ACTIVITAT 24 Textos de Kant

Kant en aquest text explicà la seva teoria de que nosaltres començarem a conèixer a traves de l’experiència, i a traves de aquest conceptes captats per l’experiència es posa en marxa el nostre coneixement.
I per aquesta raó distingirem de dos tipus de coneixements, el coneixement a priori que són coneixements que no provenen de l’experiència i després els coneixements a posteriori, que si depenen de l’experiència.
Un coneixement a priori es necessari, universal i vàlid, i els podem trobar el la física o en les matemàtiques.
Aquest fragment està extret de la critica de la raó pura de Kant.
I el podem comprar amb Hume, aquest autor que negarà l’existencia del coneixement a priori i de la existencia de les idees innates, doncs Kant de les idees innates que també també podem comparar amb els elements a priori. Aquests, necessiten de l´experiència per tenir sentit. A més la validesa del coneixement es troba en el propi subjecte.

Per repasar per l'examen.

Dexio un video en el que explicà les principals diferències entre el racionalisme i el empirisme, desitjo que hos agradi.

ACTIVITAT 23 Textos de Hume

En aquet fragment Hume, parlarà sobre la moral, que aquesta bé donada a taraves dels sentiments, perquè hi ha conceptes com la virtut o la bondat que els rebrem en forma de sentiments d’aquesta manera nosaltres podrem arribar a la conclusió de que si aquests proporcionen una sensació bona obtindrem que el sentiment és bo, com la virtut o la bondat però si aquets dona una sensació de malestar o una tortura de la consciencia trobem que aquest serà un de dolent.
Hume en el text ho relaciona amb un home que fa esport, aquest home si t’expliques el perquè practica esport et contestaria que per poder estar sa i arribar a una felicitat però abans passant per molt mitjans, com per exemple estar sa per poder treballar, poder treballar per guanyar diners, ... i seguiria.
I arribarem a la conclusió de que La raó no pot promoure l'acció ja que són les passions els motors de la nostra conducta i allò que determina la nostra conducta és el sentiment.

ACTIVITAT 22 Textos de Hume

En aquest text Hume un filòsof empíric en el qual explicarà que no podem conèixer res que no provingui per la experiència, d’aquesta manera amb l’exemple de Adam, com el primer home de la terra.
També tractarà el tema de les idees innates, unes idees impossibles en la seva filosofia, ja que només existirien amb el pensament racionalista un pensament que per els empírics només apareix en les matemàtiques.

L’autor en aquest text vol arribar a la idea de que no podem demostrar res que pugui ocórrer en un futur, ja que la connexió entre la causa i efecte no existeix, aquesta única connexió la crea la nostre ment aparti de el costum o l’hàbit.
Perquè dins de la causa no trobem un efecte, perquè aquet efecte pot variar segons les diferents característiques, per aquesta raó, tu pots estar molt segur de que demà sortirà el sol perquè sempre ha sortit el sol, però pot ser que es produeixi qualsevol altre efecte i el sol no surti demà.
L’única manera de poder conèixer el futur és la creença que aparti de la continuïtat- espai-temps i la causa-efecte podem deduir una sèrie de possibles efectes, encara que no podem estar segurs ni assegurar que es produeixi cap en concret.

ACTIVITAT 21

COMENTARI N.12 DESCARTES


L’autor en el text vol arribar a afirmar l’existència dels cossos, que no les pot negar perquè les rep a partir de figures geomètriques, unes idees clares i distintes, per aquesta raó primer es preguntarà si es Déu el que posa aquestes imatges a la seva ment, però nega aquesta teoria, arribant a la conclusió de que si fos Déu , ell m’estaria enganyant i llavors sortiria de la seva perfecció, d’aquesta manera Déu no es la causa de l’existència dels cossos.
Però abans d’arribar aquesta conclusió, l’autor voldrà arribar a una veritat de la que no es pugui dubtar per aquesta raó començarà a dubtar de l’existència dels cossos, me endavant entre el somni o la vigília i per últim de les realitats matemàtiques. Tot aquest mètode el portarà a descobrir el jo, on aparti de arribar a conèixer aquest concepte, intenta verificar l’existència de Déu i després la existència dels cossos, tema central en aquest text.
Arribarà a la conclusió de que la causa dels cossos no pot ser una altre que els cossos mateixos perquè si no pot ser un Déu superior que posi al meu cap la idea dels cossos i jo no em puc inventar l’existència d'aquests, per aquesta raó trobem que els cossos provenen de la causa dels mateixos cossos.

Projecte 6

projecte 5

ACTIVITAT 20 Comentari textos de Hume: principi de causalitat

L’autor per tal d’explicar la relació de causa i efecte, sigui per reflexió, per sensació, utilitzarà l’exemple de 2 boles de billar, on una bola en moviment tractarà amb una altre que estigui quieta, i com a resultat observa que la bola immòbil després de l’impacta comença a moure’s.

Hume explicarà que perquè es pugui produir el exemple anterior, aquestes boles tenien que estar en contacte abans de que fos comunicat el moviment, a més de la contigüitat en el temps i en el lloc té que existir però el moviment es trobarà en un temps anterior en la causa i posterior en l’efecte; sinó que no podem estar segurs d’aquest coneixement entre causa i efecte, d’aquesta manera no és un coneixement cert, sinó que probable, ja que encara que en un passat la primera bola de billar al topar amb l’altre, aquesta es mogués, pot ser que en un futur, el resultat no sigui el mateix.
Perquè la unió d’aquestes boles es tracta d’una conjunció i l’experiència ens mostra que la causa pot tenir diversos efectes i si tenim un causa no podem més que intuir un possible efecte.
En conclusió el nostre coneixement només podria arribar fins a intuir el moviment de la segona bola, per mitjà del costum o l’hàbit, el qual forma part de l’aspecte sensitiu de la naturalesa humana i el qual guiarà els nostres actes. Encara que porti a un escepticisme, ja que no es pot estar segur de res d’allò que pot succeir en un futur.

Projecte 4: Resum de la filosofia del autor.

Aquets filòsof il·lustrat, manté una postura crítica respecte a les idees acceptades en el seu temps.
Els seus llibres mes importants són El discurs de el origen de la desigualtat de els homes, El contracte social i l’Emili.
En el contracte social, tracta els principis del drets polítics, on buscarà una resposta a la identificació de la voluntat individual amb la voluntat general. Que per Rousseau la llibertat individual es cerca en la voluntat general de ser lliures.
I que es la llibertat per aquest autor? Doncs la llibertat no és sinònim de l’absència de restriccions, sinó que és millor l’exercici de imposar-se les pròpies regles.
L’autor diferencia tres tipus de llibertats, la llibertat natural, la llibertat civil, que esta limitada per la voluntat general, i la llibertat moral, que és la única que pot convertir al home en amo de si mateix.
Com relaciona la llibertat amb la societat? En aquest cas la qüestió no és escollir entre ser lliures o estar sotmesos per la llei, perquè la llei existeix per permetre la llibertat.
Dit d’una altre manera, la llibertat es atacada de forma necessària per la societat organitzada sinó que aquesta es acceptada per el poble per poder viure d’una forma ordenada.
En el llibre de l’Emili, un llibre que posteriorment influirà molt en Kant, tracta uns nous temes que són els fonaments de la pedagogia renovada, on establirà unes característiques de la educació per una societat integrada per ciutadans lliures, que participen i deliberen sobre organitzacions de la comunitat.
Llavors primer definirà a un nen dient que és substancialment diferent al adult, i amb les seves pròpies lleis i evolució, un nen no es un animal, ni un home, un nen és un nen.
Aparti d’aquí Rousseau criticarà aquells que intenten educar un nen partint de que és un adult i proposarà noves tècniques o propostes per intentar educar i formar a l’infant d’una manera correcta.

ACTIVITAT 19 Es pot dubtar del jo ?

Jo penso, jo sumiu, jo dibuixo, jo ballo, jo, jo, jo...
En aquests moment no estic segura de moltes coses, però d’allò que puc estar totalment segura i no dubtar és de que JO realitzo totes aquestes accions, perquè és possible que no existeixi res, o fins i tot que el que jo considero veritat així estat tot un somni.
Però sempre serè jo la que considerarà les coses veritat o no, per això la conclusió que arribarà Descartes amb el cogito, estaria totalment d’acord, encara que podria criticar l’egoisme que provoca aquesta teoria, com faran filòsofs posteriors, perquè és pot caure en un monisme, ja que per tu només existeixes tu, i per mi només existeixo jo.

Més sobre Descartes

René Descartes

View more presentations from Anna Sarsanedas.

Una presentació molt bona per recordar tot a sobre del filòsof Descartes, desitjo que os agradi.

ACTIVITAT 18

1.Idees principals
Descartes afirma que les lleis proporcionen i inciten amb freqüència als vicis, per això arriba a la conclusió que com menys lleis, millor estarà regit l’estat, encara que tindran que ser estrictament observadors, per que aquestes es compleixin.
Les quatre lleis són les corresponents: l’evidencia, l’anàlisi, la síntesi i la enumeració.

2.Posa un títol
Les passes a seguir per arribar a la veritat

3.Comentari

En el text Descartes parla de la teoria del mètode, on per arribar a la veritat, primer tenim que arribar al coneixement, però aquest camí pot ser confós, per això tenim que complir les següents regles.
La primera és l’evidencia ja que no hem d’acceptar res com a veritable que no coneguem amb l’evidencia, i amb calma tenim que comprendre en els judicis, això que es presenta amb calma i distinció. La segona és d’anàlisis, o desglossament d’allò que se’ns presenta, però es farà per un procés mental, on distingeix-se idees clares.
La tercera és tracta de la síntesi, on es tornen a unir tots els pensaments separats anteriorment, on primer els més simples els més complexos i per últim la revisió, on compares l’anàlisi i la síntesi i fas una enumeració de totes les idees.

ACTIVITAT 17

1.Idees principals
El text comença explicant el dubte que hem de tenir de totes les coses ja que l’autor es pregunta si existirà quelcom del que no es pugui tenir el menor dubte, perquè a la millor hi ha un Déu o un esser superior que posa aquests pensaments a l’esperit, i l’única cosa de la qual no puc d’optar és del jo, un jo de tal manera dependent del cos i dels sentits, és més sigui qui sigui l’esser superior i si existeix podrà enganyar-me, però no podrà fer que jo no en sigui res.
Per això en conclusió és veritable que jo sóc ja que jo existeixo, perquè jo dubto.

2.Posa un títol

Jo i només jo

3.Comentari
El text escrit per Descart un filòsof nascut en França l’any 1596, explicà la seva teoria del dubte metòdic, on defensa en aquest text, fent referència al dubte cartesià, que es tracta de criticar radicalment totes les opinions admeses com verdaderes, amb l’objectiu d’arribar alguna de la quelcom podem dubtar. Però tot allò conegut a traves dels sentits, són coneixements probables, ja que els sentits ens poden enganyar, per això dels quals podem dubtar. Per un altre banda tenim el dubte de distingir entre el somni i la vigília, ja que no pots estar segur de que allò que creus real, no ha estat somiat, o fins i tot podem pensar que existeix Déu o un esser superior que posarà els coneixements erronis en el meu esperit.
Però després de que el autor va estar dubtant molt va arribar a la conclusió de que no podia dubtar de que estava dubtant, és a dir que si jo puc dubtar, és que jo penso, llavors si penso vol dir que soc. En conclusió Descart demostra que el jo és la primera evidencia, perquè qui dubte, qui pensa és el jo.
El text le comparat amb Plató, ja que ell s’argumenta que per arribar a la veritat, hem d’anar al món intel·ligible, on trobarem les idees m’entres que Descart dubte de tot el que coneix per intentar arribar alguna cosa de la qual no és pugui dubtar, on trobarà la veritat. Encara que no serà el primer en parlar del cogito com la primera veritat, sinó que St. Agustí serà el primer de parlar del cogito, encara que no donarà d’importància que li donarà Descart

Projecte 3

Rousseau, un filòsof que trobem dins de d’il·lustració un segle de llums, però també d’allò més radical.
On en aquest segle també trobem autor com Voltaire, Montesquieu, Lessing, Candillac.

llavors, aqui és una mostra sobre la seva filosofia:

Rousseau proposa el model de contracte social, com manera de defensar-se dels desastres naturals. En ell es determinen els valors morals, el llenguatge, el dret, etc., Que són adquirits per l'home en societat, és a dir, són normes inventades, i per tant es poden canviar. No obstant això, i malgrat tots els mals de la societat, no és desitjable tornar a la situació primitiva, encara que es fa necessari restaurar a la societat la llibertat individual i eliminar les desigualtats. El contracte social suposa l'entrega de tots els drets a la comunitat, no a un sobirà, de manera que la voluntat general busca sempre el bé comú. La sobirania resideix en la comunitat, el govern, la monarquia, l'aristocràcia o la democràcia, han de fer sempre el que la voluntat general demani. Les lleis s'han d'aprovar en referèndum. Rousseau concep la voluntat general com absoluta i infalible, però per a això és necessària l'educació, per tenir una moral social comú. Si cal, s'han de censurar les opinions i la religió, per evitar la corrupció ideològica. L'Estat ha de regular l'activitat econòmica per evitar excessives desigualtats, encara que les desigualtats siguin inevitables. Aquest tipus de societat es pot aconseguir amb la direcció d'un grup de ciutadans virtuosos. Per Rousseau la llibertat segueix tenint el seu concepte clàssic de participació en la res pública, no com a lliure albir.


Per Lessing, home religiós, però oposat a la superstició i defensor de l'hegemonia de la raó, Déu és el desplegament de la natura i la humanitat en la seva història, que coincideix amb el desplegament de l'eticitat. Amb això s'assembla a la filosofia de Spinoza, el que va provocar una gran disputa amb el filòsof Jacobi (l'anomenada disputa del panteisme), de gran importància per a la cultura europea, i donava solidesa a les bases d'un pensament de la relació ontològica de Déu. la natura i la història. D'altra banda, en tant que Natura, Història i Déu apareixen estretament units en la seva filosofia, i aquesta unitat marca un lent emergir cap a la perfecció ètica, per què no acceptar l'ancestral creença en la palingenèsia o metempsicosi?. Aquesta tesi permetl'esperança de l'autèntica realització de la perfecció ètica per part de cada individu, no només de la història de l'espècie.

L'objectiu del pensament polític de Montesquieu, expressat en l'Esperit de les lleis, és elaborar una física de les societats humanes. El seu model, tant en contingut com a metodologia, està més en la línia del experiemntal que el especulatiu. Adopta l'anàlisi històric, basat en la comparació, arrenca dels fets, observant les seves variacions per extreure d'aquestes lleis.En aquesta obra se'ns ofereix, a més de la descripció de les idiosincràsies nacionals, les diverses formes de govern i els seus fonaments, així com els condicionants històrics i, fins i tot, climàtics d'aquests, va elaborar un nou enfocament de les lleis, els fets socials i la política: es golfes la clàssica oposició entre les tesis iusnaturalistes i escèptiques, que atribuïen el fonament de les lleis a l'arbitrarietat dels legisladors: considerava més aviat que les lleis procedeixen de relacions necessàries derivades de la naturalesa de les coses i les relacions socials , de manera que no només es va oposar a la separació entre llei natural i llei positiva sinó que considerava que són complementàries.

ACTIVITAT 16 St.Tomás o St.Anselm?

Des de el punt de vista no hem posionaria amb cap dels dos, ja que crec que tenen que utilitzar en totes les teories el concepte de Déu perquè nesseciten algun personatge, que sigui creador, o estabilitzador de totes les coses com un exemple el Demiürg de Plató, que serà l’ordenador.
Però dintre de els dos arguments el que més hem convenç és tracte de St. Tomàs, ja que a St. Anselm, trobo una teoria sense fonaments, perquè si afirma l’existència de Déu només perquè Déu és i es tracta d’una veritat certa i absoluta, doncs trobo que hi ha moltes coses que existeixen i que són i no tenen perquè ser absolutes.
En canvi St. Tomàs amb les 5 vies tomistes intenta reformar l’impossibilitat de cadenes de causes infinites arribant a una causa que és Déu i que és una causa perfecte, i absoluta.

ACTIVITAT 15 Carta a Meneceu

1.Idees principals


En el text explica que l’objectiu en la nostre vida és assolir la veritat, i aquesta l’aconseguirem, amb 4 passes que les explicà el text detingudament.
A més tenim que satisfer els plaers del nostre cos, però uns plaers que els diferenciarà, en naturals i necessaris, naturals però no necessaris i ni naturals ni necessaris. On també explicà que no tenim que tenir por a la mort, perquè quan nosaltres estem la mort no està, i quan la mort està nosaltres no estem.

2.Posa títol
El plaer més gran.

3.Comentari

En el fragment, Epicur exposarà tota la seva teoria sobre com arribar a la felicitat, i segons l’autor, el cos ja que és el fonament de la nostre existència, ja que l’única realitat que som i per tant, el cos és la veritable mesura de les coses.
Per l’autor el plaer és l’absència de dolor, per això tenim que evitar els dolors. Llavors la finalitat de l’autor és que tenim que arribar a un plaer absolut encara que per arribar aquest plaer absolut tenim que sofrir un mal menor, com per exemple el estudiar per un examen tindrà el seu plaer a l’hora de recollir una bona nota i no gaudir del plaer de no estudiar però després tindrem una mala nota per això serià un mal superior.
Per això ordena els plaers en Naturals i necessaris que són aquells que eliminen el dolor, com ara la beguda o el menjar, els Naturals però no necessaris, que són els que només acoloreixen el plaer, però no extirpen el dolor, i per últim ni naturals ni necessaris podrien ser el Facebook. Però aquests plaers podrien mostrar una imatge egosista per això Epicur parlarà que l’amistat no es és tracta d’un plaer però que és un concepte molt important.
També tractarà el tema de la mort, on l’autor explicà que no tenim que tenir por a la mort perquè la mort només està quan nosaltres no estem i quan nosaltres estem la mort no està.

Més sobre St.Tomas

Esquema Santo TomáS De Aquino

View more documents from proyectotelemaco.

ACTIVITAT 14 Comentari pàg.98

1.Idees principals
Déu omnipotent, creador de tot, el primer que crearà serà el temps, ja que el món és temporal i tot és creat després de crear el món llavors l’única manera de crear un món i de crear el temps que són unes coses temporals, és que el seu creador té que ser intemporal, ja que ha existit i existirà sempre.

2.Posa un títol
Déu creador del temps i la terra.

3.Comentari
L’obra de les Confessions de St. Agustí d’Hipona, autor d’aquest text, el qual va dirigit a la seva creencia que té en Déu, i la creació del temps.
Primer de tot afirmarà que el món serà creat al mateix temps que el temps en si, i anomenarà de falses les al·legories de que el món va ser creat en sis dies.
Llavors el temps va ser creat, i tindria que ser creat per un personatge que no fos temporal i que no tingues ni present ni passat i futur, aquest és Déu.

ACTIVITAT 13 Comentari de text.

1.Idees principals
En aquest fragment, d’aristotil , en el que explicà que existeix el canvi però no sobre el subjecte que aquest mai canvia, perquè l’home és sempre home, el que canvia són les coses engendrades, on Aristòtil ho relacionarà el subjecte amb les coses engendrades.
2.Posa un títol
Canvi de les coses engendrades
3.Comentari
Aquest text, escrit per Aristòtil, ens explicà el canvi, encara que aquest no es existent en totes les coses, sinó que és un canvi que només ho trobem en les coses engendrades, com per exemple l’home que aprèn a llegir, canviarà de no saber llegir a si que poder realitzar aquesta acció, però l’home seguirà sent el mateix, és a dir el subjecte no és canviant. Una teoria que a la que podríem comprar és amb la d’Heràclit on defensa un món en un constant canvi, que Aristòtil, serà influenciat, encara que ell realitzarà una sèrie de modificacions en la teoria inicial d’Heràclit.

Més sobre Aristòtil

Deixo aquest vídeo de Aristòtil on explicà d’una esquemàtica la seva vida i la seva obra, espero que os agradi.

ACTIVITAT 12 Primer l’ou o la gallina?

Una pregunta que només permet ser contestada aparti de una sèrie de suposicions, i segons el meu punt de vista i seguint la teoria evolucionista de Darwin considero que primer va ser la gallina, però no tal com la coneixem avui dia, sinó alguna espècie d’animal amb alguna semblança o característica comuna. Aquest animal posarà un ou i creixerà una espècie més propera a la gallina, on aquesta posarà un altre ou que tornarà a sortir una espècie encara més propera a la gallina que l’anterior i així successivament fins arribar a un moment d’aquesta evolució que apareix la gallina, pròpiament dita.
Encara que d’aquesta manera també podem dir que va ser primer l’ou don sortirà el primer animal amb totes les condicions per ser una gallina, és a dir que tornem al principi fent la mateixa pregunta que va ser primer l’ou o la gallina?

ACTIVITAT 11 Aristòtil o Plató?

Si tingues que formar la meva pròpia teoria, agafaria conceptes tant de Plató, com de Aristòtil.
De Plató defenso la teoria de el record o reminiscència, on explicà que conèixer equival a recordar, perquè l’ànima és immortal, ja que quan mor el cos o també anomenat matèria, l’ànima pujarà i podrà observar i conèixer tot, fins i tot la veritat, encara que quan torni a caure al món per entrar en un infant mitjançant la respiració, oblidarà tot, però no desapareixerà, per aquesta raó quan coneixem o aprenem, la certesa, és que estem recordant allò que va poder conèixer i observar l’ànima. Tot i que, segons Plató l’ànima contempla el món de les idees, però des de el meu punt de vista, no tinc la certesa que existeixi aquest món intel·ligible, ja que penso igual que Aristòtil en aquest sentit, és a dir, la realitat, no és troba en un altre món sinó en aquest mateix. Perquè les coses belles, no ho són perquè formin part de la idea de bellesa, sinó perquè les coses belles tenen part de bellesa, és a dir la única realitat existent es troba en la substancia, que és allò que no necessita res més per existir, la qual és divideixen en matèria i forma, on el concepte de forma es correspon a la veritat. Allò on volia arribar és que si la forma es troba en la substancia i la substancia en el món real, llavors la veritat la pot trobar qualsevol persona, ja que es troba en el nostre món, en qualsevol substancia.

Activitat 10 Comentari del fedó

1.Idees principals
En el text ens explicà la dualitat, on el cos, és una part del món sensible on és imperfecte i es deixa portar per els desitjos, per amors, per temors, que ens dominen i no ens deixen arribar al coneixement, on també ens provocarà confusió.
Per això arribarem a la saviesa quan morim, perquè el cos morirà i quedarà l’ànima, part del món intel·ligible.
2.Posa un títol
La dualitat d’ànima i cos
3.Comentari
En el text, del Fedó, un diàleg platònic, que explicarà els temes de la teoria platònica on per exemple aquets text tracta, de la dualitat de cos i ànima.
Una dualitat on el cos correspon al món sensible, format per coses imperfectes, materials, mutables, i impures. On el cos formarà part d’aquest a més dels objectes i coses materials. El cos neix i mor, i és deixa portar per les passions on en el mite de Plató sobre el dualisme antropològic, pertany a la part concupiscible, és a dir el cavall negre.
Però l’ànima forma part del món de les idees, el món intel·ligible, on trobarem totes les idees que són aquelles de les quals forma part les coses, és a dir la bellesa forma part de l’idea de bellesa.
Plató argumenta l’existència de l’ànima en aquest món afirmant que l’ànima i la successió de contraris, la participació d’una idea, la semblança de les idees al ànima, la reminiscència, el valor ètic, del domini del cos.
En conclusió només podrem a la veritat quan l’ànima i el cos és separin, es a dir amb la mort del cos, amb la mort d’allò material.