Una altre manera d'entendre els sofistes
La naturalesa:
la naturalesa té la particularitat de ser creada per si mateixa, és a dir sobre camí sobre ella mateixa, independentment del home, amb unes lleis i un ritme propi.
La llei:
Es totalment contraria a la naturalesa ja que la llei és creada per els homes amb la finalitat de organitzar i buscar l’harmonia i l’equilibri en tota la societat, de la qual és crearà la justícia
La tècnica:
És l’art de modificar o produir el quelcom real, però també reflecteix la insuficiència de la naturalesa humana ja que els invents com per exemple un vaixell estan creats perquè l’home per si sol no seria capaç de creuar un mar tot sol.
La tècnica brota de la necessitat del home i s’extraurà de la interpretació i la ideologia.
La ciutat:
No és tan sols l’espai concret on estan situats els cuitadans, és a dir les persones sinó que també és un espai abstracte ple de xarxes de totes les persones que hi conviuen
La ciutat és totalment necessària perquè és donaran compte de que no pot viure un individu separat.
Llenguatge, raó, pensament:
El llenguatge serà clau per l’evolució dels humans, ja que per obtenir la veritat necessitem a la comunicació amb la qual és podrà discutir, dialogar...
Però el “logos” serà una realitat peculiar, perquè no és tan clara com la percepció de la naturalesa, llavors direm que el “logos” és troba en la nostra consciència personal.
Els sofistes descobriran que la vida és començarà a desenvolupar aparti de la paraula, segons allò que diem i que deixem de dir.
Educació:
L’educació és la ruptura entre el fer i el dir, i els sofistes començaran a educar, es a dir a transmeti tot el seu saber que tant serà criticat, però això és podrà arribar aconseguir gracies al llenguatge perquè és l’únic capaç d’arribar al fons de l’individu
Veritat:
Aquest terme en l’època predemocràtica és relacionava amb el poder, però entrada l’època democràtica la veritat entra a formar part de les estructures del llenguatge.
I per últim la veritat és té que demostrar, i és farà aparti de la intel·ligència humana
miércoles, 11 de noviembre de 2009
ACTIVITAT 4
Podem arribar a la veritat absoluta?
doncs crec sincerament que no, des de el meu punt de vista serià una mica pragmàtica és a dir tothom té la seva pròpia veritat, perquè els homes tenim un gran avantatge i és la comunicació,que aparti d’aquesta tots podrem donar les nostres opinions i dificultosament arribarem a una opinió única es a dir a la veritat absoluta, ja que cada persona té unes ideologies, una cultura i una manera de pensar diferent. La qual cosa no vull dir que no hi hagi unes lleis universals, que tots els homes tenen que acceptar i fer-se-les pròpies.
Un clar exemple serià la filosofia, que ens fa pensar sobre moltes qüestions, i de les quals per poder contestar-les s’han creat una sèrie de teories però aquestes teories moltes d’elles es contradiuen i cap no és pot negar ja que no hi haurien probes suficients, per això si cada autor dona la seva opinió o el seu mètode per poder arribar a la veritat, llavors quin d’ells és el cert?, quina d’aquestes teories tenim que escollir? Doncs tornaríem al principi i podríem dir que tota la filosofia en general és pragmàtica ja que tindríem que utilitzar la opinió d’algun d’aquets autors per arribar a la veritat absoluta, sense saber realment si és la correcta, perquè partim de que només és una opinió
martes, 6 de octubre de 2009
PROJECTE 1
VIDA:
Filòsof suís. Orfe de mare des de ben aviat, Jean-Jacques Rousseau va ser criat per la seva tia materna i pel seu pare, un modest rellotger.
Un dia de 1728 va decidir fugir de casa i durant 18 anys fou un rodamón. Per circumstàncies de la vida, va anar a parar com a lacai a casa de Françoise-Louise de la Tour, Mme. de Warens (1699-1762), una aristòcrata sexualment frustrada, que s'ensopia molt amb el marit lluny de casa, que el va prendre sota la seva protecció -en els diferents sentits de la paraula- i "el va fer un home", en el sentit estrictament físic. Després, d'una sèrie d'aventures curioses, arriba a París on intenta guanyar-se la vida com a copista de música En l'ambient bohemi del moment, coneix Diderot que preparava llavors la ENCYCLOPÉDIE. Però Diderot fou empresonat per haver escrit una obra satírica i a l'octubre de 1749, quan anava caminant a visitar el seu amic a la presó de Vincennes, és llavors quan Rosseau té la famosa "il·luminació". Descobreix l'anunci d'un concurs proposat per l'Acadèmia de Dijon sobre "si el gènere humà progressa constantment cap a millor". D’aqui sorgirà tota la seva filosofia i escriurà els seus dos primers llibres el DISCURS SOBRE LES CIÈNCIES I LES ARTS (1749-1750) i EL DISCURS SOBRE l'ORIGEN DE LA DESIGUALTAT (1755)
L'any 1762, com a conseqüència de l'edició de l'ÉMILE es veu obligat a exiliar-se. Es refugia a Suïssa, a Prússia i, finalment, a Anglaterra, convidat per Hume. Allí és rebut per Erasmus Darwin, l'avi del teòric de l'evolució. Però pateix ja un autèntic deliri de persecució i acaba barallat amb tothom. L'any 1767 torna a França on serà hoste de diversos grans senyors.
A partir de 1770 viu discretament a París on escriu diversos textos autobiogràfics, llibres que seran bàsics per a la concepció romàntica del "jo". L'any 1778 accepta l'hospitalitat del marquès de Girardin a Ermenonville, mor el 2 de juliol del mateix any, un mes després del seu enemic Voltaire. L'any 1794 les seves restes són transferides al Panthéon (París).
OBRA:
La seva obra o filosofia hi hauran dos elements molt importants, el primer el seu ascendent calvinista i després la seva formació de l'autor grec Pultraco. Llavors amb Desigualdad entre los homla barreja d'aquest dos elements trobarem la tesis més bàsica de Rosseau : la vida lliurada a les arts i les ciències no és sinó la falsa llibertat que els poderosos concedeixen als homes perquè aquests no sentin el que realment són, «esclaus d'un ordre polític despòtic ».
les seves millors obres són:
discurs sobre les ciències i les arts (1750)
discurs sobre el origen y els fonaments de la desigualtat entre homes ( 1754)
El Emilio (1762)
El contrato social (1762)
Pagines d'interes:
www.portalplanetasedna.com.ar/hombres_ilustracion4.htm
http://www.iesebre.com/~mjover/Batx/filosofia_1batx/treballs%20alumnes/Jean-Jacques%20Rousseau%201.ppt
fragments de Parmènides ACTIVITAT 3
1-Idees principals
Parmènides argumentarà que existeixen dues vies per arribar a la veritat, la primera parlarà de la veritat la qual no podrem accedir mitjanant els sentits, i la altre via, la de la opinió que seran aquestes aparences que ens mostren els sentits, per això no és podrà arribar a la veritat.
Després tractarà el tema del ésser no canviant, i la no existència del no-ésser, relacionant-lo amb el pensament ja que només existirà allò que pot ser pensat.
2-Posa un títol
Pensa la veritat
3-Comentari
En els textos de Parmènides trobem les seves teories on dirà que només trobarem la veritat negant els sentits perquè els sentits ens porten per la via de la opinió i aquesta només ens portarà cap a la aparençà.Després parlarà de com arribar a conèixer, i es molt important ja que cap cosa que no es pugui pensar existirà, en conclusió el que pot ser pensat, i que serà? Doncs el ésser, un ésser que l’autor el defineix com etern, és a dir ingenerable indestructible, no podrà morir, homogeni i immòbil.Això ho resumirà dient l’ésser és i el no-ésser no és, d’aquesta manera el no-ésser és aquell que mai podrà ser pensat perquè no existeix. Però els homes no podran arribar a conèixer mai perquè sempre intentaran conèixer per la via de la opinió, per això en els textos citarà els homes com uns ignorats els quals han perdut el seny.
4-Comparació
Parmènides portarà una innovació enfront a Heràclit, per la seva negació de el canvi, teoria que després intentarà explicar el seu deixeble Zenó, negant el moviment.Anaximandre un altre defensor del canvi ja que dirà que tot neix en l’apeiron i després tornarà un altre cop aquest així sucessivament. Per aquesta raó la innovació de Parmènides.
Fragments d'Heràclit ACTIVITAT 2
1-. Idees principals
En el text Heràclit explica que els homes no s’adonaran mai de la raó, ja que són ignorants. En el següent text tracta el tema dels contraris, perquè tot esta format aparti de la discòrdia ja que els contraris són necessaris per fer la diversitat. Però tota aquesta realitat està en un canvi continu d’aquí procedeix quan Heràclit diu que no entrarem al mateix riu dos cops, y tot aquet canvi perquè sigui ordenat utilitza el “logos”.
2-Posa títol
Tot canvia i fa falta que sigui així
3- Comentari
Tot canvia i res no es manté ja que tot flueix, aquesta serà la base de la teoria de Heràclit, la qual és citada per els textos anteriors, i la que també podem anomenar monisme dinàmic, perquè aquesta única realitat està sotmesa a un canvi continu, que serà necessària perquè no pot existir el no canvi. Però per tenir un control sobre aquest necessitarem alguna cosa que regeixi i ordeni tots els canvis, que això Heràclit l’anomenarà “logos” i ho trobem en al final del text.
Llavors podríem dir que el logos és l’únic que no canviarà perquè aquest és el sentit del canvi.
Però el primer text no començarà explicant aquesta teoria sinó primer argumentarà l’existència de contraris, es a dir si existeix A també existirà el no-A de la mateixa manera que si existeix el bé també el seu contrari que serià el mal, i per aquesta raó, l’autor dirà que la guerra és el pare de totes les coses perquè els contraris és necessiten per poder subsistir, per que? Sinó existís la lletjor existiria la bellesa? Difícilment ja que si tot és bell no hi haurà cap cosa que destaqui per la seva bellesa ja que no te cap diferencia en aquest sentit, per això no podem viure sense els contraris que sorgiran de la discòrdia i la diversitat i crearan la harmonia i la bellesa.
En el text Heràclit explica que els homes no s’adonaran mai de la raó, ja que són ignorants. En el següent text tracta el tema dels contraris, perquè tot esta format aparti de la discòrdia ja que els contraris són necessaris per fer la diversitat. Però tota aquesta realitat està en un canvi continu d’aquí procedeix quan Heràclit diu que no entrarem al mateix riu dos cops, y tot aquet canvi perquè sigui ordenat utilitza el “logos”.
2-Posa títol
Tot canvia i fa falta que sigui així
3- Comentari
Tot canvia i res no es manté ja que tot flueix, aquesta serà la base de la teoria de Heràclit, la qual és citada per els textos anteriors, i la que també podem anomenar monisme dinàmic, perquè aquesta única realitat està sotmesa a un canvi continu, que serà necessària perquè no pot existir el no canvi. Però per tenir un control sobre aquest necessitarem alguna cosa que regeixi i ordeni tots els canvis, que això Heràclit l’anomenarà “logos” i ho trobem en al final del text.
Llavors podríem dir que el logos és l’únic que no canviarà perquè aquest és el sentit del canvi.
Però el primer text no començarà explicant aquesta teoria sinó primer argumentarà l’existència de contraris, es a dir si existeix A també existirà el no-A de la mateixa manera que si existeix el bé també el seu contrari que serià el mal, i per aquesta raó, l’autor dirà que la guerra és el pare de totes les coses perquè els contraris és necessiten per poder subsistir, per que? Sinó existís la lletjor existiria la bellesa? Difícilment ja que si tot és bell no hi haurà cap cosa que destaqui per la seva bellesa ja que no te cap diferencia en aquest sentit, per això no podem viure sense els contraris que sorgiran de la discòrdia i la diversitat i crearan la harmonia i la bellesa.
domingo, 27 de septiembre de 2009
comentari de text d'Anaximandre (pàg.24) ACTIVITAT 1
D’alla d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injusticia, segons l’ordre del temps.
El més impactant o especial d’aquestes 3 línies que he llegit i rellegit, es que cada cop que les tornava a llegir li donava una interpretació diferent.
La primera idea que m’ha vingut al cap a sigut la vida i la mort, ja que parla dels homes i que troben la seva destrucció en el mateix lloc on neixen.
Però desprès he pogut observar que no, que Anaximandre no volia transmetre la vida y la mort, i el que tractava era el temps entre aquest naixement de les persones i la seva destrucció que era la causa del mateix naixement.
Per últim m’ha passat pel cap la opció de que la destrucció era ocasionada pel desordre del temps en la vida de les persones, que quan parla de la injustícia, es que ell busca ordre, un que no el trobarà i que per això trobarà la destrucció.
Però després de donar voltes se que potser no té res a veure amb tot el que jo he interpretat o he volgut interpretar.
I he arribat a la conclusió que a tot, podries donar el teu punt de vista i que per mi aquest podria ser el cert.
El més impactant o especial d’aquestes 3 línies que he llegit i rellegit, es que cada cop que les tornava a llegir li donava una interpretació diferent.
La primera idea que m’ha vingut al cap a sigut la vida i la mort, ja que parla dels homes i que troben la seva destrucció en el mateix lloc on neixen.
Però desprès he pogut observar que no, que Anaximandre no volia transmetre la vida y la mort, i el que tractava era el temps entre aquest naixement de les persones i la seva destrucció que era la causa del mateix naixement.
Per últim m’ha passat pel cap la opció de que la destrucció era ocasionada pel desordre del temps en la vida de les persones, que quan parla de la injustícia, es que ell busca ordre, un que no el trobarà i que per això trobarà la destrucció.
Però després de donar voltes se que potser no té res a veure amb tot el que jo he interpretat o he volgut interpretar.
I he arribat a la conclusió que a tot, podries donar el teu punt de vista i que per mi aquest podria ser el cert.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
