Definicions

Raó teòrica: és aquella que s’orienta cap a la contemplació de món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

Raó practica: és l’ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral.

Metafísica: la Metafísica intenta arribar a la realitat en tota la seva totalitat, es a dir busca la realitat més enllà de les experiències, i busca la realitat des de les arrels.

Ultimitat: es una característica de la metafísica, i el que intenta és arribar a les qüestions ultimes, aquelles on no pots seguir preguntant més, això tracta “els primers principis de les primeres causes.”

Subjecte: el que realitza l’acció, el protagonista.

Opinió : és un estat de coneixement, però en el que el subjecte el que considera cert, no u sap amb seguretat.

Interès emancipador: és un interès que no tolera les injustícies ni les depressions.

Dogmatisme: és una possibilitat del coneixement que pensen que si que és pot arribar a una veritat absoluta

Escepticisme moderat: l’escepticisme parla de que considera impossible coneixements fiables perquè diu que no hi ha una justificació suficient per acceptar el quelcom com a cert, i dintre d’aquest trobem els moderats que expliquen que només és cert allò d’acord com allò que és mes probable.

Criticisme: és la posició intermèdia entre el dogmatisme i l’escepticisme. Podem obtenir coneixements certs però hem d’intentar aclarir fins a on poden arribar les nostres facultats

Perspectivisme: si que és pot arribar a conèixer però conjuntant diferents perspectives.

Realisme: l’objecte del conèixer existeix per si mateix, independentment del subjecte, es a dir podem conèixer les coses tal com són.

Idealisme: no podem arribar a conèixer les coses tal com són sinó només tal com se’ns mostren.

Noesi: és l’acte de pensar l’objecte de la consciència.

Ignorància: és el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat: una afirmació que s’accepta com a cert, perquè probe d’una persona que se li concedeix el crèdit de autoritat perquè té coneixement d’aquesta matèria.

Evidència sensible: es evident el que se’n presenta com a indiscutible en el cas de l’evidencia sensible es l’ordre de la sensibilitat les dades dels sentits.

Adequació: és la relació d’ajust entre l’objecte i el subjecte, la concordança entre el pensament i la realitat.

Coherència: de la proposició, la veritat de la qual depèn de la incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes.

Pragmatisme: teoria de la veritat on es considera veritat tot allò que és útil, teoria defensada per William james

Consens: un acord que fem entre tots per donar pas per exemple a les llengües.

Contingència: quan ens referim a quelcom que es actualment però pot deixar de ser o pot no haver estat mai.

Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic.