Si tingues que formar la meva pròpia teoria, agafaria conceptes tant de Plató, com de Aristòtil.
De Plató defenso la teoria de el record o reminiscència, on explicà que conèixer equival a recordar, perquè l’ànima és immortal, ja que quan mor el cos o també anomenat matèria, l’ànima pujarà i podrà observar i conèixer tot, fins i tot la veritat, encara que quan torni a caure al món per entrar en un infant mitjançant la respiració, oblidarà tot, però no desapareixerà, per aquesta raó quan coneixem o aprenem, la certesa, és que estem recordant allò que va poder conèixer i observar l’ànima. Tot i que, segons Plató l’ànima contempla el món de les idees, però des de el meu punt de vista, no tinc la certesa que existeixi aquest món intel·ligible, ja que penso igual que Aristòtil en aquest sentit, és a dir, la realitat, no és troba en un altre món sinó en aquest mateix. Perquè les coses belles, no ho són perquè formin part de la idea de bellesa, sinó perquè les coses belles tenen part de bellesa, és a dir la única realitat existent es troba en la substancia, que és allò que no necessita res més per existir, la qual és divideixen en matèria i forma, on el concepte de forma es correspon a la veritat. Allò on volia arribar és que si la forma es troba en la substancia i la substancia en el món real, llavors la veritat la pot trobar qualsevol persona, ja que es troba en el nostre món, en qualsevol substancia.
De Plató defenso la teoria de el record o reminiscència, on explicà que conèixer equival a recordar, perquè l’ànima és immortal, ja que quan mor el cos o també anomenat matèria, l’ànima pujarà i podrà observar i conèixer tot, fins i tot la veritat, encara que quan torni a caure al món per entrar en un infant mitjançant la respiració, oblidarà tot, però no desapareixerà, per aquesta raó quan coneixem o aprenem, la certesa, és que estem recordant allò que va poder conèixer i observar l’ànima. Tot i que, segons Plató l’ànima contempla el món de les idees, però des de el meu punt de vista, no tinc la certesa que existeixi aquest món intel·ligible, ja que penso igual que Aristòtil en aquest sentit, és a dir, la realitat, no és troba en un altre món sinó en aquest mateix. Perquè les coses belles, no ho són perquè formin part de la idea de bellesa, sinó perquè les coses belles tenen part de bellesa, és a dir la única realitat existent es troba en la substancia, que és allò que no necessita res més per existir, la qual és divideixen en matèria i forma, on el concepte de forma es correspon a la veritat. Allò on volia arribar és que si la forma es troba en la substancia i la substancia en el món real, llavors la veritat la pot trobar qualsevol persona, ja que es troba en el nostre món, en qualsevol substancia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario