Esquema de fal·làcies

Canço de la llibertat

Jo he escullit aquesta canço perquè parla de la llibertat d'una manera
com que primer se la donà i més tard s'e la treu, com interpretant un maltractament o fisic o psicológic, ja que quan intervens en la llibertat dels demes estas fent mal bé els drets humans.

Déjame vivir Libre Como las palomas

Que anidan en mi ventana

Mi compañía Cada vez que tú te vas.

Déjame vivir Libre Libre como el aire

Me enseñaste a volar

Y ahora Me cortas las alas.

Y volver a ser yo mismo

Y que tú vuelvas a ser tú Libre Libre como el aire

Déjame vivir Libre

Pero a mi manera

Y volver a respirar

De ese aire Que me vuelve a la vida

Pero a mi manera.

Y volver a ser yo mismo

Y que tú vuelvas a ser tú Libre Pero a tu manera

Y volver a ser yo mismo

Y que tú vuelvas a ser tú Libre Libre como el aire.

definicions

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.

Hàbit: costums o repeticio d’aquelles propietats de les quals tas fet propies.

Virtut: són els hàbits que tendeixen en una direcció del qual són moralment bones.

Consciència moral: la capacitat de captar els principis dels quals distingirem el que és moralment bo o dolent

Llibertat interna: decició personal i individual, sobre les coses que t’afecten a tu mateix.

Condicionament: vol dir que no tens una llibertat absoluta, i total perquè estàs condicionat, però alhora tens que ser responsable dels teus actes.

Determinisme econòmic: explica com està determinada la infrastuctura econòmica, és a dir l’economia és el motor de l’historia.

Determinisme genètic: les causes de totes les actuacions bé predit per la dotació genètica de les persones.

L’ús regulatiu: consisteix a investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa

Autonomia moral: tens que fer les coses perquè és el teu deure

Heteronomia moral: actuar d’una manera determinada per tenir por a les conseqüències, que normalment solen ser càstigs.

Nivell preconvencional: actuar de manera egoista, és a dir consideren just allò que els convé

Nivell postconvencional: són les persones que saben distingir entre les normes d’una societat i els principis morals universals.

Responsabilitat moral: és un fenomen subjectiu de la consciència moral

Consciència planetària: responsabilitat de deixar tot el nostre món encara que no sigui millor que sigui igual per les generacions pròximes.

Principi de responsabilitat ( Hans Jonas): obra de tal manera que respectis el teu entorn que la vida a la terra sigui millor.

creus en el destí?

Jo crec en el destí d’una manera relativa, es a dir, tothom te un destí però no tot allò que passar en la vida d’una persona té perquè estar escrit.
Com per exemple tots estem predestinats a morir, però segons las decisions que pren la persona en vida, la seva mort serà d’una manera o d’altre.
Com per exemple un noi que Aixa escollit no consumir drogues, no podrà morir d’una sobredosis, ara és clar la persona que defensi el destí dirà que aquet noi no morirà d0’una sobredosis perquè no està escrit en el seu gran llibre.
I aquí trobem la gran discussió, perquè aquells que defensen el destí sempre tindran argumentacions valides, per qualsevol situació, però llavors on es queda la llibertat de les persones? Perquè si tot està escrit, jo podré escollir que estudiar?
És clar que si, ja que com eh dit abans des de el meu punt de vista només estan escrites les coses clau de la vida, que mai podràs escollir, com per exemple, de qui t’enamorares, quan realment una persona s’ha enamorat mai a pogut escollir de qui.
Però això la meva creença sobre el destí es molt relativa.

Exemples de les seguents fal·làcies

Preguntes complexes
Com has fet la taca de la taula?

Argument ad ignorantiam
La existència de deu ningú pot demostra que és fals per això pot ser cert.
Però ningú tampoc a pogut demostrar que és cert llavors també podríem dir que és fals.

Argument circular
Perquè aquesta noi és morena?
Perquè té el cabell negre.
Perquè té el cabell negre?
Perquè és morena

Argument ad Hominem
Pare: Quan comencis a conduir no et saltis els semàfors en vermell
Fill: no em pots dir això perquè tu també tels saltes!

Pare: fes cas a la teva mare
Fill: perquè, si tu tampoc li fas cas a la mare

Argument d’autoritat
Tinc la pell atòpica perquè m’ho va dir el metge

Argument ad bacalum
Si no presentes el deures et suspendre

Argument ad populum
El politics, també donen un sentiment de confiança en que creiem el que diuen.

Argument ex populum
L’amor existeix perquè tots, es a dir la societat donem per cert que existeix, però si tothom donéssim per fals que l’amor existeix, l’amor no existiria.

Argument falsa causa
He aprovat l’examen perquè portava el anell de la sort.

Generalització precipitada
Tots els catalans són garrepes, llavor en Jordi també ho serà.

Argument del pendent relliscós
Si suspens la E.S.O no podràs entrar en el batxillerat si no entres al batxillerat no faràs carrera i no trobaràs feina.

Resum Doc.2 pàg.139

L’home no pot escapar del seu propi assoliment, no li queda més remei.
L’home està atrapat i té que assolir i adoptar les condicions de la seva pròpia vida.
És a dir el univers físic, i també el univers simbòlic.
Llavor posseïm una xarxa, formats per el llenguatge, el mite, l’art, i questa xarxa és fa més forta si tenim en compte, l’experiència o un progrés en pensament.

Arguments a favor de la llibertat;

Tothom pot donar la seva opinió, o el seu punt de vista, sobre qualsevol tema de conversació
Les persones segons les seves decisions poden arribar a fer allò que vulguin, es a dir dedicar-se a treballar de coses que realment li omplin de satisfacció
Tens llibertat de gaudir tots els moments de la teva vida
Llibertat en l’amor ets una persona completament lliure per estar amb la persona de la qual t’has enamorat, si ets correspost estar clar.


Arguments en contra de la llibertat

Si tothom té llibertat d’opinio o de paraula, podria desencadenar conflictes, ja que no tothom opina el mateix.
No tothom té llibertat a escullir tot perquè no tots tenen l’opció de d’escullir entre ser ric o pobre.
Tots estem marcats per l’inconcient
No tenim llibertat en escolli perquè després venen les consequencies, que en molts casos poden ser dolentes.

activitats pàg 139

Quins elements constitueixen el nostre univers simbòlic? Posa’n exemples.
Els elements que constitueix són símbols, es a dir tot allò que esta format per símbols com per exemple formes lingüístiques, imatges, artístiques, etc..

Què passaria si no disposéssim de la fantasia? Alguna vegada ha millorat la teva situació vital?
Sense la fantasia no podríem haver arribat fins on estem avui dia, perquè fins el invent o creació més insignificant a estat creat a traves de la fantasia.

Explica l‘expressió “percepció bruta” de la realitat referida als animals. Com qualificaries la nostra?
Quan és reflecteix a la presentació de la realitat bruta, ho ha perquè els animals no tenen percepció d’aquesta realitat, ja que ells es mouen i realitzen les seves activitats, per unes reaccions biològiques, es a dir perceben però no són conscients

En quins àmbits de la nostra vida creus que intervé la fantasia?
La fantasia la utilitzem en molts moments de la nostre vida, des de el moment que la forcem per crear un projecte, un treball,etc...
Fins al moment que l’utilitzem inconscientment, com per exemple quan pensem avui quan arribi a casa faré això, allò i això altre, llavors inconscientment utilitzem la fantasia i t’imagines això que faràs més tard.

Podem conviure entre cultures?

Quan ens fem aquesta pregunta hi ha de molts que dirien, que es impossible com es el cas de els etnocentrismes, d’altres contestaran que poden existir molt tipus de cultures, però tenen que tenir una separació entre elles, o sense anar molt lluny també poden contestar amb termes d’una actitud romàntica on exageren les coses bones de la cultura pròpia , però la meva opinió o resposta seria, que si que podem conviure entre cultures.
Llavors això ho argumento dient que si que hi ha diferencies entre totes les cultures que existeixen en món però encara que aquestes diferencies, siguin molts grans és tenen que respectar, i de moltes admirar, i perquè dic de moltes doncs, simplement perquè sempre les tenim que tolerar fins el moment de que no és trenqui el respecte als drets humans, i la consideració de valors com la llibertat, la igualtat i la solidaritat, perquè pots arribar al punt que si tolera’ns totes les cultures llavors estiguis també toleren per exemple que a nenes de 8 o 9 anys se li estigui talla’n el clítoris.
Per això la conclusió seria que tenim que respectar totes les cultures i conviure amb elles es a dir relacionar-nos, però sempre fins al punt de respectar sempre els drets humans perquè al cap i a la fi tots som humans.

Resum de Samuel P. Huntington

Primer text:
Parla de que hi arribarem a un punt on la societat canviarà, perquè la ara societat dominant la occidental serà envaïda per la oriental que instal·larà la seva religió i la seva cultura.

Segon text:
En aquets altre text explicà que nosaltres es a dir tot el conjunt d’essers humans és una societat universal i que per aquesta raó no podem escollir una de les cultures diverses que conviuen, sinó que tenim que acceptar-les totes.

Definicions

Socialització primària: és la primera etapa de la socialització , on s’introdueix el subjecte en una societat.

Contractualisme: aquesta posició defensa que el esser humà no és sociable per naturalesa si no que la societat en una construcció artificial.

Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal

Individualisme possessiu: teoria que expressa que cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats.

Sociabilitat natural: aquesta teoria la defesa Aristòtil i defensava que el ésser humà era sociable per naturalesa.

Pacte social: acord de la societat, on ells cedeixen la llibertat a canvi de la constitució del Estat Civil.

Voluntat general: busca una societat justa basada en l’acord de tothom i orientada cap al bé comú.

Antropologia social: ciència que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que han experimentat.

Cultura: el conjunt d’artefactes creences, valors costums tradicions formes de conducta que un determinat grup humà accepta com propi.

Subcultura: vol dir que dins d’una cultura podem trobar moltes diferencies com per exemple l’edat, el nivell socioeconòmic o altres factors que fan que aquesta cultura no sigui igual per a tothom.

Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Civilització:es tracta del progrés de la humanitat fins a un estat superior.

Etnocentrisme: analitza les cultures des de un punt de vista dins de la pròpia cultura.

Xenofòbia: és un efecte de l’etnocentrisme on es un odi envers els estrangers, i defensa la nació de forma radical.

Racisme: creença de races superiors i races inferiors, on les persones que la defensen opinen que es millor no barrejar les dues races.

Relativisme: defensa que la comunicació entre cultures és quasi impossible i no gaire desitjable.

Interculturalisme: és el respecte cap a les altres cultures, creu en el contacte o comunicació entre elles, però en condicions d’igualtat.

Que és el bé?

El bé no existeix, ja que cadascú li dona un concepte totalment diferent perquè no totes les persones veuen el bé de la mateixa manera, llavors podríem dir que el bé esta marcat per la cultura, o fins i tot per la educació, és a dir la teva relativitat del que està bé i el que està malament ho aprens dels teus pares, però es clar els teus pares no pensaran el mateix que els pares d’una persona amb un altre tipus de cultura, llavors quin és la mentalitat positiva?, quins dels dos pares tindrà la raó? Doncs per contestar aquestes preguntes o simplement per saber en quin costat ens tenim que decantar del bé, s’han creat unes lleis o uns drets de la persona, però sempre d’una manera general. Sempre que no estiguis fent mal a una persona tan psicològicament, com físicament i no intervinguis en la seva llibertat, és quan estaríem parlant de que tot l’o altre estaria bé? O estaria malament? Llavors per contestar aquestes preguntes, he arribat a la conclusió de que el bé és una qüestió d’ètica y de moral.

Esquema de l'antropologia cultural 2n part

Esquema de l'antropologia cultural-1r part

Definicions

Raó teòrica: és aquella que s’orienta cap a la contemplació de món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

Raó practica: és l’ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral.

Metafísica: la Metafísica intenta arribar a la realitat en tota la seva totalitat, es a dir busca la realitat més enllà de les experiències, i busca la realitat des de les arrels.

Ultimitat: es una característica de la metafísica, i el que intenta és arribar a les qüestions ultimes, aquelles on no pots seguir preguntant més, això tracta “els primers principis de les primeres causes.”

Subjecte: el que realitza l’acció, el protagonista.

Opinió : és un estat de coneixement, però en el que el subjecte el que considera cert, no u sap amb seguretat.

Interès emancipador: és un interès que no tolera les injustícies ni les depressions.

Dogmatisme: és una possibilitat del coneixement que pensen que si que és pot arribar a una veritat absoluta

Escepticisme moderat: l’escepticisme parla de que considera impossible coneixements fiables perquè diu que no hi ha una justificació suficient per acceptar el quelcom com a cert, i dintre d’aquest trobem els moderats que expliquen que només és cert allò d’acord com allò que és mes probable.

Criticisme: és la posició intermèdia entre el dogmatisme i l’escepticisme. Podem obtenir coneixements certs però hem d’intentar aclarir fins a on poden arribar les nostres facultats

Perspectivisme: si que és pot arribar a conèixer però conjuntant diferents perspectives.

Realisme: l’objecte del conèixer existeix per si mateix, independentment del subjecte, es a dir podem conèixer les coses tal com són.

Idealisme: no podem arribar a conèixer les coses tal com són sinó només tal com se’ns mostren.

Noesi: és l’acte de pensar l’objecte de la consciència.

Ignorància: és el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat: una afirmació que s’accepta com a cert, perquè probe d’una persona que se li concedeix el crèdit de autoritat perquè té coneixement d’aquesta matèria.

Evidència sensible: es evident el que se’n presenta com a indiscutible en el cas de l’evidencia sensible es l’ordre de la sensibilitat les dades dels sentits.

Adequació: és la relació d’ajust entre l’objecte i el subjecte, la concordança entre el pensament i la realitat.

Coherència: de la proposició, la veritat de la qual depèn de la incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes.

Pragmatisme: teoria de la veritat on es considera veritat tot allò que és útil, teoria defensada per William james

Consens: un acord que fem entre tots per donar pas per exemple a les llengües.

Contingència: quan ens referim a quelcom que es actualment però pot deixar de ser o pot no haver estat mai.

Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic.

El esser humà és sociable per naturalesa?

Jo opino, que si que és sociable per naturalesa, perquè l’humà ha evolucionat tant gracies a les societats, a les colònies, poblacions, ciutats, etc... ja que una societat consta d’un conjunt d’individus propietaris que és relacionen entre ells mitjanant l’intercanvi del béns i serveis dintre d’un mercat lliure.
Llavors un individu necessita l’ajuda d’un altre individu, per sobreviure, es a dir quan nosaltres avui dia ens mengem un tros de pa necessitem l’ajuda d’individus, perquè un planti i recol·lecti el blat, desprès és fa la farina, més tard algú altre que l’amansi i per últim la trobarem en els forns fetes, dons tots aquets passos són aportacions d’individus.
En resum tu pots no relacionar-te amb la gent o amb l’esser humà en si però
mai no podras relacionar-te amb les aportacions que fans els essers humans.




El anunci que eh deixat, explica tot allò que hem creat, i tot allò o hem fet en una societat, ja que un esser humà no hagués pogut fer tot això ell sol, i amb aquet anunci podem dir que si que som sociables per naturalesa i a més la necessitem.Encara que el anunci al el final no vol donar aquest misatge, ens quedem amb la primera part, que seria tot allò que hem creat.

L’individualisme possessiu (pàg.120) Doc.1

1- Idees principal
El individualisme possessiu s’origina, quan el individu té llibertat respecte als altres, és a dir al grup.
També et dona la llibertat de relacionar-te amb qui vulguis i la llibertat també consistiria en no només alinear la seva propietat sobre la seva persona que també ho pot fer al seu treball.

2- Posa un títol
Que ha de fer l’individu per ser lliure?

3- Comentari del text
En el text , explica, bàsicament que és l’individualisme possessiu. Les proporcions que dona per resumir el tema són, en primer lloc posa, que la humanitat d’una persona es crea quan no depèn del altres, i estic molt d’acord amb això perquè cadascú és tal com és i no haver de canviar per ningú o no ser que canvi algun defecte per millorar.
També trobem aquesta humanitat, quan tu ets lliure de relacionar-te amb qui vulguis, perquè els amics de veritat, sempre els escullex el individu per si sol, i l’última proporció seria que l’individu, és propietari de la seva vida, i no deu res a la societat.

4- Digues quin mètode és i compara’l.
El text defensa la teoria de l’individualisme, que aquesta (molt relacionada amb el liberalisme) diu que l’esser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats, i no deu res a la societat per elles.
També explica que el humà trobarà la llibertat quan arribi a ser propietari d’ell mateix. És molt diferent de la teoria de individualisme altruista, que aquest busca o intenta aconseguir l’equilibri entre la igualtat i la llibertat.
En canvi en el individualisme possessiu és parla de societat, que és el conjunt d’individus propietaris, és a dir lliures, que aquest és relacionen aparti d’un mercat lliure.

Doc.9 (pàg.45)

Adequació i verificació pragmàtiques

*Quina relació s’estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?
En el text parla de que la relació que i trobem entre veritat i real és que quan parlem de veritat l’única forma o manera de saber si una cosa és real, és amb l’adequació de la veritat amb la realitat es a dir si és real. I si no o fos, real seria inadequació amb la realitat.

*Quan es pot dir, segons el pragmatisme,que una idea és certa?
Segons el pragmatisme una idea és certa, quan es útil, és a dir es real.

*Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per pragmàtic? Quina?
Dons si que hi ha semblances ja que el pragmatisme defensa que tot allò que sigui útil
serà veritat i tot allò que és veritat té que ser real, en el cas de que el enunciat fos fals, aquest voldria dir que no seria real, es a dir que no existiria, i llavors tampoc seria útil.

*Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa’n algun exemple.
Dons la meva opinió seria que si però en aquest cas tindríem que sortir del pragmatisme ja que la resposta d’un pragmàtic seria que no, però existeixen coses que segons com o miris no tenen perquè ser practiques i poden ser veritat igual.

El virtual és real?

Des de el meu punt de vista, el virtual no és real, perquè tu pots observar un fenomen virtual, fins i tot el pots arribar a escoltar, però mai el sentiràs, ni el podràs tocar. Com per exemple el bloc, és un fenomen virtual i jo estic participant en ell, però aquets bloc on es troba exactament? El que nosaltres podríem dir o contesta és que està en Internet, o en una xarxa, però i aquesta xarxa on es trobà?
I si el virtual fos real, perquè nosaltres no podem viure en un món virtual, literalment parlant, llavors podríem dir que al únic petit món virtual al qual podem accedir, és aquell que creem nosaltres mateixos.

SEGON TRIMESTRE