Raó teòrica: és aquella que s’orienta cap a la contemplació de món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.
Raó practica: és l’ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral.
Metafísica: la Metafísica intenta arribar a la realitat en tota la seva totalitat, es a dir busca la realitat més enllà de les experiències, i busca la realitat des de les arrels.
Ultimitat: es una característica de la metafísica, i el que intenta és arribar a les qüestions ultimes, aquelles on no pots seguir preguntant més, això tracta “els primers principis de les primeres causes.”
Subjecte: el que realitza l’acció, el protagonista.
Opinió : és un estat de coneixement, però en el que el subjecte el que considera cert, no u sap amb seguretat.
Interès emancipador: és un interès que no tolera les injustícies ni les depressions.
Dogmatisme: és una possibilitat del coneixement que pensen que si que és pot arribar a una veritat absoluta
Escepticisme moderat: l’escepticisme parla de que considera impossible coneixements fiables perquè diu que no hi ha una justificació suficient per acceptar el quelcom com a cert, i dintre d’aquest trobem els moderats que expliquen que només és cert allò d’acord com allò que és mes probable.
Criticisme: és la posició intermèdia entre el dogmatisme i l’escepticisme. Podem obtenir coneixements certs però hem d’intentar aclarir fins a on poden arribar les nostres facultats
Perspectivisme: si que és pot arribar a conèixer però conjuntant diferents perspectives.
Realisme: l’objecte del conèixer existeix per si mateix, independentment del subjecte, es a dir podem conèixer les coses tal com són.
Idealisme: no podem arribar a conèixer les coses tal com són sinó només tal com se’ns mostren.
Noesi: és l’acte de pensar l’objecte de la consciència.
Ignorància: és el desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat: una afirmació que s’accepta com a cert, perquè probe d’una persona que se li concedeix el crèdit de autoritat perquè té coneixement d’aquesta matèria.
Evidència sensible: es evident el que se’n presenta com a indiscutible en el cas de l’evidencia sensible es l’ordre de la sensibilitat les dades dels sentits.
Adequació: és la relació d’ajust entre l’objecte i el subjecte, la concordança entre el pensament i la realitat.
Coherència: de la proposició, la veritat de la qual depèn de la incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes.
Pragmatisme: teoria de la veritat on es considera veritat tot allò que és útil, teoria defensada per William james
Consens: un acord que fem entre tots per donar pas per exemple a les llengües.
Contingència: quan ens referim a quelcom que es actualment però pot deixar de ser o pot no haver estat mai.
Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic.
domingo, 1 de marzo de 2009
El esser humà és sociable per naturalesa?
Jo opino, que si que és sociable per naturalesa, perquè l’humà ha evolucionat tant gracies a les societats, a les colònies, poblacions, ciutats, etc... ja que una societat consta d’un conjunt d’individus propietaris que és relacionen entre ells mitjanant l’intercanvi del béns i serveis dintre d’un mercat lliure.
Llavors un individu necessita l’ajuda d’un altre individu, per sobreviure, es a dir quan nosaltres avui dia ens mengem un tros de pa necessitem l’ajuda d’individus, perquè un planti i recol·lecti el blat, desprès és fa la farina, més tard algú altre que l’amansi i per últim la trobarem en els forns fetes, dons tots aquets passos són aportacions d’individus.
En resum tu pots no relacionar-te amb la gent o amb l’esser humà en si però
mai no podras relacionar-te amb les aportacions que fans els essers humans.
El anunci que eh deixat, explica tot allò que hem creat, i tot allò o hem fet en una societat, ja que un esser humà no hagués pogut fer tot això ell sol, i amb aquet anunci podem dir que si que som sociables per naturalesa i a més la necessitem.Encara que el anunci al el final no vol donar aquest misatge, ens quedem amb la primera part, que seria tot allò que hem creat.
Llavors un individu necessita l’ajuda d’un altre individu, per sobreviure, es a dir quan nosaltres avui dia ens mengem un tros de pa necessitem l’ajuda d’individus, perquè un planti i recol·lecti el blat, desprès és fa la farina, més tard algú altre que l’amansi i per últim la trobarem en els forns fetes, dons tots aquets passos són aportacions d’individus.
En resum tu pots no relacionar-te amb la gent o amb l’esser humà en si però
mai no podras relacionar-te amb les aportacions que fans els essers humans.
El anunci que eh deixat, explica tot allò que hem creat, i tot allò o hem fet en una societat, ja que un esser humà no hagués pogut fer tot això ell sol, i amb aquet anunci podem dir que si que som sociables per naturalesa i a més la necessitem.Encara que el anunci al el final no vol donar aquest misatge, ens quedem amb la primera part, que seria tot allò que hem creat.
L’individualisme possessiu (pàg.120) Doc.1
1- Idees principal
El individualisme possessiu s’origina, quan el individu té llibertat respecte als altres, és a dir al grup.
També et dona la llibertat de relacionar-te amb qui vulguis i la llibertat també consistiria en no només alinear la seva propietat sobre la seva persona que també ho pot fer al seu treball.
2- Posa un títol
Que ha de fer l’individu per ser lliure?
3- Comentari del text
En el text , explica, bàsicament que és l’individualisme possessiu. Les proporcions que dona per resumir el tema són, en primer lloc posa, que la humanitat d’una persona es crea quan no depèn del altres, i estic molt d’acord amb això perquè cadascú és tal com és i no haver de canviar per ningú o no ser que canvi algun defecte per millorar.
També trobem aquesta humanitat, quan tu ets lliure de relacionar-te amb qui vulguis, perquè els amics de veritat, sempre els escullex el individu per si sol, i l’última proporció seria que l’individu, és propietari de la seva vida, i no deu res a la societat.
4- Digues quin mètode és i compara’l.
El text defensa la teoria de l’individualisme, que aquesta (molt relacionada amb el liberalisme) diu que l’esser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats, i no deu res a la societat per elles.
També explica que el humà trobarà la llibertat quan arribi a ser propietari d’ell mateix. És molt diferent de la teoria de individualisme altruista, que aquest busca o intenta aconseguir l’equilibri entre la igualtat i la llibertat.
En canvi en el individualisme possessiu és parla de societat, que és el conjunt d’individus propietaris, és a dir lliures, que aquest és relacionen aparti d’un mercat lliure.
El individualisme possessiu s’origina, quan el individu té llibertat respecte als altres, és a dir al grup.
També et dona la llibertat de relacionar-te amb qui vulguis i la llibertat també consistiria en no només alinear la seva propietat sobre la seva persona que també ho pot fer al seu treball.
2- Posa un títol
Que ha de fer l’individu per ser lliure?
3- Comentari del text
En el text , explica, bàsicament que és l’individualisme possessiu. Les proporcions que dona per resumir el tema són, en primer lloc posa, que la humanitat d’una persona es crea quan no depèn del altres, i estic molt d’acord amb això perquè cadascú és tal com és i no haver de canviar per ningú o no ser que canvi algun defecte per millorar.
També trobem aquesta humanitat, quan tu ets lliure de relacionar-te amb qui vulguis, perquè els amics de veritat, sempre els escullex el individu per si sol, i l’última proporció seria que l’individu, és propietari de la seva vida, i no deu res a la societat.
4- Digues quin mètode és i compara’l.
El text defensa la teoria de l’individualisme, que aquesta (molt relacionada amb el liberalisme) diu que l’esser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats, i no deu res a la societat per elles.
També explica que el humà trobarà la llibertat quan arribi a ser propietari d’ell mateix. És molt diferent de la teoria de individualisme altruista, que aquest busca o intenta aconseguir l’equilibri entre la igualtat i la llibertat.
En canvi en el individualisme possessiu és parla de societat, que és el conjunt d’individus propietaris, és a dir lliures, que aquest és relacionen aparti d’un mercat lliure.
Doc.9 (pàg.45)
Adequació i verificació pragmàtiques
*Quina relació s’estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?
En el text parla de que la relació que i trobem entre veritat i real és que quan parlem de veritat l’única forma o manera de saber si una cosa és real, és amb l’adequació de la veritat amb la realitat es a dir si és real. I si no o fos, real seria inadequació amb la realitat.
*Quan es pot dir, segons el pragmatisme,que una idea és certa?
Segons el pragmatisme una idea és certa, quan es útil, és a dir es real.
*Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per pragmàtic? Quina?
Dons si que hi ha semblances ja que el pragmatisme defensa que tot allò que sigui útil
serà veritat i tot allò que és veritat té que ser real, en el cas de que el enunciat fos fals, aquest voldria dir que no seria real, es a dir que no existiria, i llavors tampoc seria útil.
*Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa’n algun exemple.
Dons la meva opinió seria que si però en aquest cas tindríem que sortir del pragmatisme ja que la resposta d’un pragmàtic seria que no, però existeixen coses que segons com o miris no tenen perquè ser practiques i poden ser veritat igual.
*Quina relació s’estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?
En el text parla de que la relació que i trobem entre veritat i real és que quan parlem de veritat l’única forma o manera de saber si una cosa és real, és amb l’adequació de la veritat amb la realitat es a dir si és real. I si no o fos, real seria inadequació amb la realitat.
*Quan es pot dir, segons el pragmatisme,que una idea és certa?
Segons el pragmatisme una idea és certa, quan es útil, és a dir es real.
*Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per pragmàtic? Quina?
Dons si que hi ha semblances ja que el pragmatisme defensa que tot allò que sigui útil
serà veritat i tot allò que és veritat té que ser real, en el cas de que el enunciat fos fals, aquest voldria dir que no seria real, es a dir que no existiria, i llavors tampoc seria útil.
*Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa’n algun exemple.
Dons la meva opinió seria que si però en aquest cas tindríem que sortir del pragmatisme ja que la resposta d’un pragmàtic seria que no, però existeixen coses que segons com o miris no tenen perquè ser practiques i poden ser veritat igual.
El virtual és real?
Des de el meu punt de vista, el virtual no és real, perquè tu pots observar un fenomen virtual, fins i tot el pots arribar a escoltar, però mai el sentiràs, ni el podràs tocar. Com per exemple el bloc, és un fenomen virtual i jo estic participant en ell, però aquets bloc on es troba exactament? El que nosaltres podríem dir o contesta és que està en Internet, o en una xarxa, però i aquesta xarxa on es trobà?
I si el virtual fos real, perquè nosaltres no podem viure en un món virtual, literalment parlant, llavors podríem dir que al únic petit món virtual al qual podem accedir, és aquell que creem nosaltres mateixos.
I si el virtual fos real, perquè nosaltres no podem viure en un món virtual, literalment parlant, llavors podríem dir que al únic petit món virtual al qual podem accedir, és aquell que creem nosaltres mateixos.
miércoles, 18 de febrero de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
