Més sobre St.Tomas

Esquema Santo TomáS De Aquino

View more documents from proyectotelemaco.

ACTIVITAT 14 Comentari pàg.98

1.Idees principals
Déu omnipotent, creador de tot, el primer que crearà serà el temps, ja que el món és temporal i tot és creat després de crear el món llavors l’única manera de crear un món i de crear el temps que són unes coses temporals, és que el seu creador té que ser intemporal, ja que ha existit i existirà sempre.

2.Posa un títol
Déu creador del temps i la terra.

3.Comentari
L’obra de les Confessions de St. Agustí d’Hipona, autor d’aquest text, el qual va dirigit a la seva creencia que té en Déu, i la creació del temps.
Primer de tot afirmarà que el món serà creat al mateix temps que el temps en si, i anomenarà de falses les al·legories de que el món va ser creat en sis dies.
Llavors el temps va ser creat, i tindria que ser creat per un personatge que no fos temporal i que no tingues ni present ni passat i futur, aquest és Déu.

ACTIVITAT 13 Comentari de text.

1.Idees principals
En aquest fragment, d’aristotil , en el que explicà que existeix el canvi però no sobre el subjecte que aquest mai canvia, perquè l’home és sempre home, el que canvia són les coses engendrades, on Aristòtil ho relacionarà el subjecte amb les coses engendrades.
2.Posa un títol
Canvi de les coses engendrades
3.Comentari
Aquest text, escrit per Aristòtil, ens explicà el canvi, encara que aquest no es existent en totes les coses, sinó que és un canvi que només ho trobem en les coses engendrades, com per exemple l’home que aprèn a llegir, canviarà de no saber llegir a si que poder realitzar aquesta acció, però l’home seguirà sent el mateix, és a dir el subjecte no és canviant. Una teoria que a la que podríem comprar és amb la d’Heràclit on defensa un món en un constant canvi, que Aristòtil, serà influenciat, encara que ell realitzarà una sèrie de modificacions en la teoria inicial d’Heràclit.

Més sobre Aristòtil

Deixo aquest vídeo de Aristòtil on explicà d’una esquemàtica la seva vida i la seva obra, espero que os agradi.

ACTIVITAT 12 Primer l’ou o la gallina?

Una pregunta que només permet ser contestada aparti de una sèrie de suposicions, i segons el meu punt de vista i seguint la teoria evolucionista de Darwin considero que primer va ser la gallina, però no tal com la coneixem avui dia, sinó alguna espècie d’animal amb alguna semblança o característica comuna. Aquest animal posarà un ou i creixerà una espècie més propera a la gallina, on aquesta posarà un altre ou que tornarà a sortir una espècie encara més propera a la gallina que l’anterior i així successivament fins arribar a un moment d’aquesta evolució que apareix la gallina, pròpiament dita.
Encara que d’aquesta manera també podem dir que va ser primer l’ou don sortirà el primer animal amb totes les condicions per ser una gallina, és a dir que tornem al principi fent la mateixa pregunta que va ser primer l’ou o la gallina?

ACTIVITAT 11 Aristòtil o Plató?

Si tingues que formar la meva pròpia teoria, agafaria conceptes tant de Plató, com de Aristòtil.
De Plató defenso la teoria de el record o reminiscència, on explicà que conèixer equival a recordar, perquè l’ànima és immortal, ja que quan mor el cos o també anomenat matèria, l’ànima pujarà i podrà observar i conèixer tot, fins i tot la veritat, encara que quan torni a caure al món per entrar en un infant mitjançant la respiració, oblidarà tot, però no desapareixerà, per aquesta raó quan coneixem o aprenem, la certesa, és que estem recordant allò que va poder conèixer i observar l’ànima. Tot i que, segons Plató l’ànima contempla el món de les idees, però des de el meu punt de vista, no tinc la certesa que existeixi aquest món intel·ligible, ja que penso igual que Aristòtil en aquest sentit, és a dir, la realitat, no és troba en un altre món sinó en aquest mateix. Perquè les coses belles, no ho són perquè formin part de la idea de bellesa, sinó perquè les coses belles tenen part de bellesa, és a dir la única realitat existent es troba en la substancia, que és allò que no necessita res més per existir, la qual és divideixen en matèria i forma, on el concepte de forma es correspon a la veritat. Allò on volia arribar és que si la forma es troba en la substancia i la substancia en el món real, llavors la veritat la pot trobar qualsevol persona, ja que es troba en el nostre món, en qualsevol substancia.

Activitat 10 Comentari del fedó

1.Idees principals
En el text ens explicà la dualitat, on el cos, és una part del món sensible on és imperfecte i es deixa portar per els desitjos, per amors, per temors, que ens dominen i no ens deixen arribar al coneixement, on també ens provocarà confusió.
Per això arribarem a la saviesa quan morim, perquè el cos morirà i quedarà l’ànima, part del món intel·ligible.
2.Posa un títol
La dualitat d’ànima i cos
3.Comentari
En el text, del Fedó, un diàleg platònic, que explicarà els temes de la teoria platònica on per exemple aquets text tracta, de la dualitat de cos i ànima.
Una dualitat on el cos correspon al món sensible, format per coses imperfectes, materials, mutables, i impures. On el cos formarà part d’aquest a més dels objectes i coses materials. El cos neix i mor, i és deixa portar per les passions on en el mite de Plató sobre el dualisme antropològic, pertany a la part concupiscible, és a dir el cavall negre.
Però l’ànima forma part del món de les idees, el món intel·ligible, on trobarem totes les idees que són aquelles de les quals forma part les coses, és a dir la bellesa forma part de l’idea de bellesa.
Plató argumenta l’existència de l’ànima en aquest món afirmant que l’ànima i la successió de contraris, la participació d’una idea, la semblança de les idees al ànima, la reminiscència, el valor ètic, del domini del cos.
En conclusió només podrem a la veritat quan l’ànima i el cos és separin, es a dir amb la mort del cos, amb la mort d’allò material.