CONTEXT HISTÓRIC
En el segle XVIII també anomenat el segle de les llums per la nova corrent que entrava a Europa la il·lustració, o despotisme il·lustrat on anirà relacionat amb el pensament i la cultura.
la vida quotidiana d’aquet segle era una evolució durant tota la edat moderna mogudes per tres fets, els quals són: els canvis en estat, que creaven noves formes de estar en la societat, els nous tipus de religions que tendeixen cap al intimisme i una creixent alfabetització y difusió de la cultura.
Tot això es tradueix en una sèrie de transformacions que afectaran en una divisió entre àmbit públic o privat, on l’àmbit privat es correspon a les famílies.
La cultura en aquet segle es basa fonamentalment en el impacte de la il·lustració i les idees il·lustrades.
Al segle XVIII la economia de Europa en general comença a sortir de la crisis que caracteritza el segle XVII i començarà aquest desenvolupament econòmic gracies a la influencia de metalls preciosos precedents de Amèrica( al 1720 descobriran mines d’or a Brasil) i per la major tècnica i creixement en l’agricultura i l’industria. I aquest creixement de la agricultura i l’industria es deu a la introducció de noves plantes productives com el blat de morú, (procedent d’Amèrica) s’augmenta el numero permès de bestiar, això fent que per primera vegada el pagès podrà pagar a l’església, al propietari de les terres, al rei i quedar-se un sobrant de la seva producció i així augmentant la seva qualitat de vida.
Una altre característica d’aquet segle és l’absolutisme monàrquic, que arribarà en Europa al seu punt més alt.
On la burgesia s’oposarà a la monarquia absoluta ja que aquesta tindrà el poder econòmic, la burgesia la protagonista d’aquets segle i voldran canviar l’antic regim per la il·lustració.
sábado, 5 de diciembre de 2009
Més sobre Plató
He trobat una síntesi del pensament de Plató molt interessant, la poso per tenir més informació.
miércoles, 11 de noviembre de 2009
ACTIVITAT 8 El mite de la caverna en l'actualitat
El mite de la caverna està present avui dia en molts àmbits ja que vivim en un món ple d’aparences, d’objectes reflectits en forma d’ombres.
Ja que la nostra societat de una manera indirecta en exigeix aquestes aparences, com per exemple no aniràs a buscar feina vestit com aniries cada dia, sinó que tens que arreglar-te de manera superficial.
Un tema don podem extreure la al·legoria de el mite és el maquillatge, primerament trobarem quan una dona està dins d’aquesta caverna és quan porta el maquillatge ocultant el seu propi aspecte, llavors només és poden observar les ombres, els objectes que és reflecteixen els podríem comprar amb el maquillatge sense aplicar, però perquè la dona pugui sortir de la caverna serà en el moment que es tregui tot el maquillatge de la cara i és podrà observar de manera directe a seva cara natural.
De la mateixa manera succeeix amb la manipulació digital de les fotografies, on la fotografia final correspondria amb el món sensible és a dir a la part interna de la caverna en canvi la fotografia sense manipular seria el món intel·ligible ja que és un mirall de la model en qüestió i no representa tota la part d’aparences que ho faria amb fotoshop.
D’aquesta manera entrem en un tema moltes vegades perjudicat per els exemples citats abans i és el tema de l’anorèxia, un tema cuiros perquè els malalts primer és trobaran a la part exterior de la caverna però al escollir el camí de l’opinió és a dir el de l’aparença, aquets es ficaran cada cop més dins la caverna on una vegada dins només podran observar les ombres, és a dir mai es veuran primes encara que ho estiguin perquè igual que els presoners no poden veure més enllà.
Però un cop es recuperin de la malaltia podran tornar a sortir de la caverna, poden observant que allò que veien en el mirall no era més que ombres fetes a la seva pròpia imaginació, que al sortir observaran el sol i podran arribar a la veritat de l’estat del seu cos.
Per últim m’agradaria comprar el mite amb la pel·lícula matrix, encara que el cinema en general seria un bon exemple, aquesta en concret tracta molt bé el tema ja que descobreix l’altre món el qual controla tot i el món controlat és simplement imatges programades.
En definitiva els humans tenim que intentar arribar a sortir de la caverna i descobrir tot el món intel·ligible aparti de l’ajuda dels filòsofs.
un exemple de la disfresa del maqullatge i la manipulació d'imateges
Ja que la nostra societat de una manera indirecta en exigeix aquestes aparences, com per exemple no aniràs a buscar feina vestit com aniries cada dia, sinó que tens que arreglar-te de manera superficial.
Un tema don podem extreure la al·legoria de el mite és el maquillatge, primerament trobarem quan una dona està dins d’aquesta caverna és quan porta el maquillatge ocultant el seu propi aspecte, llavors només és poden observar les ombres, els objectes que és reflecteixen els podríem comprar amb el maquillatge sense aplicar, però perquè la dona pugui sortir de la caverna serà en el moment que es tregui tot el maquillatge de la cara i és podrà observar de manera directe a seva cara natural.
De la mateixa manera succeeix amb la manipulació digital de les fotografies, on la fotografia final correspondria amb el món sensible és a dir a la part interna de la caverna en canvi la fotografia sense manipular seria el món intel·ligible ja que és un mirall de la model en qüestió i no representa tota la part d’aparences que ho faria amb fotoshop.
D’aquesta manera entrem en un tema moltes vegades perjudicat per els exemples citats abans i és el tema de l’anorèxia, un tema cuiros perquè els malalts primer és trobaran a la part exterior de la caverna però al escollir el camí de l’opinió és a dir el de l’aparença, aquets es ficaran cada cop més dins la caverna on una vegada dins només podran observar les ombres, és a dir mai es veuran primes encara que ho estiguin perquè igual que els presoners no poden veure més enllà.
Però un cop es recuperin de la malaltia podran tornar a sortir de la caverna, poden observant que allò que veien en el mirall no era més que ombres fetes a la seva pròpia imaginació, que al sortir observaran el sol i podran arribar a la veritat de l’estat del seu cos.
Per últim m’agradaria comprar el mite amb la pel·lícula matrix, encara que el cinema en general seria un bon exemple, aquesta en concret tracta molt bé el tema ja que descobreix l’altre món el qual controla tot i el món controlat és simplement imatges programades.
En definitiva els humans tenim que intentar arribar a sortir de la caverna i descobrir tot el món intel·ligible aparti de l’ajuda dels filòsofs.
un exemple de la disfresa del maqullatge i la manipulació d'imateges
ACTIVITAT 7 Comentari sobre el mite de la caverna
El mite de la caberna
Plató mitjançant aquest mite ens intenta explicar la seva teoria sobre el món intel•ligible i el món del sensible.
Llavors el mite comença explicant la vida d’uns presoners que estan lligats des de petits per peus i mans de manera que no es podran moure i sempre tindran que estar mirant cap endavant.
Just darrere als presoners,tindrem un mur el qual per un costat trobarem als presoners i per l’altre un foc que aquest il•luminarà la caverna i crearà ombres dels objectes que transporten, aquestes ombres serà l’únic que podran veure els presoners.
Aparti d’aquí en primer lloc donarem a entendre que els presoners creuen que la autentica realitat seran aquets objectes reflectits, en segon lloc Plató explica que un dels homes aconsegueix sortir de la taberna on la llum del sol li caurà molt dolor, i no podrà veure la veritat directament i compensarà a veure els objectes reflectits en l’aigua, en tercer lloc aconseguirà veure els objectes directament al natura i per últim podrà arribar a la veritat quan està preparat per poder mirar directament al sol.
Però una vegada té que tornar a entrar a la caverna i pot explicar als seus company la seva experiència ells li prendran per boig.
Els símbols que trobem en aquet mite són molts com per exemple les ombres que són les aparences, el sol que significarà la idea més important, la idea del bé per això serà la més difícil de observar, les més importants l’estança dels presoner dins de la caverna simbolitzà els homes intenta’n arribar a una realitat per la via de la opinió, i el moment de la sortida del presoner al món exterior simbolitza el món intel•ligible de Plató és a dir el món de les idees.
Per últim introdueixo aquest video perquè l'explicació sigui més clara.
ACTIVITAT 6 L'intel.lectualisme moral socràtic
1-Idees principals del text
En el text explicà que les persones no creuen en la ciència perquè és deixen emportar per els sentiments per les passions, per el amor,...
I pensen que la ciència només farà la funció d’esclavitzar l’home.
Però el filòsof sabrà que la ciència és la guia per poder obtindré la veritat.
2-Posa títol
La ciència ens guia
3-Comentari
El fragment està escrit per Protàgoras fent referència a un discurs fet per Sòcrates,
Que en ell, comença explicant el que pensa la gent sobre la ciència, però és totalment contradictori amb el seu pensament o teoria que consisteix que aparti de la ciència podrem arribar a la veritat, que explicarà posant un exemple “ aquell que coneix el bé i el mal no es deixa governar per res més i tot ho fa segons la ciència ”Llavors en resum podríem extreure que la ciència és la via o el camí que ordenarà, per poder aconseguir la veritat, i com que els homes són uns ignorants només i podrà accedir el filòsof a aquesta veritat.
En el text explicà que les persones no creuen en la ciència perquè és deixen emportar per els sentiments per les passions, per el amor,...
I pensen que la ciència només farà la funció d’esclavitzar l’home.
Però el filòsof sabrà que la ciència és la guia per poder obtindré la veritat.
2-Posa títol
La ciència ens guia
3-Comentari
El fragment està escrit per Protàgoras fent referència a un discurs fet per Sòcrates,
Que en ell, comença explicant el que pensa la gent sobre la ciència, però és totalment contradictori amb el seu pensament o teoria que consisteix que aparti de la ciència podrem arribar a la veritat, que explicarà posant un exemple “ aquell que coneix el bé i el mal no es deixa governar per res més i tot ho fa segons la ciència ”Llavors en resum podríem extreure que la ciència és la via o el camí que ordenarà, per poder aconseguir la veritat, i com que els homes són uns ignorants només i podrà accedir el filòsof a aquesta veritat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
