L’autor per tal d’explicar la relació de causa i efecte, sigui per reflexió, per sensació, utilitzarà l’exemple de 2 boles de billar, on una bola en moviment tractarà amb una altre que estigui quieta, i com a resultat observa que la bola immòbil després de l’impacta comença a moure’s.
Hume explicarà que perquè es pugui produir el exemple anterior, aquestes boles tenien que estar en contacte abans de que fos comunicat el moviment, a més de la contigüitat en el temps i en el lloc té que existir però el moviment es trobarà en un temps anterior en la causa i posterior en l’efecte; sinó que no podem estar segurs d’aquest coneixement entre causa i efecte, d’aquesta manera no és un coneixement cert, sinó que probable, ja que encara que en un passat la primera bola de billar al topar amb l’altre, aquesta es mogués, pot ser que en un futur, el resultat no sigui el mateix.
Perquè la unió d’aquestes boles es tracta d’una conjunció i l’experiència ens mostra que la causa pot tenir diversos efectes i si tenim un causa no podem més que intuir un possible efecte.
En conclusió el nostre coneixement només podria arribar fins a intuir el moviment de la segona bola, per mitjà del costum o l’hàbit, el qual forma part de l’aspecte sensitiu de la naturalesa humana i el qual guiarà els nostres actes. Encara que porti a un escepticisme, ja que no es pot estar segur de res d’allò que pot succeir en un futur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario