ACTIVITAT 23 Textos de Hume

En aquet fragment Hume, parlarà sobre la moral, que aquesta bé donada a taraves dels sentiments, perquè hi ha conceptes com la virtut o la bondat que els rebrem en forma de sentiments d’aquesta manera nosaltres podrem arribar a la conclusió de que si aquests proporcionen una sensació bona obtindrem que el sentiment és bo, com la virtut o la bondat però si aquets dona una sensació de malestar o una tortura de la consciencia trobem que aquest serà un de dolent.
Hume en el text ho relaciona amb un home que fa esport, aquest home si t’expliques el perquè practica esport et contestaria que per poder estar sa i arribar a una felicitat però abans passant per molt mitjans, com per exemple estar sa per poder treballar, poder treballar per guanyar diners, ... i seguiria.
I arribarem a la conclusió de que La raó no pot promoure l'acció ja que són les passions els motors de la nostra conducta i allò que determina la nostra conducta és el sentiment.

ACTIVITAT 22 Textos de Hume

En aquest text Hume un filòsof empíric en el qual explicarà que no podem conèixer res que no provingui per la experiència, d’aquesta manera amb l’exemple de Adam, com el primer home de la terra.
També tractarà el tema de les idees innates, unes idees impossibles en la seva filosofia, ja que només existirien amb el pensament racionalista un pensament que per els empírics només apareix en les matemàtiques.

L’autor en aquest text vol arribar a la idea de que no podem demostrar res que pugui ocórrer en un futur, ja que la connexió entre la causa i efecte no existeix, aquesta única connexió la crea la nostre ment aparti de el costum o l’hàbit.
Perquè dins de la causa no trobem un efecte, perquè aquet efecte pot variar segons les diferents característiques, per aquesta raó, tu pots estar molt segur de que demà sortirà el sol perquè sempre ha sortit el sol, però pot ser que es produeixi qualsevol altre efecte i el sol no surti demà.
L’única manera de poder conèixer el futur és la creença que aparti de la continuïtat- espai-temps i la causa-efecte podem deduir una sèrie de possibles efectes, encara que no podem estar segurs ni assegurar que es produeixi cap en concret.

ACTIVITAT 21

COMENTARI N.12 DESCARTES


L’autor en el text vol arribar a afirmar l’existència dels cossos, que no les pot negar perquè les rep a partir de figures geomètriques, unes idees clares i distintes, per aquesta raó primer es preguntarà si es Déu el que posa aquestes imatges a la seva ment, però nega aquesta teoria, arribant a la conclusió de que si fos Déu , ell m’estaria enganyant i llavors sortiria de la seva perfecció, d’aquesta manera Déu no es la causa de l’existència dels cossos.
Però abans d’arribar aquesta conclusió, l’autor voldrà arribar a una veritat de la que no es pugui dubtar per aquesta raó començarà a dubtar de l’existència dels cossos, me endavant entre el somni o la vigília i per últim de les realitats matemàtiques. Tot aquest mètode el portarà a descobrir el jo, on aparti de arribar a conèixer aquest concepte, intenta verificar l’existència de Déu i després la existència dels cossos, tema central en aquest text.
Arribarà a la conclusió de que la causa dels cossos no pot ser una altre que els cossos mateixos perquè si no pot ser un Déu superior que posi al meu cap la idea dels cossos i jo no em puc inventar l’existència d'aquests, per aquesta raó trobem que els cossos provenen de la causa dels mateixos cossos.

Projecte 6

projecte 5

ACTIVITAT 20 Comentari textos de Hume: principi de causalitat

L’autor per tal d’explicar la relació de causa i efecte, sigui per reflexió, per sensació, utilitzarà l’exemple de 2 boles de billar, on una bola en moviment tractarà amb una altre que estigui quieta, i com a resultat observa que la bola immòbil després de l’impacta comença a moure’s.

Hume explicarà que perquè es pugui produir el exemple anterior, aquestes boles tenien que estar en contacte abans de que fos comunicat el moviment, a més de la contigüitat en el temps i en el lloc té que existir però el moviment es trobarà en un temps anterior en la causa i posterior en l’efecte; sinó que no podem estar segurs d’aquest coneixement entre causa i efecte, d’aquesta manera no és un coneixement cert, sinó que probable, ja que encara que en un passat la primera bola de billar al topar amb l’altre, aquesta es mogués, pot ser que en un futur, el resultat no sigui el mateix.
Perquè la unió d’aquestes boles es tracta d’una conjunció i l’experiència ens mostra que la causa pot tenir diversos efectes i si tenim un causa no podem més que intuir un possible efecte.
En conclusió el nostre coneixement només podria arribar fins a intuir el moviment de la segona bola, per mitjà del costum o l’hàbit, el qual forma part de l’aspecte sensitiu de la naturalesa humana i el qual guiarà els nostres actes. Encara que porti a un escepticisme, ja que no es pot estar segur de res d’allò que pot succeir en un futur.

Projecte 4: Resum de la filosofia del autor.

Aquets filòsof il·lustrat, manté una postura crítica respecte a les idees acceptades en el seu temps.
Els seus llibres mes importants són El discurs de el origen de la desigualtat de els homes, El contracte social i l’Emili.
En el contracte social, tracta els principis del drets polítics, on buscarà una resposta a la identificació de la voluntat individual amb la voluntat general. Que per Rousseau la llibertat individual es cerca en la voluntat general de ser lliures.
I que es la llibertat per aquest autor? Doncs la llibertat no és sinònim de l’absència de restriccions, sinó que és millor l’exercici de imposar-se les pròpies regles.
L’autor diferencia tres tipus de llibertats, la llibertat natural, la llibertat civil, que esta limitada per la voluntat general, i la llibertat moral, que és la única que pot convertir al home en amo de si mateix.
Com relaciona la llibertat amb la societat? En aquest cas la qüestió no és escollir entre ser lliures o estar sotmesos per la llei, perquè la llei existeix per permetre la llibertat.
Dit d’una altre manera, la llibertat es atacada de forma necessària per la societat organitzada sinó que aquesta es acceptada per el poble per poder viure d’una forma ordenada.
En el llibre de l’Emili, un llibre que posteriorment influirà molt en Kant, tracta uns nous temes que són els fonaments de la pedagogia renovada, on establirà unes característiques de la educació per una societat integrada per ciutadans lliures, que participen i deliberen sobre organitzacions de la comunitat.
Llavors primer definirà a un nen dient que és substancialment diferent al adult, i amb les seves pròpies lleis i evolució, un nen no es un animal, ni un home, un nen és un nen.
Aparti d’aquí Rousseau criticarà aquells que intenten educar un nen partint de que és un adult i proposarà noves tècniques o propostes per intentar educar i formar a l’infant d’una manera correcta.