creus en el destí?

Jo crec en el destí d’una manera relativa, es a dir, tothom te un destí però no tot allò que passar en la vida d’una persona té perquè estar escrit.
Com per exemple tots estem predestinats a morir, però segons las decisions que pren la persona en vida, la seva mort serà d’una manera o d’altre.
Com per exemple un noi que Aixa escollit no consumir drogues, no podrà morir d’una sobredosis, ara és clar la persona que defensi el destí dirà que aquet noi no morirà d0’una sobredosis perquè no està escrit en el seu gran llibre.
I aquí trobem la gran discussió, perquè aquells que defensen el destí sempre tindran argumentacions valides, per qualsevol situació, però llavors on es queda la llibertat de les persones? Perquè si tot està escrit, jo podré escollir que estudiar?
És clar que si, ja que com eh dit abans des de el meu punt de vista només estan escrites les coses clau de la vida, que mai podràs escollir, com per exemple, de qui t’enamorares, quan realment una persona s’ha enamorat mai a pogut escollir de qui.
Però això la meva creença sobre el destí es molt relativa.