D’alla d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injusticia, segons l’ordre del temps.
El més impactant o especial d’aquestes 3 línies que he llegit i rellegit, es que cada cop que les tornava a llegir li donava una interpretació diferent.
La primera idea que m’ha vingut al cap a sigut la vida i la mort, ja que parla dels homes i que troben la seva destrucció en el mateix lloc on neixen.
Però desprès he pogut observar que no, que Anaximandre no volia transmetre la vida y la mort, i el que tractava era el temps entre aquest naixement de les persones i la seva destrucció que era la causa del mateix naixement.
Per últim m’ha passat pel cap la opció de que la destrucció era ocasionada pel desordre del temps en la vida de les persones, que quan parla de la injustícia, es que ell busca ordre, un que no el trobarà i que per això trobarà la destrucció.
Però després de donar voltes se que potser no té res a veure amb tot el que jo he interpretat o he volgut interpretar.
I he arribat a la conclusió que a tot, podries donar el teu punt de vista i que per mi aquest podria ser el cert.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario