Definicions:

Saber ordinari: saber de la vida quotidiana,correspon que sap el que però no el perquè.

Saber científic: busca l’organització sistemàtica del coneixement i explica el perquè els fets són de la manera que són.

Ciència: indagació observable i experimental de la natura, que tenen com a mètode la demostració inductiva.

Mètode: una manera de pensar o d’actuar prèviament planificada i orientada a la conseqüència d’un fi.

Axiomes: són principis fonamentals indemostrables dins del sistema.

Mètode hipoteticodeductiu: mètode de les ciències naturals, que consta d’una part inductiva i d’una part deductiva, s’estructura en tres nivells: anunciats protocol·laris, lleis i teories.

Hipòtesi : es formula matemàticament i és dedueixen conseqüències contrastables per l’experiència.

Llei:són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que tenen uns fenòmens entre ells.

Inducció incompleta: és una sèrie de comprovacions individuals que no engloben la totalitat de les coses possibles.

Mite: historia de la qual la hi ha coses certes i d’altres falses.

Mètode empiricoracional: mètode filosòfic que parteix de els sentits i l’enteniment, i comença per l’experiència física del canvi, és a dir l’ésser com a ésser.

Joc de llenguatge: són models que escrivien situacions comunicatives, que estan estretament entrellaçats.

Hermenèutica no normativa: probe del mètode filosòfic, el mètode hermenèutic, i explica que considera que la filosofia ha de conformar-se amb el descobrir els elements que fan possible la comprensió.

Estètica: filosofia que nomes importaria la bellesa.

Ontologia: dins de la metafísica, és el tractat de l'ésser.

Pretensions de validesa de la parla: són aquelles pretencions que té que tenir cualsevol comunicació hermeneutica.