Doc.4
>que tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?
En comú tenen que les dues perteneixen les ciències naturals, és a dir són mètodes d'aquesta ciència, i per concretar també dintre del mètode hipoteticodeductiu.
la diferència, és que les lleis formen una teoria, una llei sòn enunciats universals que expresen el comportament entre fenomens, i les teories són enunciats universals dels quals deduim les lleis.
>Buca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen
teoria de Newton, la llei de la gravetat
miércoles, 12 de noviembre de 2008
Doc.12
>Per què l'existencia de l'home actual és centrifuga i penúltima?
Quines conseqüències té per a nosaltres?
doncs és centrifuga perquè dui que el humà no pensa en les coses importants si no que nomes pensa en aquelles coses quotidianes que et pasen cada dia, llavors la persona fuig d'ella mateixa, no vol pensar en qui realment és, i això fara que no trobara mai la sabiesa perque llavors no pots arribar a coneixer si saps o no saps res, ya que el home fugeix d'ella mateixa.
>Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de repleger-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquets moments de soledat.
Si que he viscut aquests moments, algunes preguntes de totes les que hem faig serien:
-On està el espai?, podria ser que estiguesim dins d'un altre mòn?
-Perquè saps que les olor són bones o dolentes?
-Com sabem que els colors que jo veig són els mateixos que els demes, perquè alomillor un altre persona veu blau quan jo veig vermell
-Com pot ser que la especie de l'home evolucionem tant, és a dir si els ordinadors s'han modernitzat en tan poc temps d'aqui a 50 anys que faran cotxes voladors?
>Per Zubiri,quin és el problema de la filosofia contemporanea?
Que l'home no socupa sobre ell mateix, no s'estima individualment.
>Per què l'existencia de l'home actual és centrifuga i penúltima?
Quines conseqüències té per a nosaltres?
doncs és centrifuga perquè dui que el humà no pensa en les coses importants si no que nomes pensa en aquelles coses quotidianes que et pasen cada dia, llavors la persona fuig d'ella mateixa, no vol pensar en qui realment és, i això fara que no trobara mai la sabiesa perque llavors no pots arribar a coneixer si saps o no saps res, ya que el home fugeix d'ella mateixa.
>Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de repleger-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquets moments de soledat.
Si que he viscut aquests moments, algunes preguntes de totes les que hem faig serien:
-On està el espai?, podria ser que estiguesim dins d'un altre mòn?
-Perquè saps que les olor són bones o dolentes?
-Com sabem que els colors que jo veig són els mateixos que els demes, perquè alomillor un altre persona veu blau quan jo veig vermell
-Com pot ser que la especie de l'home evolucionem tant, és a dir si els ordinadors s'han modernitzat en tan poc temps d'aqui a 50 anys que faran cotxes voladors?
>Per Zubiri,quin és el problema de la filosofia contemporanea?
Que l'home no socupa sobre ell mateix, no s'estima individualment.
Doc. 10
1-ideas principals
l'objectiu de la filosofia no es aclarar les coses sino que és un pensament logic,
o el raonament logic, per aclarir aquests pensaments fan proposicions filosofiques, pero això no seria el més important sino que el més important és l'aclariment d'aquets anunciats.
2-posa un titol
l'objectiu de la filosofia
3-comentari del text
El text explica apart de l'objectiu també la funció de la filosofia, perquè les preposicions filosofiques, són una cosa molt important però no tant com l'aclariment, perquè una persona que sigui agena a la filosofia i vol entendre el text filosofic, si nomes llegueix les proposicions filosoficas i no les enten, no li aura servit de res lleguir aquest text en canvi si aquestes propocisions sòn facils d'entendre llavor la filosofia li fara coses que pensar, o pot ser tot el contrari, pero basicament el important és que aquest subjecte tingui la oportunitat de entendre el text. Apart de les preposicions també aclareix el pensaments o escrits opacs i confusos.
4-Digues quin mètode és i comparal.
És el mètode aniliticolingüístic, que aquet va sorgir al segle xx i planteja que com les preposicions filosofiques no són clares i la filosofia en si és obscura i confuses, llavors aquet mètode intenta millorar el llenguatge, perquè la filosofia és pugui extendre mès i sigui mès clara en el sentit del llenguatge.
llavors aquest mètode va formar dos branques una que era la que creien en un llenguatge perfecte i idealitzat i l'altre seria l'ús de la llengua, té que ser informal i pragmatic, i és on trobem jocs lingüístics, i on també trobarem el text que hem llegit ja que utilitza un llenguatge més entenedor, i utilitza jocs lingüístics, a mès diu que la funció de la filosofia es aclarir la mateixa filosofia és a dir es refereixen al llenguatge per això le relacionat amb aquest mètode, a diferència de el racionalista que és basa basicament en la raó, i que no podem entendre, si no és atraves de la raó, perquè el primer que percevem nosaltres no ès pels sentits si no que és perquè primer ho razones. Que no te res a veure amb el aniliticolingüístic.
1-ideas principals
l'objectiu de la filosofia no es aclarar les coses sino que és un pensament logic,
o el raonament logic, per aclarir aquests pensaments fan proposicions filosofiques, pero això no seria el més important sino que el més important és l'aclariment d'aquets anunciats.
2-posa un titol
l'objectiu de la filosofia
3-comentari del text
El text explica apart de l'objectiu també la funció de la filosofia, perquè les preposicions filosofiques, són una cosa molt important però no tant com l'aclariment, perquè una persona que sigui agena a la filosofia i vol entendre el text filosofic, si nomes llegueix les proposicions filosoficas i no les enten, no li aura servit de res lleguir aquest text en canvi si aquestes propocisions sòn facils d'entendre llavor la filosofia li fara coses que pensar, o pot ser tot el contrari, pero basicament el important és que aquest subjecte tingui la oportunitat de entendre el text. Apart de les preposicions també aclareix el pensaments o escrits opacs i confusos.
4-Digues quin mètode és i comparal.
És el mètode aniliticolingüístic, que aquet va sorgir al segle xx i planteja que com les preposicions filosofiques no són clares i la filosofia en si és obscura i confuses, llavors aquet mètode intenta millorar el llenguatge, perquè la filosofia és pugui extendre mès i sigui mès clara en el sentit del llenguatge.
llavors aquest mètode va formar dos branques una que era la que creien en un llenguatge perfecte i idealitzat i l'altre seria l'ús de la llengua, té que ser informal i pragmatic, i és on trobem jocs lingüístics, i on també trobarem el text que hem llegit ja que utilitza un llenguatge més entenedor, i utilitza jocs lingüístics, a mès diu que la funció de la filosofia es aclarir la mateixa filosofia és a dir es refereixen al llenguatge per això le relacionat amb aquest mètode, a diferència de el racionalista que és basa basicament en la raó, i que no podem entendre, si no és atraves de la raó, perquè el primer que percevem nosaltres no ès pels sentits si no que és perquè primer ho razones. Que no te res a veure amb el aniliticolingüístic.
La filosofia és una ciència?
Podríem dir que quan parlem de filosofia, parlem d’una ciència a mixtes, ja que fa teories, i investiga aquestes per trobar alguna resposta, com ho faria la ciència. Però a la vegada tampoc podríem dir que es una ciència del tot exacta, ja que a moltes teories, no tenen una base científica, es a dir que no podríem verificar o confirmar si son certes o falses. Fins i tot dintre de la filosofia hi ha teories que parlen de la mateix concepte, i son totalment contraposades, es a dir podrien ser les dos totalment certes,clar sempre que estiguin ben argumentades, i ben plantejades , llavors qual de les dues es la millor,la mes correcte o la mes certa?
Per això mai podria ser totalment una ciència.
Com per exemple si intentem contestar a la pregunta de que hi ha desprès de la mort?, doncs mai podrem confirmar res, nomes fer teories, o suposicions, però mai arribaríem a la veritat absoluta sobre aquest tema.
Podríem dir que quan parlem de filosofia, parlem d’una ciència a mixtes, ja que fa teories, i investiga aquestes per trobar alguna resposta, com ho faria la ciència. Però a la vegada tampoc podríem dir que es una ciència del tot exacta, ja que a moltes teories, no tenen una base científica, es a dir que no podríem verificar o confirmar si son certes o falses. Fins i tot dintre de la filosofia hi ha teories que parlen de la mateix concepte, i son totalment contraposades, es a dir podrien ser les dos totalment certes,clar sempre que estiguin ben argumentades, i ben plantejades , llavors qual de les dues es la millor,la mes correcte o la mes certa?
Per això mai podria ser totalment una ciència.
Com per exemple si intentem contestar a la pregunta de que hi ha desprès de la mort?, doncs mai podrem confirmar res, nomes fer teories, o suposicions, però mai arribaríem a la veritat absoluta sobre aquest tema.
Doc.5
1-Ideas principals:
En el text explica que de qualsevol subjecte hi ha molts punts de vista diferents, però ningun serà igual,llavors la realitat còsmica nomes és podra veure sota una prespectiva determinada.
En conclusió cada vida és un punt de vista sobre l’univers.
2-posa titol:
El teu punt de vista sobre la realitat
3-comentari del text:
Doncs el text parla del coneixement de les coses, es a dir, la teva prespectiva de qualsevol objecte. Però perquè prespectiva, si el que intentem fer, és saber mès o arribar a coneixer més aquest objecte? Doncs la conclusió que ens dona el text és que no podem trobar la realitat del coneixement, ja que mai arribarem a aquesta realitat, perquè cada persona la transforma o personalitza al seu gust.
A la frase "cada vida és un punt de vista sobre l'univers", podria dir que estic d'acord, ja que cada persona té la seva opinio sobre la vida.
4-Digues quin mètode és i comparal.
És el mètode de perspectivisme, que va ser proposat per José Ortea y Gaset.
Aquest mètode manté que és pot arribar al coneixement però amb diferents prespectives d'ell. Llavors, això és el que m'ha fet relacionar-lo amb el text, ja que en el text,defença que podem arribar a la realitat però sota d'una prespectiva determinada. No com per exemple el subjectivisme, que defença que aquesta realitat, no existeix si no que nomes existeisen les opinions de les persones es a dir dels subjectes sobre els objectes.
Però no hi ha una realitat, llavors d'on triem les opinions?
1-Ideas principals:
En el text explica que de qualsevol subjecte hi ha molts punts de vista diferents, però ningun serà igual,llavors la realitat còsmica nomes és podra veure sota una prespectiva determinada.
En conclusió cada vida és un punt de vista sobre l’univers.
2-posa titol:
El teu punt de vista sobre la realitat
3-comentari del text:
Doncs el text parla del coneixement de les coses, es a dir, la teva prespectiva de qualsevol objecte. Però perquè prespectiva, si el que intentem fer, és saber mès o arribar a coneixer més aquest objecte? Doncs la conclusió que ens dona el text és que no podem trobar la realitat del coneixement, ja que mai arribarem a aquesta realitat, perquè cada persona la transforma o personalitza al seu gust.
A la frase "cada vida és un punt de vista sobre l'univers", podria dir que estic d'acord, ja que cada persona té la seva opinio sobre la vida.
4-Digues quin mètode és i comparal.
És el mètode de perspectivisme, que va ser proposat per José Ortea y Gaset.
Aquest mètode manté que és pot arribar al coneixement però amb diferents prespectives d'ell. Llavors, això és el que m'ha fet relacionar-lo amb el text, ja que en el text,defença que podem arribar a la realitat però sota d'una prespectiva determinada. No com per exemple el subjectivisme, que defença que aquesta realitat, no existeix si no que nomes existeisen les opinions de les persones es a dir dels subjectes sobre els objectes.
Però no hi ha una realitat, llavors d'on triem les opinions?
Definicions:
Saber ordinari: saber de la vida quotidiana,correspon que sap el que però no el perquè.
Saber científic: busca l’organització sistemàtica del coneixement i explica el perquè els fets són de la manera que són.
Ciència: indagació observable i experimental de la natura, que tenen com a mètode la demostració inductiva.
Mètode: una manera de pensar o d’actuar prèviament planificada i orientada a la conseqüència d’un fi.
Axiomes: són principis fonamentals indemostrables dins del sistema.
Mètode hipoteticodeductiu: mètode de les ciències naturals, que consta d’una part inductiva i d’una part deductiva, s’estructura en tres nivells: anunciats protocol·laris, lleis i teories.
Hipòtesi : es formula matemàticament i és dedueixen conseqüències contrastables per l’experiència.
Llei:són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que tenen uns fenòmens entre ells.
Inducció incompleta: és una sèrie de comprovacions individuals que no engloben la totalitat de les coses possibles.
Mite: historia de la qual la hi ha coses certes i d’altres falses.
Mètode empiricoracional: mètode filosòfic que parteix de els sentits i l’enteniment, i comença per l’experiència física del canvi, és a dir l’ésser com a ésser.
Joc de llenguatge: són models que escrivien situacions comunicatives, que estan estretament entrellaçats.
Hermenèutica no normativa: probe del mètode filosòfic, el mètode hermenèutic, i explica que considera que la filosofia ha de conformar-se amb el descobrir els elements que fan possible la comprensió.
Estètica: filosofia que nomes importaria la bellesa.
Ontologia: dins de la metafísica, és el tractat de l'ésser.
Pretensions de validesa de la parla: són aquelles pretencions que té que tenir cualsevol comunicació hermeneutica.
Saber ordinari: saber de la vida quotidiana,correspon que sap el que però no el perquè.
Saber científic: busca l’organització sistemàtica del coneixement i explica el perquè els fets són de la manera que són.
Ciència: indagació observable i experimental de la natura, que tenen com a mètode la demostració inductiva.
Mètode: una manera de pensar o d’actuar prèviament planificada i orientada a la conseqüència d’un fi.
Axiomes: són principis fonamentals indemostrables dins del sistema.
Mètode hipoteticodeductiu: mètode de les ciències naturals, que consta d’una part inductiva i d’una part deductiva, s’estructura en tres nivells: anunciats protocol·laris, lleis i teories.
Hipòtesi : es formula matemàticament i és dedueixen conseqüències contrastables per l’experiència.
Llei:són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que tenen uns fenòmens entre ells.
Inducció incompleta: és una sèrie de comprovacions individuals que no engloben la totalitat de les coses possibles.
Mite: historia de la qual la hi ha coses certes i d’altres falses.
Mètode empiricoracional: mètode filosòfic que parteix de els sentits i l’enteniment, i comença per l’experiència física del canvi, és a dir l’ésser com a ésser.
Joc de llenguatge: són models que escrivien situacions comunicatives, que estan estretament entrellaçats.
Hermenèutica no normativa: probe del mètode filosòfic, el mètode hermenèutic, i explica que considera que la filosofia ha de conformar-se amb el descobrir els elements que fan possible la comprensió.
Estètica: filosofia que nomes importaria la bellesa.
Ontologia: dins de la metafísica, és el tractat de l'ésser.
Pretensions de validesa de la parla: són aquelles pretencions que té que tenir cualsevol comunicació hermeneutica.
Podem arribar a conèixer?
La meva conclusió a aquesta pregunta és que si perquè les persones estan coneixent contínuament milers de coses, com la nova gent de la teva vida, a un bolígraf, i fins i tot el ordinador on ara mateix estic escrivint.
Nosaltres percebi’m aquesta informació i identifiquem les coses amb un punt de vista propi, és a dir una fotografia que la veuen dos persones, i cadascuna la pot conèixer o interpretar de manera diferent, segons els records o la mateixa manera de pensar de cadascun dels subjectes.
Però clar no nomes la percebem per la vista, sinó que també pots conèixer una olor, un gust, una musica...
Per això penso i opino que si que podem conèixer, però de manera molt particular, perquè a la humanitat no hi ha dos humans iguals, per això cada objecte tindrà la seva identificació particular segons el subjecte.
La meva conclusió a aquesta pregunta és que si perquè les persones estan coneixent contínuament milers de coses, com la nova gent de la teva vida, a un bolígraf, i fins i tot el ordinador on ara mateix estic escrivint.
Nosaltres percebi’m aquesta informació i identifiquem les coses amb un punt de vista propi, és a dir una fotografia que la veuen dos persones, i cadascuna la pot conèixer o interpretar de manera diferent, segons els records o la mateixa manera de pensar de cadascun dels subjectes.
Però clar no nomes la percebem per la vista, sinó que també pots conèixer una olor, un gust, una musica...
Per això penso i opino que si que podem conèixer, però de manera molt particular, perquè a la humanitat no hi ha dos humans iguals, per això cada objecte tindrà la seva identificació particular segons el subjecte.
Que és la filosofia ?
Jo la filosofia la considero com una manera de pensar o de reflexionar sobre les coses, es a dir aquells moments que et tombes al llit amb les llums apagades i comences a donar voltes al cap, a pensar i raonar sobre coses diverses, doncs aquets moments que estàs exercitant el talent de la raó,estàs fent filosofia.
Com per exemple una gran pregunta que jo hem faig seria la de perquè un color tu saps que es aquell que tu estàs pensant, i no es un altre, o que unes altres persones el vegin diferent a tu?
Llavors la filosofia, podríem dir que esta en un punt intermedi entre la ciència i la teologia, ja que de la ciència proporciona el raonament i de la teologia aplica la manera de creure en coses que no son materials.
Avui dia la filosofia, serveix per pensar, per que la gent sàpiga raonar, per detestar la estupidesa, però mai trobarem a ningun filòsof que pugui viure nomes per raonar.
Jo la filosofia la considero com una manera de pensar o de reflexionar sobre les coses, es a dir aquells moments que et tombes al llit amb les llums apagades i comences a donar voltes al cap, a pensar i raonar sobre coses diverses, doncs aquets moments que estàs exercitant el talent de la raó,estàs fent filosofia.
Com per exemple una gran pregunta que jo hem faig seria la de perquè un color tu saps que es aquell que tu estàs pensant, i no es un altre, o que unes altres persones el vegin diferent a tu?
Llavors la filosofia, podríem dir que esta en un punt intermedi entre la ciència i la teologia, ja que de la ciència proporciona el raonament i de la teologia aplica la manera de creure en coses que no son materials.
Avui dia la filosofia, serveix per pensar, per que la gent sàpiga raonar, per detestar la estupidesa, però mai trobarem a ningun filòsof que pugui viure nomes per raonar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
