CONTEXT HISTÓRIC
En el segle XVIII també anomenat el segle de les llums per la nova corrent que entrava a Europa la il·lustració, o despotisme il·lustrat on anirà relacionat amb el pensament i la cultura.
la vida quotidiana d’aquet segle era una evolució durant tota la edat moderna mogudes per tres fets, els quals són: els canvis en estat, que creaven noves formes de estar en la societat, els nous tipus de religions que tendeixen cap al intimisme i una creixent alfabetització y difusió de la cultura.
Tot això es tradueix en una sèrie de transformacions que afectaran en una divisió entre àmbit públic o privat, on l’àmbit privat es correspon a les famílies.
La cultura en aquet segle es basa fonamentalment en el impacte de la il·lustració i les idees il·lustrades.
Al segle XVIII la economia de Europa en general comença a sortir de la crisis que caracteritza el segle XVII i començarà aquest desenvolupament econòmic gracies a la influencia de metalls preciosos precedents de Amèrica( al 1720 descobriran mines d’or a Brasil) i per la major tècnica i creixement en l’agricultura i l’industria. I aquest creixement de la agricultura i l’industria es deu a la introducció de noves plantes productives com el blat de morú, (procedent d’Amèrica) s’augmenta el numero permès de bestiar, això fent que per primera vegada el pagès podrà pagar a l’església, al propietari de les terres, al rei i quedar-se un sobrant de la seva producció i així augmentant la seva qualitat de vida.
Una altre característica d’aquet segle és l’absolutisme monàrquic, que arribarà en Europa al seu punt més alt.
On la burgesia s’oposarà a la monarquia absoluta ja que aquesta tindrà el poder econòmic, la burgesia la protagonista d’aquets segle i voldran canviar l’antic regim per la il·lustració.
sábado, 5 de diciembre de 2009
Més sobre Plató
He trobat una síntesi del pensament de Plató molt interessant, la poso per tenir més informació.
miércoles, 11 de noviembre de 2009
ACTIVITAT 8 El mite de la caverna en l'actualitat
El mite de la caverna està present avui dia en molts àmbits ja que vivim en un món ple d’aparences, d’objectes reflectits en forma d’ombres.
Ja que la nostra societat de una manera indirecta en exigeix aquestes aparences, com per exemple no aniràs a buscar feina vestit com aniries cada dia, sinó que tens que arreglar-te de manera superficial.
Un tema don podem extreure la al·legoria de el mite és el maquillatge, primerament trobarem quan una dona està dins d’aquesta caverna és quan porta el maquillatge ocultant el seu propi aspecte, llavors només és poden observar les ombres, els objectes que és reflecteixen els podríem comprar amb el maquillatge sense aplicar, però perquè la dona pugui sortir de la caverna serà en el moment que es tregui tot el maquillatge de la cara i és podrà observar de manera directe a seva cara natural.
De la mateixa manera succeeix amb la manipulació digital de les fotografies, on la fotografia final correspondria amb el món sensible és a dir a la part interna de la caverna en canvi la fotografia sense manipular seria el món intel·ligible ja que és un mirall de la model en qüestió i no representa tota la part d’aparences que ho faria amb fotoshop.
D’aquesta manera entrem en un tema moltes vegades perjudicat per els exemples citats abans i és el tema de l’anorèxia, un tema cuiros perquè els malalts primer és trobaran a la part exterior de la caverna però al escollir el camí de l’opinió és a dir el de l’aparença, aquets es ficaran cada cop més dins la caverna on una vegada dins només podran observar les ombres, és a dir mai es veuran primes encara que ho estiguin perquè igual que els presoners no poden veure més enllà.
Però un cop es recuperin de la malaltia podran tornar a sortir de la caverna, poden observant que allò que veien en el mirall no era més que ombres fetes a la seva pròpia imaginació, que al sortir observaran el sol i podran arribar a la veritat de l’estat del seu cos.
Per últim m’agradaria comprar el mite amb la pel·lícula matrix, encara que el cinema en general seria un bon exemple, aquesta en concret tracta molt bé el tema ja que descobreix l’altre món el qual controla tot i el món controlat és simplement imatges programades.
En definitiva els humans tenim que intentar arribar a sortir de la caverna i descobrir tot el món intel·ligible aparti de l’ajuda dels filòsofs.
un exemple de la disfresa del maqullatge i la manipulació d'imateges
Ja que la nostra societat de una manera indirecta en exigeix aquestes aparences, com per exemple no aniràs a buscar feina vestit com aniries cada dia, sinó que tens que arreglar-te de manera superficial.
Un tema don podem extreure la al·legoria de el mite és el maquillatge, primerament trobarem quan una dona està dins d’aquesta caverna és quan porta el maquillatge ocultant el seu propi aspecte, llavors només és poden observar les ombres, els objectes que és reflecteixen els podríem comprar amb el maquillatge sense aplicar, però perquè la dona pugui sortir de la caverna serà en el moment que es tregui tot el maquillatge de la cara i és podrà observar de manera directe a seva cara natural.
De la mateixa manera succeeix amb la manipulació digital de les fotografies, on la fotografia final correspondria amb el món sensible és a dir a la part interna de la caverna en canvi la fotografia sense manipular seria el món intel·ligible ja que és un mirall de la model en qüestió i no representa tota la part d’aparences que ho faria amb fotoshop.
D’aquesta manera entrem en un tema moltes vegades perjudicat per els exemples citats abans i és el tema de l’anorèxia, un tema cuiros perquè els malalts primer és trobaran a la part exterior de la caverna però al escollir el camí de l’opinió és a dir el de l’aparença, aquets es ficaran cada cop més dins la caverna on una vegada dins només podran observar les ombres, és a dir mai es veuran primes encara que ho estiguin perquè igual que els presoners no poden veure més enllà.
Però un cop es recuperin de la malaltia podran tornar a sortir de la caverna, poden observant que allò que veien en el mirall no era més que ombres fetes a la seva pròpia imaginació, que al sortir observaran el sol i podran arribar a la veritat de l’estat del seu cos.
Per últim m’agradaria comprar el mite amb la pel·lícula matrix, encara que el cinema en general seria un bon exemple, aquesta en concret tracta molt bé el tema ja que descobreix l’altre món el qual controla tot i el món controlat és simplement imatges programades.
En definitiva els humans tenim que intentar arribar a sortir de la caverna i descobrir tot el món intel·ligible aparti de l’ajuda dels filòsofs.
un exemple de la disfresa del maqullatge i la manipulació d'imateges
ACTIVITAT 7 Comentari sobre el mite de la caverna
El mite de la caberna
Plató mitjançant aquest mite ens intenta explicar la seva teoria sobre el món intel•ligible i el món del sensible.
Llavors el mite comença explicant la vida d’uns presoners que estan lligats des de petits per peus i mans de manera que no es podran moure i sempre tindran que estar mirant cap endavant.
Just darrere als presoners,tindrem un mur el qual per un costat trobarem als presoners i per l’altre un foc que aquest il•luminarà la caverna i crearà ombres dels objectes que transporten, aquestes ombres serà l’únic que podran veure els presoners.
Aparti d’aquí en primer lloc donarem a entendre que els presoners creuen que la autentica realitat seran aquets objectes reflectits, en segon lloc Plató explica que un dels homes aconsegueix sortir de la taberna on la llum del sol li caurà molt dolor, i no podrà veure la veritat directament i compensarà a veure els objectes reflectits en l’aigua, en tercer lloc aconseguirà veure els objectes directament al natura i per últim podrà arribar a la veritat quan està preparat per poder mirar directament al sol.
Però una vegada té que tornar a entrar a la caverna i pot explicar als seus company la seva experiència ells li prendran per boig.
Els símbols que trobem en aquet mite són molts com per exemple les ombres que són les aparences, el sol que significarà la idea més important, la idea del bé per això serà la més difícil de observar, les més importants l’estança dels presoner dins de la caverna simbolitzà els homes intenta’n arribar a una realitat per la via de la opinió, i el moment de la sortida del presoner al món exterior simbolitza el món intel•ligible de Plató és a dir el món de les idees.
Per últim introdueixo aquest video perquè l'explicació sigui més clara.
ACTIVITAT 6 L'intel.lectualisme moral socràtic
1-Idees principals del text
En el text explicà que les persones no creuen en la ciència perquè és deixen emportar per els sentiments per les passions, per el amor,...
I pensen que la ciència només farà la funció d’esclavitzar l’home.
Però el filòsof sabrà que la ciència és la guia per poder obtindré la veritat.
2-Posa títol
La ciència ens guia
3-Comentari
El fragment està escrit per Protàgoras fent referència a un discurs fet per Sòcrates,
Que en ell, comença explicant el que pensa la gent sobre la ciència, però és totalment contradictori amb el seu pensament o teoria que consisteix que aparti de la ciència podrem arribar a la veritat, que explicarà posant un exemple “ aquell que coneix el bé i el mal no es deixa governar per res més i tot ho fa segons la ciència ”Llavors en resum podríem extreure que la ciència és la via o el camí que ordenarà, per poder aconseguir la veritat, i com que els homes són uns ignorants només i podrà accedir el filòsof a aquesta veritat.
En el text explicà que les persones no creuen en la ciència perquè és deixen emportar per els sentiments per les passions, per el amor,...
I pensen que la ciència només farà la funció d’esclavitzar l’home.
Però el filòsof sabrà que la ciència és la guia per poder obtindré la veritat.
2-Posa títol
La ciència ens guia
3-Comentari
El fragment està escrit per Protàgoras fent referència a un discurs fet per Sòcrates,
Que en ell, comença explicant el que pensa la gent sobre la ciència, però és totalment contradictori amb el seu pensament o teoria que consisteix que aparti de la ciència podrem arribar a la veritat, que explicarà posant un exemple “ aquell que coneix el bé i el mal no es deixa governar per res més i tot ho fa segons la ciència ”Llavors en resum podríem extreure que la ciència és la via o el camí que ordenarà, per poder aconseguir la veritat, i com que els homes són uns ignorants només i podrà accedir el filòsof a aquesta veritat.
ACTIVITAT 5 Resum de (pàg.28)
Una altre manera d'entendre els sofistes
La naturalesa:
la naturalesa té la particularitat de ser creada per si mateixa, és a dir sobre camí sobre ella mateixa, independentment del home, amb unes lleis i un ritme propi.
La llei:
Es totalment contraria a la naturalesa ja que la llei és creada per els homes amb la finalitat de organitzar i buscar l’harmonia i l’equilibri en tota la societat, de la qual és crearà la justícia
La tècnica:
És l’art de modificar o produir el quelcom real, però també reflecteix la insuficiència de la naturalesa humana ja que els invents com per exemple un vaixell estan creats perquè l’home per si sol no seria capaç de creuar un mar tot sol.
La tècnica brota de la necessitat del home i s’extraurà de la interpretació i la ideologia.
La ciutat:
No és tan sols l’espai concret on estan situats els cuitadans, és a dir les persones sinó que també és un espai abstracte ple de xarxes de totes les persones que hi conviuen
La ciutat és totalment necessària perquè és donaran compte de que no pot viure un individu separat.
Llenguatge, raó, pensament:
El llenguatge serà clau per l’evolució dels humans, ja que per obtenir la veritat necessitem a la comunicació amb la qual és podrà discutir, dialogar...
Però el “logos” serà una realitat peculiar, perquè no és tan clara com la percepció de la naturalesa, llavors direm que el “logos” és troba en la nostra consciència personal.
Els sofistes descobriran que la vida és començarà a desenvolupar aparti de la paraula, segons allò que diem i que deixem de dir.
Educació:
L’educació és la ruptura entre el fer i el dir, i els sofistes començaran a educar, es a dir a transmeti tot el seu saber que tant serà criticat, però això és podrà arribar aconseguir gracies al llenguatge perquè és l’únic capaç d’arribar al fons de l’individu
Veritat:
Aquest terme en l’època predemocràtica és relacionava amb el poder, però entrada l’època democràtica la veritat entra a formar part de les estructures del llenguatge.
I per últim la veritat és té que demostrar, i és farà aparti de la intel·ligència humana
La naturalesa:
la naturalesa té la particularitat de ser creada per si mateixa, és a dir sobre camí sobre ella mateixa, independentment del home, amb unes lleis i un ritme propi.
La llei:
Es totalment contraria a la naturalesa ja que la llei és creada per els homes amb la finalitat de organitzar i buscar l’harmonia i l’equilibri en tota la societat, de la qual és crearà la justícia
La tècnica:
És l’art de modificar o produir el quelcom real, però també reflecteix la insuficiència de la naturalesa humana ja que els invents com per exemple un vaixell estan creats perquè l’home per si sol no seria capaç de creuar un mar tot sol.
La tècnica brota de la necessitat del home i s’extraurà de la interpretació i la ideologia.
La ciutat:
No és tan sols l’espai concret on estan situats els cuitadans, és a dir les persones sinó que també és un espai abstracte ple de xarxes de totes les persones que hi conviuen
La ciutat és totalment necessària perquè és donaran compte de que no pot viure un individu separat.
Llenguatge, raó, pensament:
El llenguatge serà clau per l’evolució dels humans, ja que per obtenir la veritat necessitem a la comunicació amb la qual és podrà discutir, dialogar...
Però el “logos” serà una realitat peculiar, perquè no és tan clara com la percepció de la naturalesa, llavors direm que el “logos” és troba en la nostra consciència personal.
Els sofistes descobriran que la vida és començarà a desenvolupar aparti de la paraula, segons allò que diem i que deixem de dir.
Educació:
L’educació és la ruptura entre el fer i el dir, i els sofistes començaran a educar, es a dir a transmeti tot el seu saber que tant serà criticat, però això és podrà arribar aconseguir gracies al llenguatge perquè és l’únic capaç d’arribar al fons de l’individu
Veritat:
Aquest terme en l’època predemocràtica és relacionava amb el poder, però entrada l’època democràtica la veritat entra a formar part de les estructures del llenguatge.
I per últim la veritat és té que demostrar, i és farà aparti de la intel·ligència humana
ACTIVITAT 4
Podem arribar a la veritat absoluta?
doncs crec sincerament que no, des de el meu punt de vista serià una mica pragmàtica és a dir tothom té la seva pròpia veritat, perquè els homes tenim un gran avantatge i és la comunicació,que aparti d’aquesta tots podrem donar les nostres opinions i dificultosament arribarem a una opinió única es a dir a la veritat absoluta, ja que cada persona té unes ideologies, una cultura i una manera de pensar diferent. La qual cosa no vull dir que no hi hagi unes lleis universals, que tots els homes tenen que acceptar i fer-se-les pròpies.
Un clar exemple serià la filosofia, que ens fa pensar sobre moltes qüestions, i de les quals per poder contestar-les s’han creat una sèrie de teories però aquestes teories moltes d’elles es contradiuen i cap no és pot negar ja que no hi haurien probes suficients, per això si cada autor dona la seva opinió o el seu mètode per poder arribar a la veritat, llavors quin d’ells és el cert?, quina d’aquestes teories tenim que escollir? Doncs tornaríem al principi i podríem dir que tota la filosofia en general és pragmàtica ja que tindríem que utilitzar la opinió d’algun d’aquets autors per arribar a la veritat absoluta, sense saber realment si és la correcta, perquè partim de que només és una opinió
martes, 6 de octubre de 2009
PROJECTE 1
VIDA:
Filòsof suís. Orfe de mare des de ben aviat, Jean-Jacques Rousseau va ser criat per la seva tia materna i pel seu pare, un modest rellotger.
Un dia de 1728 va decidir fugir de casa i durant 18 anys fou un rodamón. Per circumstàncies de la vida, va anar a parar com a lacai a casa de Françoise-Louise de la Tour, Mme. de Warens (1699-1762), una aristòcrata sexualment frustrada, que s'ensopia molt amb el marit lluny de casa, que el va prendre sota la seva protecció -en els diferents sentits de la paraula- i "el va fer un home", en el sentit estrictament físic. Després, d'una sèrie d'aventures curioses, arriba a París on intenta guanyar-se la vida com a copista de música En l'ambient bohemi del moment, coneix Diderot que preparava llavors la ENCYCLOPÉDIE. Però Diderot fou empresonat per haver escrit una obra satírica i a l'octubre de 1749, quan anava caminant a visitar el seu amic a la presó de Vincennes, és llavors quan Rosseau té la famosa "il·luminació". Descobreix l'anunci d'un concurs proposat per l'Acadèmia de Dijon sobre "si el gènere humà progressa constantment cap a millor". D’aqui sorgirà tota la seva filosofia i escriurà els seus dos primers llibres el DISCURS SOBRE LES CIÈNCIES I LES ARTS (1749-1750) i EL DISCURS SOBRE l'ORIGEN DE LA DESIGUALTAT (1755)
L'any 1762, com a conseqüència de l'edició de l'ÉMILE es veu obligat a exiliar-se. Es refugia a Suïssa, a Prússia i, finalment, a Anglaterra, convidat per Hume. Allí és rebut per Erasmus Darwin, l'avi del teòric de l'evolució. Però pateix ja un autèntic deliri de persecució i acaba barallat amb tothom. L'any 1767 torna a França on serà hoste de diversos grans senyors.
A partir de 1770 viu discretament a París on escriu diversos textos autobiogràfics, llibres que seran bàsics per a la concepció romàntica del "jo". L'any 1778 accepta l'hospitalitat del marquès de Girardin a Ermenonville, mor el 2 de juliol del mateix any, un mes després del seu enemic Voltaire. L'any 1794 les seves restes són transferides al Panthéon (París).
OBRA:
La seva obra o filosofia hi hauran dos elements molt importants, el primer el seu ascendent calvinista i després la seva formació de l'autor grec Pultraco. Llavors amb Desigualdad entre los homla barreja d'aquest dos elements trobarem la tesis més bàsica de Rosseau : la vida lliurada a les arts i les ciències no és sinó la falsa llibertat que els poderosos concedeixen als homes perquè aquests no sentin el que realment són, «esclaus d'un ordre polític despòtic ».
les seves millors obres són:
discurs sobre les ciències i les arts (1750)
discurs sobre el origen y els fonaments de la desigualtat entre homes ( 1754)
El Emilio (1762)
El contrato social (1762)
Pagines d'interes:
www.portalplanetasedna.com.ar/hombres_ilustracion4.htm
http://www.iesebre.com/~mjover/Batx/filosofia_1batx/treballs%20alumnes/Jean-Jacques%20Rousseau%201.ppt
fragments de Parmènides ACTIVITAT 3
1-Idees principals
Parmènides argumentarà que existeixen dues vies per arribar a la veritat, la primera parlarà de la veritat la qual no podrem accedir mitjanant els sentits, i la altre via, la de la opinió que seran aquestes aparences que ens mostren els sentits, per això no és podrà arribar a la veritat.
Després tractarà el tema del ésser no canviant, i la no existència del no-ésser, relacionant-lo amb el pensament ja que només existirà allò que pot ser pensat.
2-Posa un títol
Pensa la veritat
3-Comentari
En els textos de Parmènides trobem les seves teories on dirà que només trobarem la veritat negant els sentits perquè els sentits ens porten per la via de la opinió i aquesta només ens portarà cap a la aparençà.Després parlarà de com arribar a conèixer, i es molt important ja que cap cosa que no es pugui pensar existirà, en conclusió el que pot ser pensat, i que serà? Doncs el ésser, un ésser que l’autor el defineix com etern, és a dir ingenerable indestructible, no podrà morir, homogeni i immòbil.Això ho resumirà dient l’ésser és i el no-ésser no és, d’aquesta manera el no-ésser és aquell que mai podrà ser pensat perquè no existeix. Però els homes no podran arribar a conèixer mai perquè sempre intentaran conèixer per la via de la opinió, per això en els textos citarà els homes com uns ignorats els quals han perdut el seny.
4-Comparació
Parmènides portarà una innovació enfront a Heràclit, per la seva negació de el canvi, teoria que després intentarà explicar el seu deixeble Zenó, negant el moviment.Anaximandre un altre defensor del canvi ja que dirà que tot neix en l’apeiron i després tornarà un altre cop aquest així sucessivament. Per aquesta raó la innovació de Parmènides.
Fragments d'Heràclit ACTIVITAT 2
1-. Idees principals
En el text Heràclit explica que els homes no s’adonaran mai de la raó, ja que són ignorants. En el següent text tracta el tema dels contraris, perquè tot esta format aparti de la discòrdia ja que els contraris són necessaris per fer la diversitat. Però tota aquesta realitat està en un canvi continu d’aquí procedeix quan Heràclit diu que no entrarem al mateix riu dos cops, y tot aquet canvi perquè sigui ordenat utilitza el “logos”.
2-Posa títol
Tot canvia i fa falta que sigui així
3- Comentari
Tot canvia i res no es manté ja que tot flueix, aquesta serà la base de la teoria de Heràclit, la qual és citada per els textos anteriors, i la que també podem anomenar monisme dinàmic, perquè aquesta única realitat està sotmesa a un canvi continu, que serà necessària perquè no pot existir el no canvi. Però per tenir un control sobre aquest necessitarem alguna cosa que regeixi i ordeni tots els canvis, que això Heràclit l’anomenarà “logos” i ho trobem en al final del text.
Llavors podríem dir que el logos és l’únic que no canviarà perquè aquest és el sentit del canvi.
Però el primer text no començarà explicant aquesta teoria sinó primer argumentarà l’existència de contraris, es a dir si existeix A també existirà el no-A de la mateixa manera que si existeix el bé també el seu contrari que serià el mal, i per aquesta raó, l’autor dirà que la guerra és el pare de totes les coses perquè els contraris és necessiten per poder subsistir, per que? Sinó existís la lletjor existiria la bellesa? Difícilment ja que si tot és bell no hi haurà cap cosa que destaqui per la seva bellesa ja que no te cap diferencia en aquest sentit, per això no podem viure sense els contraris que sorgiran de la discòrdia i la diversitat i crearan la harmonia i la bellesa.
En el text Heràclit explica que els homes no s’adonaran mai de la raó, ja que són ignorants. En el següent text tracta el tema dels contraris, perquè tot esta format aparti de la discòrdia ja que els contraris són necessaris per fer la diversitat. Però tota aquesta realitat està en un canvi continu d’aquí procedeix quan Heràclit diu que no entrarem al mateix riu dos cops, y tot aquet canvi perquè sigui ordenat utilitza el “logos”.
2-Posa títol
Tot canvia i fa falta que sigui així
3- Comentari
Tot canvia i res no es manté ja que tot flueix, aquesta serà la base de la teoria de Heràclit, la qual és citada per els textos anteriors, i la que també podem anomenar monisme dinàmic, perquè aquesta única realitat està sotmesa a un canvi continu, que serà necessària perquè no pot existir el no canvi. Però per tenir un control sobre aquest necessitarem alguna cosa que regeixi i ordeni tots els canvis, que això Heràclit l’anomenarà “logos” i ho trobem en al final del text.
Llavors podríem dir que el logos és l’únic que no canviarà perquè aquest és el sentit del canvi.
Però el primer text no començarà explicant aquesta teoria sinó primer argumentarà l’existència de contraris, es a dir si existeix A també existirà el no-A de la mateixa manera que si existeix el bé també el seu contrari que serià el mal, i per aquesta raó, l’autor dirà que la guerra és el pare de totes les coses perquè els contraris és necessiten per poder subsistir, per que? Sinó existís la lletjor existiria la bellesa? Difícilment ja que si tot és bell no hi haurà cap cosa que destaqui per la seva bellesa ja que no te cap diferencia en aquest sentit, per això no podem viure sense els contraris que sorgiran de la discòrdia i la diversitat i crearan la harmonia i la bellesa.
domingo, 27 de septiembre de 2009
comentari de text d'Anaximandre (pàg.24) ACTIVITAT 1
D’alla d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injusticia, segons l’ordre del temps.
El més impactant o especial d’aquestes 3 línies que he llegit i rellegit, es que cada cop que les tornava a llegir li donava una interpretació diferent.
La primera idea que m’ha vingut al cap a sigut la vida i la mort, ja que parla dels homes i que troben la seva destrucció en el mateix lloc on neixen.
Però desprès he pogut observar que no, que Anaximandre no volia transmetre la vida y la mort, i el que tractava era el temps entre aquest naixement de les persones i la seva destrucció que era la causa del mateix naixement.
Per últim m’ha passat pel cap la opció de que la destrucció era ocasionada pel desordre del temps en la vida de les persones, que quan parla de la injustícia, es que ell busca ordre, un que no el trobarà i que per això trobarà la destrucció.
Però després de donar voltes se que potser no té res a veure amb tot el que jo he interpretat o he volgut interpretar.
I he arribat a la conclusió que a tot, podries donar el teu punt de vista i que per mi aquest podria ser el cert.
El més impactant o especial d’aquestes 3 línies que he llegit i rellegit, es que cada cop que les tornava a llegir li donava una interpretació diferent.
La primera idea que m’ha vingut al cap a sigut la vida i la mort, ja que parla dels homes i que troben la seva destrucció en el mateix lloc on neixen.
Però desprès he pogut observar que no, que Anaximandre no volia transmetre la vida y la mort, i el que tractava era el temps entre aquest naixement de les persones i la seva destrucció que era la causa del mateix naixement.
Per últim m’ha passat pel cap la opció de que la destrucció era ocasionada pel desordre del temps en la vida de les persones, que quan parla de la injustícia, es que ell busca ordre, un que no el trobarà i que per això trobarà la destrucció.
Però després de donar voltes se que potser no té res a veure amb tot el que jo he interpretat o he volgut interpretar.
I he arribat a la conclusió que a tot, podries donar el teu punt de vista i que per mi aquest podria ser el cert.
viernes, 29 de mayo de 2009
dilema pàg.206
--És correcte mentir per protegir algú?
doncs no es correcte però si es tracta d'una mentida que es faci per arribar a un bé doncs no estariem parlant d'una cosa incorrecte.
--Què és abans, protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi?
la posició més justa es la de que el nen suferigi perquè així no ho deixara tot per al últim moment i aprendrà.
--El fi aprovar justifica tots els mitjans?
No si els fins son malèvols.
--La intenció de la mare d’en Lluís es bona?
Si que es bona la intenció però el acte no
--Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem sigui perjudicials? I a la inversa?
Es clar que si perquè les coses no surten com un desitja.
--Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís aquest costum?
Que es transformi en una persona insegura, i que sempre utilitzi el mateix mètode per estudiar
--Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la mare el protegeixi sempre?
Doncs que quan arribi al món real es fiqui una patacada perquè no i tindrà el recolzament de la seva mare
--Si tots els alumnes fessin com en Lluís, que passaria?
Que no hi haurien exàmens i que no funcionaria l’educació a més de ser un gran caos.
doncs no es correcte però si es tracta d'una mentida que es faci per arribar a un bé doncs no estariem parlant d'una cosa incorrecte.
--Què és abans, protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi?
la posició més justa es la de que el nen suferigi perquè així no ho deixara tot per al últim moment i aprendrà.
--El fi aprovar justifica tots els mitjans?
No si els fins son malèvols.
--La intenció de la mare d’en Lluís es bona?
Si que es bona la intenció però el acte no
--Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem sigui perjudicials? I a la inversa?
Es clar que si perquè les coses no surten com un desitja.
--Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís aquest costum?
Que es transformi en una persona insegura, i que sempre utilitzi el mateix mètode per estudiar
--Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la mare el protegeixi sempre?
Doncs que quan arribi al món real es fiqui una patacada perquè no i tindrà el recolzament de la seva mare
--Si tots els alumnes fessin com en Lluís, que passaria?
Que no hi haurien exàmens i que no funcionaria l’educació a més de ser un gran caos.
És millor ser un ésser humà insatisfet que un simple satisfet.
No hi estic d’acord amb aquesta frase ja que la meva opinió és molt oposada.
Perquè doncs perquè una persona que es molt conformista es a dir es conforma o es feliç amb petites coses de la vida doncs es molt bonic, ja que no necessiten gran cosa per ser feliç.
Com per exemple Homer Simpson es un personatge que nomes posseirà plaers inferiors segons mill ja que no ha conegut els superiors es a dir els intel·lectuals i per això sempre es conformarà amb els inferiors però jo no crec que sigui així ja que a lo millor amb els petits ja es suficientment feliç i no necessita res més.
Perquè doncs perquè una persona que es molt conformista es a dir es conforma o es feliç amb petites coses de la vida doncs es molt bonic, ja que no necessiten gran cosa per ser feliç.
Com per exemple Homer Simpson es un personatge que nomes posseirà plaers inferiors segons mill ja que no ha conegut els superiors es a dir els intel·lectuals i per això sempre es conformarà amb els inferiors però jo no crec que sigui així ja que a lo millor amb els petits ja es suficientment feliç i no necessita res més.
I ara per una mostra de els petits plaer a la vida poden ser els millors he posat aquest video que defensaria la teoria de Bentham de que els plaers es poden mesurar per la qualitat i la quantitat.
Segons marx:
1- Idees principals del text
Els drets del home segons Marx estan reconeguts en aquesta societat moderna, de la mateixa manera que estaven reconeguts els esclaus o l’esclavitud en general, en l’estat de l’antiguitat.
Ja que abans era la base de l’estat de l’antiguitat era aquesta, i la base d’aquest estat modern es basa en d’independència, el egoisme dels individus a més de l’interes privat.
Per últim nomes dir que aquest text quan el va escriure Marx el va fer per criticar aquesta societat moderna i no es que estigues a favor.
2- Posa un títol
Critica al estat modern
3- Comentari del text
En el text esplicà que les persones en el estat, tenen el paper de individus independents, es a dir que sempre faran les accions, amb fins que estiguin relacionats amb ells mateixos i que es beneficin a ells mateixos.D’alguna manera podem relacionar-lo amb les normes morals, que trobem a les normes de l’ordre social.
En aquestes explicà que els humans tenim que assumir com a propis els nostres comportament, hi serà on actuara la conciencia si aquests actes no són moralment bons.
1- Idees principals del text
Els drets del home segons Marx estan reconeguts en aquesta societat moderna, de la mateixa manera que estaven reconeguts els esclaus o l’esclavitud en general, en l’estat de l’antiguitat.
Ja que abans era la base de l’estat de l’antiguitat era aquesta, i la base d’aquest estat modern es basa en d’independència, el egoisme dels individus a més de l’interes privat.
Per últim nomes dir que aquest text quan el va escriure Marx el va fer per criticar aquesta societat moderna i no es que estigues a favor.
2- Posa un títol
Critica al estat modern
3- Comentari del text
En el text esplicà que les persones en el estat, tenen el paper de individus independents, es a dir que sempre faran les accions, amb fins que estiguin relacionats amb ells mateixos i que es beneficin a ells mateixos.D’alguna manera podem relacionar-lo amb les normes morals, que trobem a les normes de l’ordre social.
En aquestes explicà que els humans tenim que assumir com a propis els nostres comportament, hi serà on actuara la conciencia si aquests actes no són moralment bons.
comentari de text de la pagina 195 Doc.3
1- Idees principals del text
En el text ens parla de com ponem obrar seguint la virtut més perfecte, una que sera especialment pròpia de l’home com el exemple que posa; l’home que toca la cítara serà propi d’un citarista.
Llavors segons l’individu tindrà una virtut o altre, però això diu en el text que cada una es realitza bé segons la virtut donada.
I per últim diu que si les virtuts són més d’una llavors tens que escollir la més perfecte
2-Posa un títol
L’home i les virtuts
3-Comentari del text
El text de Aristòtil està relacionat amb el intel·lecte pràctic, que esta dintre de la teoria de la vida teorètica i saviesa pràctica.
El intel·lecte pràctic explica que es impossible mantenir una vida contemplativa, llavors el que vol es trobar un altre manera per arribar a la felicitat a partir de el domini de les teves pasions per arribar a la felicitat i això sera apartir del les vistuts que tal com diu el text són coses les cuals pertanyen als humans.
En el text ens parla de com ponem obrar seguint la virtut més perfecte, una que sera especialment pròpia de l’home com el exemple que posa; l’home que toca la cítara serà propi d’un citarista.
Llavors segons l’individu tindrà una virtut o altre, però això diu en el text que cada una es realitza bé segons la virtut donada.
I per últim diu que si les virtuts són més d’una llavors tens que escollir la més perfecte
2-Posa un títol
L’home i les virtuts
3-Comentari del text
El text de Aristòtil està relacionat amb el intel·lecte pràctic, que esta dintre de la teoria de la vida teorètica i saviesa pràctica.
El intel·lecte pràctic explica que es impossible mantenir una vida contemplativa, llavors el que vol es trobar un altre manera per arribar a la felicitat a partir de el domini de les teves pasions per arribar a la felicitat i això sera apartir del les vistuts que tal com diu el text són coses les cuals pertanyen als humans.
Ningú no fa el mal sabent que ho fa
En la meva opinió aquesta frase la trobo totalment certa i m’argumentaré dient que una persona mai farà una acció dolenta o la seva consciencia no li deixarà fer aquesta acció, ja que la seva ignorància o la situació cultural et pot fer que aquesta acció dolenta la trobis normal o fins i tot bona, un exemple en seria Adolf Hitler, ell considerava que tan la seva expansió com la destrucció d’altres races que per a ell eren inferiors era una cosa normal i fins i tot bona per la seva raça.
De la mateixa manera una persona que prepara una venjança al primer cop d’ull si que penses que aquet individu hi te consciencia de que farà un acte dolent, però si et pares a pensar aquesta persona està dominada per la ràbia o altres sentiments que li impedeixen pensar en les conseqüències o en saber si aquell acte serà bo o dolent.
Per això arribo a la conclusió de que finalment mai una persona farà el mal sabent o tenint consciencia del que el fa.
De la mateixa manera una persona que prepara una venjança al primer cop d’ull si que penses que aquet individu hi te consciencia de que farà un acte dolent, però si et pares a pensar aquesta persona està dominada per la ràbia o altres sentiments que li impedeixen pensar en les conseqüències o en saber si aquell acte serà bo o dolent.
Per això arribo a la conclusió de que finalment mai una persona farà el mal sabent o tenint consciencia del que el fa.
viernes, 22 de mayo de 2009
miércoles, 4 de marzo de 2009
Canço de la llibertat
Jo he escullit aquesta canço perquè parla de la llibertat d'una manera
com que primer se la donà i més tard s'e la treu, com interpretant un maltractament o fisic o psicológic, ja que quan intervens en la llibertat dels demes estas fent mal bé els drets humans.
com que primer se la donà i més tard s'e la treu, com interpretant un maltractament o fisic o psicológic, ja que quan intervens en la llibertat dels demes estas fent mal bé els drets humans.
Déjame vivir Libre Como las palomas
Que anidan en mi ventana
Mi compañía Cada vez que tú te vas.
Déjame vivir Libre Libre como el aire
Me enseñaste a volar
Y ahora Me cortas las alas.
Y volver a ser yo mismo
Y que tú vuelvas a ser tú Libre Libre como el aire
Déjame vivir Libre
Pero a mi manera
Y volver a respirar
De ese aire Que me vuelve a la vida
Pero a mi manera.
Y volver a ser yo mismo
Y que tú vuelvas a ser tú Libre Pero a tu manera
Y volver a ser yo mismo
Y que tú vuelvas a ser tú Libre Libre como el aire.
definicions
Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.
Hàbit: costums o repeticio d’aquelles propietats de les quals tas fet propies.
Virtut: són els hàbits que tendeixen en una direcció del qual són moralment bones.
Consciència moral: la capacitat de captar els principis dels quals distingirem el que és moralment bo o dolent
Llibertat interna: decició personal i individual, sobre les coses que t’afecten a tu mateix.
Condicionament: vol dir que no tens una llibertat absoluta, i total perquè estàs condicionat, però alhora tens que ser responsable dels teus actes.
Determinisme econòmic: explica com està determinada la infrastuctura econòmica, és a dir l’economia és el motor de l’historia.
Determinisme genètic: les causes de totes les actuacions bé predit per la dotació genètica de les persones.
L’ús regulatiu: consisteix a investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa
Autonomia moral: tens que fer les coses perquè és el teu deure
Heteronomia moral: actuar d’una manera determinada per tenir por a les conseqüències, que normalment solen ser càstigs.
Nivell preconvencional: actuar de manera egoista, és a dir consideren just allò que els convé
Nivell postconvencional: són les persones que saben distingir entre les normes d’una societat i els principis morals universals.
Responsabilitat moral: és un fenomen subjectiu de la consciència moral
Consciència planetària: responsabilitat de deixar tot el nostre món encara que no sigui millor que sigui igual per les generacions pròximes.
Principi de responsabilitat ( Hans Jonas): obra de tal manera que respectis el teu entorn que la vida a la terra sigui millor.
Hàbit: costums o repeticio d’aquelles propietats de les quals tas fet propies.
Virtut: són els hàbits que tendeixen en una direcció del qual són moralment bones.
Consciència moral: la capacitat de captar els principis dels quals distingirem el que és moralment bo o dolent
Llibertat interna: decició personal i individual, sobre les coses que t’afecten a tu mateix.
Condicionament: vol dir que no tens una llibertat absoluta, i total perquè estàs condicionat, però alhora tens que ser responsable dels teus actes.
Determinisme econòmic: explica com està determinada la infrastuctura econòmica, és a dir l’economia és el motor de l’historia.
Determinisme genètic: les causes de totes les actuacions bé predit per la dotació genètica de les persones.
L’ús regulatiu: consisteix a investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa
Autonomia moral: tens que fer les coses perquè és el teu deure
Heteronomia moral: actuar d’una manera determinada per tenir por a les conseqüències, que normalment solen ser càstigs.
Nivell preconvencional: actuar de manera egoista, és a dir consideren just allò que els convé
Nivell postconvencional: són les persones que saben distingir entre les normes d’una societat i els principis morals universals.
Responsabilitat moral: és un fenomen subjectiu de la consciència moral
Consciència planetària: responsabilitat de deixar tot el nostre món encara que no sigui millor que sigui igual per les generacions pròximes.
Principi de responsabilitat ( Hans Jonas): obra de tal manera que respectis el teu entorn que la vida a la terra sigui millor.
creus en el destí?
Jo crec en el destí d’una manera relativa, es a dir, tothom te un destí però no tot allò que passar en la vida d’una persona té perquè estar escrit.Com per exemple tots estem predestinats a morir, però segons las decisions que pren la persona en vida, la seva mort serà d’una manera o d’altre.
Com per exemple un noi que Aixa escollit no consumir drogues, no podrà morir d’una sobredosis, ara és clar la persona que defensi el destí dirà que aquet noi no morirà d0’una sobredosis perquè no està escrit en el seu gran llibre.
I aquí trobem la gran discussió, perquè aquells que defensen el destí sempre tindran argumentacions valides, per qualsevol situació, però llavors on es queda la llibertat de les persones? Perquè si tot està escrit, jo podré escollir que estudiar?
És clar que si, ja que com eh dit abans des de el meu punt de vista només estan escrites les coses clau de la vida, que mai podràs escollir, com per exemple, de qui t’enamorares, quan realment una persona s’ha enamorat mai a pogut escollir de qui.
Però això la meva creença sobre el destí es molt relativa.
Exemples de les seguents fal·làcies
Preguntes complexes
Com has fet la taca de la taula?
Argument ad ignorantiam
La existència de deu ningú pot demostra que és fals per això pot ser cert.
Però ningú tampoc a pogut demostrar que és cert llavors també podríem dir que és fals.
Argument circular
Perquè aquesta noi és morena?
Perquè té el cabell negre.
Perquè té el cabell negre?
Perquè és morena
Argument ad Hominem
Pare: Quan comencis a conduir no et saltis els semàfors en vermell
Fill: no em pots dir això perquè tu també tels saltes!
Pare: fes cas a la teva mare
Fill: perquè, si tu tampoc li fas cas a la mare
Argument d’autoritat
Tinc la pell atòpica perquè m’ho va dir el metge
Argument ad bacalum
Si no presentes el deures et suspendre
Argument ad populum
El politics, també donen un sentiment de confiança en que creiem el que diuen.
Argument ex populum
L’amor existeix perquè tots, es a dir la societat donem per cert que existeix, però si tothom donéssim per fals que l’amor existeix, l’amor no existiria.
Argument falsa causa
He aprovat l’examen perquè portava el anell de la sort.
Generalització precipitada
Tots els catalans són garrepes, llavor en Jordi també ho serà.
Argument del pendent relliscós
Si suspens la E.S.O no podràs entrar en el batxillerat si no entres al batxillerat no faràs carrera i no trobaràs feina.
Com has fet la taca de la taula?
Argument ad ignorantiam
La existència de deu ningú pot demostra que és fals per això pot ser cert.
Però ningú tampoc a pogut demostrar que és cert llavors també podríem dir que és fals.
Argument circular
Perquè aquesta noi és morena?
Perquè té el cabell negre.
Perquè té el cabell negre?
Perquè és morena
Argument ad Hominem
Pare: Quan comencis a conduir no et saltis els semàfors en vermell
Fill: no em pots dir això perquè tu també tels saltes!
Pare: fes cas a la teva mare
Fill: perquè, si tu tampoc li fas cas a la mare
Argument d’autoritat
Tinc la pell atòpica perquè m’ho va dir el metge
Argument ad bacalum
Si no presentes el deures et suspendre
Argument ad populum
El politics, també donen un sentiment de confiança en que creiem el que diuen.
Argument ex populum
L’amor existeix perquè tots, es a dir la societat donem per cert que existeix, però si tothom donéssim per fals que l’amor existeix, l’amor no existiria.
Argument falsa causa
He aprovat l’examen perquè portava el anell de la sort.
Generalització precipitada
Tots els catalans són garrepes, llavor en Jordi també ho serà.
Argument del pendent relliscós
Si suspens la E.S.O no podràs entrar en el batxillerat si no entres al batxillerat no faràs carrera i no trobaràs feina.
Resum Doc.2 pàg.139
L’home no pot escapar del seu propi assoliment, no li queda més remei.
L’home està atrapat i té que assolir i adoptar les condicions de la seva pròpia vida.
És a dir el univers físic, i també el univers simbòlic.
Llavor posseïm una xarxa, formats per el llenguatge, el mite, l’art, i questa xarxa és fa més forta si tenim en compte, l’experiència o un progrés en pensament.
L’home està atrapat i té que assolir i adoptar les condicions de la seva pròpia vida.
És a dir el univers físic, i també el univers simbòlic.
Llavor posseïm una xarxa, formats per el llenguatge, el mite, l’art, i questa xarxa és fa més forta si tenim en compte, l’experiència o un progrés en pensament.
Arguments a favor de la llibertat;
Tothom pot donar la seva opinió, o el seu punt de vista, sobre qualsevol tema de conversació
Les persones segons les seves decisions poden arribar a fer allò que vulguin, es a dir dedicar-se a treballar de coses que realment li omplin de satisfacció
Tens llibertat de gaudir tots els moments de la teva vida
Llibertat en l’amor ets una persona completament lliure per estar amb la persona de la qual t’has enamorat, si ets correspost estar clar.
Arguments en contra de la llibertat
Si tothom té llibertat d’opinio o de paraula, podria desencadenar conflictes, ja que no tothom opina el mateix.
No tothom té llibertat a escullir tot perquè no tots tenen l’opció de d’escullir entre ser ric o pobre.
Tots estem marcats per l’inconcient
No tenim llibertat en escolli perquè després venen les consequencies, que en molts casos poden ser dolentes.
Tothom pot donar la seva opinió, o el seu punt de vista, sobre qualsevol tema de conversació
Les persones segons les seves decisions poden arribar a fer allò que vulguin, es a dir dedicar-se a treballar de coses que realment li omplin de satisfacció
Tens llibertat de gaudir tots els moments de la teva vida
Llibertat en l’amor ets una persona completament lliure per estar amb la persona de la qual t’has enamorat, si ets correspost estar clar.
Arguments en contra de la llibertat
Si tothom té llibertat d’opinio o de paraula, podria desencadenar conflictes, ja que no tothom opina el mateix.
No tothom té llibertat a escullir tot perquè no tots tenen l’opció de d’escullir entre ser ric o pobre.
Tots estem marcats per l’inconcient
No tenim llibertat en escolli perquè després venen les consequencies, que en molts casos poden ser dolentes.
activitats pàg 139
Quins elements constitueixen el nostre univers simbòlic? Posa’n exemples.
Els elements que constitueix són símbols, es a dir tot allò que esta format per símbols com per exemple formes lingüístiques, imatges, artístiques, etc..
Què passaria si no disposéssim de la fantasia? Alguna vegada ha millorat la teva situació vital?
Sense la fantasia no podríem haver arribat fins on estem avui dia, perquè fins el invent o creació més insignificant a estat creat a traves de la fantasia.
Explica l‘expressió “percepció bruta” de la realitat referida als animals. Com qualificaries la nostra?
Quan és reflecteix a la presentació de la realitat bruta, ho ha perquè els animals no tenen percepció d’aquesta realitat, ja que ells es mouen i realitzen les seves activitats, per unes reaccions biològiques, es a dir perceben però no són conscients
En quins àmbits de la nostra vida creus que intervé la fantasia?
La fantasia la utilitzem en molts moments de la nostre vida, des de el moment que la forcem per crear un projecte, un treball,etc...
Fins al moment que l’utilitzem inconscientment, com per exemple quan pensem avui quan arribi a casa faré això, allò i això altre, llavors inconscientment utilitzem la fantasia i t’imagines això que faràs més tard.
Els elements que constitueix són símbols, es a dir tot allò que esta format per símbols com per exemple formes lingüístiques, imatges, artístiques, etc..
Què passaria si no disposéssim de la fantasia? Alguna vegada ha millorat la teva situació vital?
Sense la fantasia no podríem haver arribat fins on estem avui dia, perquè fins el invent o creació més insignificant a estat creat a traves de la fantasia.
Explica l‘expressió “percepció bruta” de la realitat referida als animals. Com qualificaries la nostra?
Quan és reflecteix a la presentació de la realitat bruta, ho ha perquè els animals no tenen percepció d’aquesta realitat, ja que ells es mouen i realitzen les seves activitats, per unes reaccions biològiques, es a dir perceben però no són conscients
En quins àmbits de la nostra vida creus que intervé la fantasia?
La fantasia la utilitzem en molts moments de la nostre vida, des de el moment que la forcem per crear un projecte, un treball,etc...
Fins al moment que l’utilitzem inconscientment, com per exemple quan pensem avui quan arribi a casa faré això, allò i això altre, llavors inconscientment utilitzem la fantasia i t’imagines això que faràs més tard.
Podem conviure entre cultures?
Quan ens fem aquesta pregunta hi ha de molts que dirien, que es impossible com es el cas de els etnocentrismes, d’altres contestaran que poden existir molt tipus de cultures, però tenen que tenir una separació entre elles, o sense anar molt lluny també poden contestar amb termes d’una actitud romàntica on exageren les coses bones de la cultura pròpia , però la meva opinió o resposta seria, que si que podem conviure entre cultures.Llavors això ho argumento dient que si que hi ha diferencies entre totes les cultures que existeixen en món però encara que aquestes diferencies, siguin molts grans és tenen que respectar, i de moltes admirar, i perquè dic de moltes doncs, simplement perquè sempre les tenim que tolerar fins el moment de que no és trenqui el respecte als drets humans, i la consideració de valors com la llibertat, la igualtat i la solidaritat, perquè pots arribar al punt que si tolera’ns totes les cultures llavors estiguis també toleren per exemple que a nenes de 8 o 9 anys se li estigui talla’n el clítoris.
Per això la conclusió seria que tenim que respectar totes les cultures i conviure amb elles es a dir relacionar-nos, però sempre fins al punt de respectar sempre els drets humans perquè al cap i a la fi tots som humans.
Resum de Samuel P. Huntington
Primer text:
Parla de que hi arribarem a un punt on la societat canviarà, perquè la ara societat dominant la occidental serà envaïda per la oriental que instal·larà la seva religió i la seva cultura.
Parla de que hi arribarem a un punt on la societat canviarà, perquè la ara societat dominant la occidental serà envaïda per la oriental que instal·larà la seva religió i la seva cultura.
Segon text:
En aquets altre text explicà que nosaltres es a dir tot el conjunt d’essers humans és una societat universal i que per aquesta raó no podem escollir una de les cultures diverses que conviuen, sinó que tenim que acceptar-les totes.
En aquets altre text explicà que nosaltres es a dir tot el conjunt d’essers humans és una societat universal i que per aquesta raó no podem escollir una de les cultures diverses que conviuen, sinó que tenim que acceptar-les totes.
domingo, 1 de marzo de 2009
Definicions
Socialització primària: és la primera etapa de la socialització , on s’introdueix el subjecte en una societat.
Contractualisme: aquesta posició defensa que el esser humà no és sociable per naturalesa si no que la societat en una construcció artificial.
Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal
Individualisme possessiu: teoria que expressa que cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats.
Sociabilitat natural: aquesta teoria la defesa Aristòtil i defensava que el ésser humà era sociable per naturalesa.
Pacte social: acord de la societat, on ells cedeixen la llibertat a canvi de la constitució del Estat Civil.
Voluntat general: busca una societat justa basada en l’acord de tothom i orientada cap al bé comú.
Antropologia social: ciència que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que han experimentat.
Cultura: el conjunt d’artefactes creences, valors costums tradicions formes de conducta que un determinat grup humà accepta com propi.
Subcultura: vol dir que dins d’una cultura podem trobar moltes diferencies com per exemple l’edat, el nivell socioeconòmic o altres factors que fan que aquesta cultura no sigui igual per a tothom.
Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
Civilització:es tracta del progrés de la humanitat fins a un estat superior.
Etnocentrisme: analitza les cultures des de un punt de vista dins de la pròpia cultura.
Xenofòbia: és un efecte de l’etnocentrisme on es un odi envers els estrangers, i defensa la nació de forma radical.
Racisme: creença de races superiors i races inferiors, on les persones que la defensen opinen que es millor no barrejar les dues races.
Relativisme: defensa que la comunicació entre cultures és quasi impossible i no gaire desitjable.
Interculturalisme: és el respecte cap a les altres cultures, creu en el contacte o comunicació entre elles, però en condicions d’igualtat.
Contractualisme: aquesta posició defensa que el esser humà no és sociable per naturalesa si no que la societat en una construcció artificial.
Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal
Individualisme possessiu: teoria que expressa que cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats.
Sociabilitat natural: aquesta teoria la defesa Aristòtil i defensava que el ésser humà era sociable per naturalesa.
Pacte social: acord de la societat, on ells cedeixen la llibertat a canvi de la constitució del Estat Civil.
Voluntat general: busca una societat justa basada en l’acord de tothom i orientada cap al bé comú.
Antropologia social: ciència que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que han experimentat.
Cultura: el conjunt d’artefactes creences, valors costums tradicions formes de conducta que un determinat grup humà accepta com propi.
Subcultura: vol dir que dins d’una cultura podem trobar moltes diferencies com per exemple l’edat, el nivell socioeconòmic o altres factors que fan que aquesta cultura no sigui igual per a tothom.
Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
Civilització:es tracta del progrés de la humanitat fins a un estat superior.
Etnocentrisme: analitza les cultures des de un punt de vista dins de la pròpia cultura.
Xenofòbia: és un efecte de l’etnocentrisme on es un odi envers els estrangers, i defensa la nació de forma radical.
Racisme: creença de races superiors i races inferiors, on les persones que la defensen opinen que es millor no barrejar les dues races.
Relativisme: defensa que la comunicació entre cultures és quasi impossible i no gaire desitjable.
Interculturalisme: és el respecte cap a les altres cultures, creu en el contacte o comunicació entre elles, però en condicions d’igualtat.
Que és el bé?
El bé no existeix, ja que cadascú li dona un concepte totalment diferent perquè no totes les persones veuen el bé de la mateixa manera, llavors podríem dir que el bé esta marcat per la cultura, o fins i tot per la educació, és a dir la teva relativitat del que està bé i el que està malament ho aprens dels teus pares, però es clar els teus pares no pensaran el mateix que els pares d’una persona amb un altre tipus de cultura, llavors quin és la mentalitat positiva?, quins dels dos pares tindrà la raó? Doncs per contestar aquestes preguntes o simplement per saber en quin costat ens tenim que decantar del bé, s’han creat unes lleis o uns drets de la persona, però sempre d’una manera general. Sempre que no estiguis fent mal a una persona tan psicològicament, com físicament i no intervinguis en la seva llibertat, és quan estaríem parlant de que tot l’o altre estaria bé? O estaria malament? Llavors per contestar aquestes preguntes, he arribat a la conclusió de que el bé és una qüestió d’ètica y de moral.
Definicions
Raó teòrica: és aquella que s’orienta cap a la contemplació de món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.
Raó practica: és l’ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral.
Metafísica: la Metafísica intenta arribar a la realitat en tota la seva totalitat, es a dir busca la realitat més enllà de les experiències, i busca la realitat des de les arrels.
Ultimitat: es una característica de la metafísica, i el que intenta és arribar a les qüestions ultimes, aquelles on no pots seguir preguntant més, això tracta “els primers principis de les primeres causes.”
Subjecte: el que realitza l’acció, el protagonista.
Opinió : és un estat de coneixement, però en el que el subjecte el que considera cert, no u sap amb seguretat.
Interès emancipador: és un interès que no tolera les injustícies ni les depressions.
Dogmatisme: és una possibilitat del coneixement que pensen que si que és pot arribar a una veritat absoluta
Escepticisme moderat: l’escepticisme parla de que considera impossible coneixements fiables perquè diu que no hi ha una justificació suficient per acceptar el quelcom com a cert, i dintre d’aquest trobem els moderats que expliquen que només és cert allò d’acord com allò que és mes probable.
Criticisme: és la posició intermèdia entre el dogmatisme i l’escepticisme. Podem obtenir coneixements certs però hem d’intentar aclarir fins a on poden arribar les nostres facultats
Perspectivisme: si que és pot arribar a conèixer però conjuntant diferents perspectives.
Realisme: l’objecte del conèixer existeix per si mateix, independentment del subjecte, es a dir podem conèixer les coses tal com són.
Idealisme: no podem arribar a conèixer les coses tal com són sinó només tal com se’ns mostren.
Noesi: és l’acte de pensar l’objecte de la consciència.
Ignorància: és el desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat: una afirmació que s’accepta com a cert, perquè probe d’una persona que se li concedeix el crèdit de autoritat perquè té coneixement d’aquesta matèria.
Evidència sensible: es evident el que se’n presenta com a indiscutible en el cas de l’evidencia sensible es l’ordre de la sensibilitat les dades dels sentits.
Adequació: és la relació d’ajust entre l’objecte i el subjecte, la concordança entre el pensament i la realitat.
Coherència: de la proposició, la veritat de la qual depèn de la incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes.
Pragmatisme: teoria de la veritat on es considera veritat tot allò que és útil, teoria defensada per William james
Consens: un acord que fem entre tots per donar pas per exemple a les llengües.
Contingència: quan ens referim a quelcom que es actualment però pot deixar de ser o pot no haver estat mai.
Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic.
Raó practica: és l’ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral.
Metafísica: la Metafísica intenta arribar a la realitat en tota la seva totalitat, es a dir busca la realitat més enllà de les experiències, i busca la realitat des de les arrels.
Ultimitat: es una característica de la metafísica, i el que intenta és arribar a les qüestions ultimes, aquelles on no pots seguir preguntant més, això tracta “els primers principis de les primeres causes.”
Subjecte: el que realitza l’acció, el protagonista.
Opinió : és un estat de coneixement, però en el que el subjecte el que considera cert, no u sap amb seguretat.
Interès emancipador: és un interès que no tolera les injustícies ni les depressions.
Dogmatisme: és una possibilitat del coneixement que pensen que si que és pot arribar a una veritat absoluta
Escepticisme moderat: l’escepticisme parla de que considera impossible coneixements fiables perquè diu que no hi ha una justificació suficient per acceptar el quelcom com a cert, i dintre d’aquest trobem els moderats que expliquen que només és cert allò d’acord com allò que és mes probable.
Criticisme: és la posició intermèdia entre el dogmatisme i l’escepticisme. Podem obtenir coneixements certs però hem d’intentar aclarir fins a on poden arribar les nostres facultats
Perspectivisme: si que és pot arribar a conèixer però conjuntant diferents perspectives.
Realisme: l’objecte del conèixer existeix per si mateix, independentment del subjecte, es a dir podem conèixer les coses tal com són.
Idealisme: no podem arribar a conèixer les coses tal com són sinó només tal com se’ns mostren.
Noesi: és l’acte de pensar l’objecte de la consciència.
Ignorància: és el desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat: una afirmació que s’accepta com a cert, perquè probe d’una persona que se li concedeix el crèdit de autoritat perquè té coneixement d’aquesta matèria.
Evidència sensible: es evident el que se’n presenta com a indiscutible en el cas de l’evidencia sensible es l’ordre de la sensibilitat les dades dels sentits.
Adequació: és la relació d’ajust entre l’objecte i el subjecte, la concordança entre el pensament i la realitat.
Coherència: de la proposició, la veritat de la qual depèn de la incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes.
Pragmatisme: teoria de la veritat on es considera veritat tot allò que és útil, teoria defensada per William james
Consens: un acord que fem entre tots per donar pas per exemple a les llengües.
Contingència: quan ens referim a quelcom que es actualment però pot deixar de ser o pot no haver estat mai.
Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic.
El esser humà és sociable per naturalesa?
Jo opino, que si que és sociable per naturalesa, perquè l’humà ha evolucionat tant gracies a les societats, a les colònies, poblacions, ciutats, etc... ja que una societat consta d’un conjunt d’individus propietaris que és relacionen entre ells mitjanant l’intercanvi del béns i serveis dintre d’un mercat lliure.
Llavors un individu necessita l’ajuda d’un altre individu, per sobreviure, es a dir quan nosaltres avui dia ens mengem un tros de pa necessitem l’ajuda d’individus, perquè un planti i recol·lecti el blat, desprès és fa la farina, més tard algú altre que l’amansi i per últim la trobarem en els forns fetes, dons tots aquets passos són aportacions d’individus.
En resum tu pots no relacionar-te amb la gent o amb l’esser humà en si però
mai no podras relacionar-te amb les aportacions que fans els essers humans.
El anunci que eh deixat, explica tot allò que hem creat, i tot allò o hem fet en una societat, ja que un esser humà no hagués pogut fer tot això ell sol, i amb aquet anunci podem dir que si que som sociables per naturalesa i a més la necessitem.Encara que el anunci al el final no vol donar aquest misatge, ens quedem amb la primera part, que seria tot allò que hem creat.
Llavors un individu necessita l’ajuda d’un altre individu, per sobreviure, es a dir quan nosaltres avui dia ens mengem un tros de pa necessitem l’ajuda d’individus, perquè un planti i recol·lecti el blat, desprès és fa la farina, més tard algú altre que l’amansi i per últim la trobarem en els forns fetes, dons tots aquets passos són aportacions d’individus.
En resum tu pots no relacionar-te amb la gent o amb l’esser humà en si però
mai no podras relacionar-te amb les aportacions que fans els essers humans.
El anunci que eh deixat, explica tot allò que hem creat, i tot allò o hem fet en una societat, ja que un esser humà no hagués pogut fer tot això ell sol, i amb aquet anunci podem dir que si que som sociables per naturalesa i a més la necessitem.Encara que el anunci al el final no vol donar aquest misatge, ens quedem amb la primera part, que seria tot allò que hem creat.
L’individualisme possessiu (pàg.120) Doc.1
1- Idees principal
El individualisme possessiu s’origina, quan el individu té llibertat respecte als altres, és a dir al grup.
També et dona la llibertat de relacionar-te amb qui vulguis i la llibertat també consistiria en no només alinear la seva propietat sobre la seva persona que també ho pot fer al seu treball.
2- Posa un títol
Que ha de fer l’individu per ser lliure?
3- Comentari del text
En el text , explica, bàsicament que és l’individualisme possessiu. Les proporcions que dona per resumir el tema són, en primer lloc posa, que la humanitat d’una persona es crea quan no depèn del altres, i estic molt d’acord amb això perquè cadascú és tal com és i no haver de canviar per ningú o no ser que canvi algun defecte per millorar.
També trobem aquesta humanitat, quan tu ets lliure de relacionar-te amb qui vulguis, perquè els amics de veritat, sempre els escullex el individu per si sol, i l’última proporció seria que l’individu, és propietari de la seva vida, i no deu res a la societat.
4- Digues quin mètode és i compara’l.
El text defensa la teoria de l’individualisme, que aquesta (molt relacionada amb el liberalisme) diu que l’esser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats, i no deu res a la societat per elles.
També explica que el humà trobarà la llibertat quan arribi a ser propietari d’ell mateix. És molt diferent de la teoria de individualisme altruista, que aquest busca o intenta aconseguir l’equilibri entre la igualtat i la llibertat.
En canvi en el individualisme possessiu és parla de societat, que és el conjunt d’individus propietaris, és a dir lliures, que aquest és relacionen aparti d’un mercat lliure.
El individualisme possessiu s’origina, quan el individu té llibertat respecte als altres, és a dir al grup.
També et dona la llibertat de relacionar-te amb qui vulguis i la llibertat també consistiria en no només alinear la seva propietat sobre la seva persona que també ho pot fer al seu treball.
2- Posa un títol
Que ha de fer l’individu per ser lliure?
3- Comentari del text
En el text , explica, bàsicament que és l’individualisme possessiu. Les proporcions que dona per resumir el tema són, en primer lloc posa, que la humanitat d’una persona es crea quan no depèn del altres, i estic molt d’acord amb això perquè cadascú és tal com és i no haver de canviar per ningú o no ser que canvi algun defecte per millorar.
També trobem aquesta humanitat, quan tu ets lliure de relacionar-te amb qui vulguis, perquè els amics de veritat, sempre els escullex el individu per si sol, i l’última proporció seria que l’individu, és propietari de la seva vida, i no deu res a la societat.
4- Digues quin mètode és i compara’l.
El text defensa la teoria de l’individualisme, que aquesta (molt relacionada amb el liberalisme) diu que l’esser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats, i no deu res a la societat per elles.
També explica que el humà trobarà la llibertat quan arribi a ser propietari d’ell mateix. És molt diferent de la teoria de individualisme altruista, que aquest busca o intenta aconseguir l’equilibri entre la igualtat i la llibertat.
En canvi en el individualisme possessiu és parla de societat, que és el conjunt d’individus propietaris, és a dir lliures, que aquest és relacionen aparti d’un mercat lliure.
Doc.9 (pàg.45)
Adequació i verificació pragmàtiques
*Quina relació s’estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?
En el text parla de que la relació que i trobem entre veritat i real és que quan parlem de veritat l’única forma o manera de saber si una cosa és real, és amb l’adequació de la veritat amb la realitat es a dir si és real. I si no o fos, real seria inadequació amb la realitat.
*Quan es pot dir, segons el pragmatisme,que una idea és certa?
Segons el pragmatisme una idea és certa, quan es útil, és a dir es real.
*Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per pragmàtic? Quina?
Dons si que hi ha semblances ja que el pragmatisme defensa que tot allò que sigui útil
serà veritat i tot allò que és veritat té que ser real, en el cas de que el enunciat fos fals, aquest voldria dir que no seria real, es a dir que no existiria, i llavors tampoc seria útil.
*Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa’n algun exemple.
Dons la meva opinió seria que si però en aquest cas tindríem que sortir del pragmatisme ja que la resposta d’un pragmàtic seria que no, però existeixen coses que segons com o miris no tenen perquè ser practiques i poden ser veritat igual.
*Quina relació s’estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?
En el text parla de que la relació que i trobem entre veritat i real és que quan parlem de veritat l’única forma o manera de saber si una cosa és real, és amb l’adequació de la veritat amb la realitat es a dir si és real. I si no o fos, real seria inadequació amb la realitat.
*Quan es pot dir, segons el pragmatisme,que una idea és certa?
Segons el pragmatisme una idea és certa, quan es útil, és a dir es real.
*Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per pragmàtic? Quina?
Dons si que hi ha semblances ja que el pragmatisme defensa que tot allò que sigui útil
serà veritat i tot allò que és veritat té que ser real, en el cas de que el enunciat fos fals, aquest voldria dir que no seria real, es a dir que no existiria, i llavors tampoc seria útil.
*Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa’n algun exemple.
Dons la meva opinió seria que si però en aquest cas tindríem que sortir del pragmatisme ja que la resposta d’un pragmàtic seria que no, però existeixen coses que segons com o miris no tenen perquè ser practiques i poden ser veritat igual.
El virtual és real?
Des de el meu punt de vista, el virtual no és real, perquè tu pots observar un fenomen virtual, fins i tot el pots arribar a escoltar, però mai el sentiràs, ni el podràs tocar. Com per exemple el bloc, és un fenomen virtual i jo estic participant en ell, però aquets bloc on es troba exactament? El que nosaltres podríem dir o contesta és que està en Internet, o en una xarxa, però i aquesta xarxa on es trobà?
I si el virtual fos real, perquè nosaltres no podem viure en un món virtual, literalment parlant, llavors podríem dir que al únic petit món virtual al qual podem accedir, és aquell que creem nosaltres mateixos.
I si el virtual fos real, perquè nosaltres no podem viure en un món virtual, literalment parlant, llavors podríem dir que al únic petit món virtual al qual podem accedir, és aquell que creem nosaltres mateixos.
miércoles, 18 de febrero de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
