La idea del saber

ACTIVITAT 24 Textos de Kant

2010-05-04T14:26:00.001-07:00

Kant en aquest text explicà la seva teoria de que nosaltres començarem a conèixer a traves de l’experiència, i a traves de aquest conceptes captats per l’experiència es posa en marxa el nostre coneixement.
I per aquesta raó distingirem de dos tipus de coneixements, el coneixement a priori que són coneixements que no provenen de l’experiència i després els coneixements a posteriori, que si depenen de l’experiència.
Un coneixement a priori es necessari, universal i vàlid, i els podem trobar el la física o en les matemàtiques.
Aquest fragment està extret de la critica de la raó pura de Kant.
I el podem comprar amb Hume, aquest autor que negarà l’existencia del coneixement a priori i de la existencia de les idees innates, doncs Kant de les idees innates que també també podem comparar amb els elements a priori. Aquests, necessiten de l´experiència per tenir sentit. A més la validesa del coneixement es troba en el propi subjecte.

Per repasar per l'examen.

2010-05-04T11:53:00.000-07:00

Dexio un video en el que explicà les principals diferències entre el racionalisme i el empirisme, desitjo que hos agradi.

ACTIVITAT 23 Textos de Hume

2010-04-23T14:24:00.003-07:00

En aquet fragment Hume, parlarà sobre la moral, que aquesta bé donada a taraves dels sentiments, perquè hi ha conceptes com la virtut o la bondat que els rebrem en forma de sentiments d’aquesta manera nosaltres podrem arribar a la conclusió de que si aquests proporcionen una sensació bona obtindrem que el sentiment és bo, com la virtut o la bondat però si aquets dona una sensació de malestar o una tortura de la consciencia trobem que aquest serà un de dolent.
Hume en el text ho relaciona amb un home que fa esport, aquest home si t’expliques el perquè practica esport et contestaria que per poder estar sa i arribar a una felicitat però abans passant per molt mitjans, com per exemple estar sa per poder treballar, poder treballar per guanyar diners, ... i seguiria.
I arribarem a la conclusió de que La raó no pot promoure l'acció ja que són les passions els motors de la nostra conducta i allò que determina la nostra conducta és el sentiment.

ACTIVITAT 22 Textos de Hume

2010-04-23T14:24:00.001-07:00

En aquest text Hume un filòsof empíric en el qual explicarà que no podem conèixer res que no provingui per la experiència, d’aquesta manera amb l’exemple de Adam, com el primer home de la terra.
També tractarà el tema de les idees innates, unes idees impossibles en la seva filosofia, ja que només existirien amb el pensament racionalista un pensament que per els empírics només apareix en les matemàtiques.

L’autor en aquest text vol arribar a la idea de que no podem demostrar res que pugui ocórrer en un futur, ja que la connexió entre la causa i efecte no existeix, aquesta única connexió la crea la nostre ment aparti de el costum o l’hàbit.
Perquè dins de la causa no trobem un efecte, perquè aquet efecte pot variar segons les diferents característiques, per aquesta raó, tu pots estar molt segur de que demà sortirà el sol perquè sempre ha sortit el sol, però pot ser que es produeixi qualsevol altre efecte i el sol no surti demà.
L’única manera de poder conèixer el futur és la creença que aparti de la continuïtat- espai-temps i la causa-efecte podem deduir una sèrie de possibles efectes, encara que no podem estar segurs ni assegurar que es produeixi cap en concret.

ACTIVITAT 21

2010-04-23T14:23:00.000-07:00

COMENTARI N.12 DESCARTES

L’autor en el text vol arribar a afirmar l’existència dels cossos, que no les pot negar perquè les rep a partir de figures geomètriques, unes idees clares i distintes, per aquesta raó primer es preguntarà si es Déu el que posa aquestes imatges a la seva ment, però nega aquesta teoria, arribant a la conclusió de que si fos Déu , ell m’estaria enganyant i llavors sortiria de la seva perfecció, d’aquesta manera Déu no es la causa de l’existència dels cossos.
Però abans d’arribar aquesta conclusió, l’autor voldrà arribar a una veritat de la que no es pugui dubtar per aquesta raó començarà a dubtar de l’existència dels cossos, me endavant entre el somni o la vigília i per últim de les realitats matemàtiques. Tot aquest mètode el portarà a descobrir el jo, on aparti de arribar a conèixer aquest concepte, intenta verificar l’existència de Déu i després la existència dels cossos, tema central en aquest text.
Arribarà a la conclusió de que la causa dels cossos no pot ser una altre que els cossos mateixos perquè si no pot ser un Déu superior que posi al meu cap la idea dels cossos i jo no em puc inventar l’existència d'aquests, per aquesta raó trobem que els cossos provenen de la causa dels mateixos cossos.

Projecte 6

2010-04-19T13:41:00.002-07:00

projecte 5

2010-04-19T13:41:00.001-07:00

ACTIVITAT 20 Comentari textos de Hume: principi de causalitat

2010-04-19T13:35:00.000-07:00

L’autor per tal d’explicar la relació de causa i efecte, sigui per reflexió, per sensació, utilitzarà l’exemple de 2 boles de billar, on una bola en moviment tractarà amb una altre que estigui quieta, i com a resultat observa que la bola immòbil després de l’impacta comença a moure’s.

Hume explicarà que perquè es pugui produir el exemple anterior, aquestes boles tenien que estar en contacte abans de que fos comunicat el moviment, a més de la contigüitat en el temps i en el lloc té que existir però el moviment es trobarà en un temps anterior en la causa i posterior en l’efecte; sinó que no podem estar segurs d’aquest coneixement entre causa i efecte, d’aquesta manera no és un coneixement cert, sinó que probable, ja que encara que en un passat la primera bola de billar al topar amb l’altre, aquesta es mogués, pot ser que en un futur, el resultat no sigui el mateix.
Perquè la unió d’aquestes boles es tracta d’una conjunció i l’experiència ens mostra que la causa pot tenir diversos efectes i si tenim un causa no podem més que intuir un possible efecte.
En conclusió el nostre coneixement només podria arribar fins a intuir el moviment de la segona bola, per mitjà del costum o l’hàbit, el qual forma part de l’aspecte sensitiu de la naturalesa humana i el qual guiarà els nostres actes. Encara que porti a un escepticisme, ja que no es pot estar segur de res d’allò que pot succeir en un futur.

2010-04-19T13:34:00.003-07:00

Projecte 4: Resum de la filosofia del autor.

2010-04-19T13:34:00.001-07:00

Aquets filòsof il·lustrat, manté una postura crítica respecte a les idees acceptades en el seu temps.
Els seus llibres mes importants són El discurs de el origen de la desigualtat de els homes, El contracte social i l’Emili.
En el contracte social, tracta els principis del drets polítics, on buscarà una resposta a la identificació de la voluntat individual amb la voluntat general. Que per Rousseau la llibertat individual es cerca en la voluntat general de ser lliures.
I que es la llibertat per aquest autor? Doncs la llibertat no és sinònim de l’absència de restriccions, sinó que és millor l’exercici de imposar-se les pròpies regles.
L’autor diferencia tres tipus de llibertats, la llibertat natural, la llibertat civil, que esta limitada per la voluntat general, i la llibertat moral, que és la única que pot convertir al home en amo de si mateix.
Com relaciona la llibertat amb la societat? En aquest cas la qüestió no és escollir entre ser lliures o estar sotmesos per la llei, perquè la llei existeix per permetre la llibertat.
Dit d’una altre manera, la llibertat es atacada de forma necessària per la societat organitzada sinó que aquesta es acceptada per el poble per poder viure d’una forma ordenada.
En el llibre de l’Emili, un llibre que posteriorment influirà molt en Kant, tracta uns nous temes que són els fonaments de la pedagogia renovada, on establirà unes característiques de la educació per una societat integrada per ciutadans lliures, que participen i deliberen sobre organitzacions de la comunitat.
Llavors primer definirà a un nen dient que és substancialment diferent al adult, i amb les seves pròpies lleis i evolució, un nen no es un animal, ni un home, un nen és un nen.
Aparti d’aquí Rousseau criticarà aquells que intenten educar un nen partint de que és un adult i proposarà noves tècniques o propostes per intentar educar i formar a l’infant d’una manera correcta.

ACTIVITAT 19 Es pot dubtar del jo ?

2010-02-23T15:22:00.007-08:00

Jo penso, jo sumiu, jo dibuixo, jo ballo, jo, jo, jo...
En aquests moment no estic segura de moltes coses, però d’allò que puc estar totalment segura i no dubtar és de que JO realitzo totes aquestes accions, perquè és possible que no existeixi res, o fins i tot que el que jo considero veritat així estat tot un somni.
Però sempre serè jo la que considerarà les coses veritat o no, per això la conclusió que arribarà Descartes amb el cogito, estaria totalment d’acord, encara que podria criticar l’egoisme que provoca aquesta teoria, com faran filòsofs posteriors, perquè és pot caure en un monisme, ja que per tu només existeixes tu, i per mi només existeixo jo.

Més sobre Descartes

2010-02-23T15:22:00.005-08:00

René Descartes

View more presentations from Anna Sarsanedas.

Una presentació molt bona per recordar tot a sobre del filòsof Descartes, desitjo que os agradi.

ACTIVITAT 18

2010-02-23T15:22:00.003-08:00

1.Idees principals
Descartes afirma que les lleis proporcionen i inciten amb freqüència als vicis, per això arriba a la conclusió que com menys lleis, millor estarà regit l’estat, encara que tindran que ser estrictament observadors, per que aquestes es compleixin.
Les quatre lleis són les corresponents: l’evidencia, l’anàlisi, la síntesi i la enumeració.

2.Posa un títol
Les passes a seguir per arribar a la veritat

3.Comentari

En el text Descartes parla de la teoria del mètode, on per arribar a la veritat, primer tenim que arribar al coneixement, però aquest camí pot ser confós, per això tenim que complir les següents regles.
La primera és l’evidencia ja que no hem d’acceptar res com a veritable que no coneguem amb l’evidencia, i amb calma tenim que comprendre en els judicis, això que es presenta amb calma i distinció. La segona és d’anàlisis, o desglossament d’allò que se’ns presenta, però es farà per un procés mental, on distingeix-se idees clares.
La tercera és tracta de la síntesi, on es tornen a unir tots els pensaments separats anteriorment, on primer els més simples els més complexos i per últim la revisió, on compares l’anàlisi i la síntesi i fas una enumeració de totes les idees.

ACTIVITAT 17

2010-02-23T15:22:00.001-08:00

1.Idees principals
El text comença explicant el dubte que hem de tenir de totes les coses ja que l’autor es pregunta si existirà quelcom del que no es pugui tenir el menor dubte, perquè a la millor hi ha un Déu o un esser superior que posa aquests pensaments a l’esperit, i l’única cosa de la qual no puc d’optar és del jo, un jo de tal manera dependent del cos i dels sentits, és més sigui qui sigui l’esser superior i si existeix podrà enganyar-me, però no podrà fer que jo no en sigui res.
Per això en conclusió és veritable que jo sóc ja que jo existeixo, perquè jo dubto.

2.Posa un títol

Jo i només jo

3.Comentari
El text escrit per Descart un filòsof nascut en França l’any 1596, explicà la seva teoria del dubte metòdic, on defensa en aquest text, fent referència al dubte cartesià, que es tracta de criticar radicalment totes les opinions admeses com verdaderes, amb l’objectiu d’arribar alguna de la quelcom podem dubtar. Però tot allò conegut a traves dels sentits, són coneixements probables, ja que els sentits ens poden enganyar, per això dels quals podem dubtar. Per un altre banda tenim el dubte de distingir entre el somni i la vigília, ja que no pots estar segur de que allò que creus real, no ha estat somiat, o fins i tot podem pensar que existeix Déu o un esser superior que posarà els coneixements erronis en el meu esperit.
Però després de que el autor va estar dubtant molt va arribar a la conclusió de que no podia dubtar de que estava dubtant, és a dir que si jo puc dubtar, és que jo penso, llavors si penso vol dir que soc. En conclusió Descart demostra que el jo és la primera evidencia, perquè qui dubte, qui pensa és el jo.
El text le comparat amb Plató, ja que ell s’argumenta que per arribar a la veritat, hem d’anar al món intel·ligible, on trobarem les idees m’entres que Descart dubte de tot el que coneix per intentar arribar alguna cosa de la qual no és pugui dubtar, on trobarà la veritat. Encara que no serà el primer en parlar del cogito com la primera veritat, sinó que St. Agustí serà el primer de parlar del cogito, encara que no donarà d’importància que li donarà Descart

Projecte 3

2010-02-23T14:44:00.002-08:00

Rousseau, un filòsof que trobem dins de d’il·lustració un segle de llums, però també d’allò més radical.
On en aquest segle també trobem autor com Voltaire, Montesquieu, Lessing, Candillac.

llavors, aqui és una mostra sobre la seva filosofia:

Rousseau proposa el model de contracte social, com manera de defensar-se dels desastres naturals. En ell es determinen els valors morals, el llenguatge, el dret, etc., Que són adquirits per l'home en societat, és a dir, són normes inventades, i per tant es poden canviar. No obstant això, i malgrat tots els mals de la societat, no és desitjable tornar a la situació primitiva, encara que es fa necessari restaurar a la societat la llibertat individual i eliminar les desigualtats. El contracte social suposa l'entrega de tots els drets a la comunitat, no a un sobirà, de manera que la voluntat general busca sempre el bé comú. La sobirania resideix en la comunitat, el govern, la monarquia, l'aristocràcia o la democràcia, han de fer sempre el que la voluntat general demani. Les lleis s'han d'aprovar en referèndum. Rousseau concep la voluntat general com absoluta i infalible, però per a això és necessària l'educació, per tenir una moral social comú. Si cal, s'han de censurar les opinions i la religió, per evitar la corrupció ideològica. L'Estat ha de regular l'activitat econòmica per evitar excessives desigualtats, encara que les desigualtats siguin inevitables. Aquest tipus de societat es pot aconseguir amb la direcció d'un grup de ciutadans virtuosos. Per Rousseau la llibertat segueix tenint el seu concepte clàssic de participació en la res pública, no com a lliure albir.

Per Lessing, home religiós, però oposat a la superstició i defensor de l'hegemonia de la raó, Déu és el desplegament de la natura i la humanitat en la seva història, que coincideix amb el desplegament de l'eticitat. Amb això s'assembla a la filosofia de Spinoza, el que va provocar una gran disputa amb el filòsof Jacobi (l'anomenada disputa del panteisme), de gran importància per a la cultura europea, i donava solidesa a les bases d'un pensament de la relació ontològica de Déu. la natura i la història. D'altra banda, en tant que Natura, Història i Déu apareixen estretament units en la seva filosofia, i aquesta unitat marca un lent emergir cap a la perfecció ètica, per què no acceptar l'ancestral creença en la palingenèsia o metempsicosi?. Aquesta tesi permetl'esperança de l'autèntica realització de la perfecció ètica per part de cada individu, no només de la història de l'espècie.

L'objectiu del pensament polític de Montesquieu, expressat en l'Esperit de les lleis, és elaborar una física de les societats humanes. El seu model, tant en contingut com a metodologia, està més en la línia del experiemntal que el especulatiu. Adopta l'anàlisi històric, basat en la comparació, arrenca dels fets, observant les seves variacions per extreure d'aquestes lleis.En aquesta obra se'ns ofereix, a més de la descripció de les idiosincràsies nacionals, les diverses formes de govern i els seus fonaments, així com els condicionants històrics i, fins i tot, climàtics d'aquests, va elaborar un nou enfocament de les lleis, els fets socials i la política: es golfes la clàssica oposició entre les tesis iusnaturalistes i escèptiques, que atribuïen el fonament de les lleis a l'arbitrarietat dels legisladors: considerava més aviat que les lleis procedeixen de relacions necessàries derivades de la naturalesa de les coses i les relacions socials , de manera que no només es va oposar a la separació entre llei natural i llei positiva sinó que considerava que són complementàries.

ACTIVITAT 16 St.Tomás o St.Anselm?

2010-02-23T14:39:00.000-08:00

Des de el punt de vista no hem posionaria amb cap dels dos, ja que crec que tenen que utilitzar en totes les teories el concepte de Déu perquè nesseciten algun personatge, que sigui creador, o estabilitzador de totes les coses com un exemple el Demiürg de Plató, que serà l’ordenador.
Però dintre de els dos arguments el que més hem convenç és tracte de St. Tomàs, ja que a St. Anselm, trobo una teoria sense fonaments, perquè si afirma l’existència de Déu només perquè Déu és i es tracta d’una veritat certa i absoluta, doncs trobo que hi ha moltes coses que existeixen i que són i no tenen perquè ser absolutes.
En canvi St. Tomàs amb les 5 vies tomistes intenta reformar l’impossibilitat de cadenes de causes infinites arribant a una causa que és Déu i que és una causa perfecte, i absoluta.

ACTIVITAT 15 Carta a Meneceu

2010-02-23T14:25:00.001-08:00

1.Idees principals

En el text explica que l’objectiu en la nostre vida és assolir la veritat, i aquesta l’aconseguirem, amb 4 passes que les explicà el text detingudament.
A més tenim que satisfer els plaers del nostre cos, però uns plaers que els diferenciarà, en naturals i necessaris, naturals però no necessaris i ni naturals ni necessaris. On també explicà que no tenim que tenir por a la mort, perquè quan nosaltres estem la mort no està, i quan la mort està nosaltres no estem.

2.Posa títol
El plaer més gran.

3.Comentari

En el fragment, Epicur exposarà tota la seva teoria sobre com arribar a la felicitat, i segons l’autor, el cos ja que és el fonament de la nostre existència, ja que l’única realitat que som i per tant, el cos és la veritable mesura de les coses.
Per l’autor el plaer és l’absència de dolor, per això tenim que evitar els dolors. Llavors la finalitat de l’autor és que tenim que arribar a un plaer absolut encara que per arribar aquest plaer absolut tenim que sofrir un mal menor, com per exemple el estudiar per un examen tindrà el seu plaer a l’hora de recollir una bona nota i no gaudir del plaer de no estudiar però després tindrem una mala nota per això serià un mal superior.
Per això ordena els plaers en Naturals i necessaris que són aquells que eliminen el dolor, com ara la beguda o el menjar, els Naturals però no necessaris, que són els que només acoloreixen el plaer, però no extirpen el dolor, i per últim ni naturals ni necessaris podrien ser el Facebook. Però aquests plaers podrien mostrar una imatge egosista per això Epicur parlarà que l’amistat no es és tracta d’un plaer però que és un concepte molt important.
També tractarà el tema de la mort, on l’autor explicà que no tenim que tenir por a la mort perquè la mort només està quan nosaltres no estem i quan nosaltres estem la mort no està.

Més sobre St.Tomas

2010-02-07T15:04:00.001-08:00

Esquema Santo TomáS De Aquino

View more documents from proyectotelemaco.

ACTIVITAT 14 Comentari pàg.98

2010-02-07T15:03:00.001-08:00

1.Idees principals
Déu omnipotent, creador de tot, el primer que crearà serà el temps, ja que el món és temporal i tot és creat després de crear el món llavors l’única manera de crear un món i de crear el temps que són unes coses temporals, és que el seu creador té que ser intemporal, ja que ha existit i existirà sempre.

2.Posa un títol
Déu creador del temps i la terra.

3.Comentari
L’obra de les Confessions de St. Agustí d’Hipona, autor d’aquest text, el qual va dirigit a la seva creencia que té en Déu, i la creació del temps.
Primer de tot afirmarà que el món serà creat al mateix temps que el temps en si, i anomenarà de falses les al·legories de que el món va ser creat en sis dies.
Llavors el temps va ser creat, i tindria que ser creat per un personatge que no fos temporal i que no tingues ni present ni passat i futur, aquest és Déu.

ACTIVITAT 13 Comentari de text.

2010-02-07T15:01:00.006-08:00

1.Idees principals
En aquest fragment, d’aristotil , en el que explicà que existeix el canvi però no sobre el subjecte que aquest mai canvia, perquè l’home és sempre home, el que canvia són les coses engendrades, on Aristòtil ho relacionarà el subjecte amb les coses engendrades.
2.Posa un títol
Canvi de les coses engendrades
3.Comentari
Aquest text, escrit per Aristòtil, ens explicà el canvi, encara que aquest no es existent en totes les coses, sinó que és un canvi que només ho trobem en les coses engendrades, com per exemple l’home que aprèn a llegir, canviarà de no saber llegir a si que poder realitzar aquesta acció, però l’home seguirà sent el mateix, és a dir el subjecte no és canviant. Una teoria que a la que podríem comprar és amb la d’Heràclit on defensa un món en un constant canvi, que Aristòtil, serà influenciat, encara que ell realitzarà una sèrie de modificacions en la teoria inicial d’Heràclit.

Més sobre Aristòtil

2010-02-07T15:01:00.005-08:00

Deixo aquest vídeo de Aristòtil on explicà d’una esquemàtica la seva vida i la seva obra, espero que os agradi.

ACTIVITAT 12 Primer l’ou o la gallina?

2010-02-07T15:01:00.003-08:00

Una pregunta que només permet ser contestada aparti de una sèrie de suposicions, i segons el meu punt de vista i seguint la teoria evolucionista de Darwin considero que primer va ser la gallina, però no tal com la coneixem avui dia, sinó alguna espècie d’animal amb alguna semblança o característica comuna. Aquest animal posarà un ou i creixerà una espècie més propera a la gallina, on aquesta posarà un altre ou que tornarà a sortir una espècie encara més propera a la gallina que l’anterior i així successivament fins arribar a un moment d’aquesta evolució que apareix la gallina, pròpiament dita.
Encara que d’aquesta manera també podem dir que va ser primer l’ou don sortirà el primer animal amb totes les condicions per ser una gallina, és a dir que tornem al principi fent la mateixa pregunta que va ser primer l’ou o la gallina?

ACTIVITAT 11 Aristòtil o Plató?

2010-02-07T15:01:00.001-08:00

Si tingues que formar la meva pròpia teoria, agafaria conceptes tant de Plató, com de Aristòtil.
De Plató defenso la teoria de el record o reminiscència, on explicà que conèixer equival a recordar, perquè l’ànima és immortal, ja que quan mor el cos o també anomenat matèria, l’ànima pujarà i podrà observar i conèixer tot, fins i tot la veritat, encara que quan torni a caure al món per entrar en un infant mitjançant la respiració, oblidarà tot, però no desapareixerà, per aquesta raó quan coneixem o aprenem, la certesa, és que estem recordant allò que va poder conèixer i observar l’ànima. Tot i que, segons Plató l’ànima contempla el món de les idees, però des de el meu punt de vista, no tinc la certesa que existeixi aquest món intel·ligible, ja que penso igual que Aristòtil en aquest sentit, és a dir, la realitat, no és troba en un altre món sinó en aquest mateix. Perquè les coses belles, no ho són perquè formin part de la idea de bellesa, sinó perquè les coses belles tenen part de bellesa, és a dir la única realitat existent es troba en la substancia, que és allò que no necessita res més per existir, la qual és divideixen en matèria i forma, on el concepte de forma es correspon a la veritat. Allò on volia arribar és que si la forma es troba en la substancia i la substancia en el món real, llavors la veritat la pot trobar qualsevol persona, ja que es troba en el nostre món, en qualsevol substancia.

Activitat 10 Comentari del fedó

2010-02-07T15:00:00.000-08:00

1.Idees principals
En el text ens explicà la dualitat, on el cos, és una part del món sensible on és imperfecte i es deixa portar per els desitjos, per amors, per temors, que ens dominen i no ens deixen arribar al coneixement, on també ens provocarà confusió.
Per això arribarem a la saviesa quan morim, perquè el cos morirà i quedarà l’ànima, part del món intel·ligible.
2.Posa un títol
La dualitat d’ànima i cos
3.Comentari
En el text, del Fedó, un diàleg platònic, que explicarà els temes de la teoria platònica on per exemple aquets text tracta, de la dualitat de cos i ànima.
Una dualitat on el cos correspon al món sensible, format per coses imperfectes, materials, mutables, i impures. On el cos formarà part d’aquest a més dels objectes i coses materials. El cos neix i mor, i és deixa portar per les passions on en el mite de Plató sobre el dualisme antropològic, pertany a la part concupiscible, és a dir el cavall negre.
Però l’ànima forma part del món de les idees, el món intel·ligible, on trobarem totes les idees que són aquelles de les quals forma part les coses, és a dir la bellesa forma part de l’idea de bellesa.
Plató argumenta l’existència de l’ànima en aquest món afirmant que l’ànima i la successió de contraris, la participació d’una idea, la semblança de les idees al ànima, la reminiscència, el valor ètic, del domini del cos.
En conclusió només podrem a la veritat quan l’ànima i el cos és separin, es a dir amb la mort del cos, amb la mort d’allò material.

PROJECTE 2

2009-12-05T05:39:00.005-08:00

CONTEXT HISTÓRIC

En el segle XVIII també anomenat el segle de les llums per la nova corrent que entrava a Europa la il·lustració, o despotisme il·lustrat on anirà relacionat amb el pensament i la cultura.

la vida quotidiana d’aquet segle era una evolució durant tota la edat moderna mogudes per tres fets, els quals són: els canvis en estat, que creaven noves formes de estar en la societat, els nous tipus de religions que tendeixen cap al intimisme i una creixent alfabetització y difusió de la cultura.
Tot això es tradueix en una sèrie de transformacions que afectaran en una divisió entre àmbit públic o privat, on l’àmbit privat es correspon a les famílies.
La cultura en aquet segle es basa fonamentalment en el impacte de la il·lustració i les idees il·lustrades.

Al segle XVIII la economia de Europa en general comença a sortir de la crisis que caracteritza el segle XVII i començarà aquest desenvolupament econòmic gracies a la influencia de metalls preciosos precedents de Amèrica( al 1720 descobriran mines d’or a Brasil) i per la major tècnica i creixement en l’agricultura i l’industria. I aquest creixement de la agricultura i l’industria es deu a la introducció de noves plantes productives com el blat de morú, (procedent d’Amèrica) s’augmenta el numero permès de bestiar, això fent que per primera vegada el pagès podrà pagar a l’església, al propietari de les terres, al rei i quedar-se un sobrant de la seva producció i així augmentant la seva qualitat de vida.
Una altre característica d’aquet segle és l’absolutisme monàrquic, que arribarà en Europa al seu punt més alt.
On la burgesia s’oposarà a la monarquia absoluta ja que aquesta tindrà el poder econòmic, la burgesia la protagonista d’aquets segle i voldran canviar l’antic regim per la il·lustració.

Més sobre Plató

2009-12-05T05:39:00.003-08:00

He trobat una síntesi del pensament de Plató molt interessant, la poso per tenir més informació.

ACTIVITAT 9 esquema del Fedó

2009-12-05T05:39:00.001-08:00

2009-12-05T05:37:00.000-08:00

2n TRIMESTRE

ACTIVITAT 8 El mite de la caverna en l'actualitat

2009-11-11T15:51:00.001-08:00

El mite de la caverna està present avui dia en molts àmbits ja que vivim en un món ple d’aparences, d’objectes reflectits en forma d’ombres.
Ja que la nostra societat de una manera indirecta en exigeix aquestes aparences, com per exemple no aniràs a buscar feina vestit com aniries cada dia, sinó que tens que arreglar-te de manera superficial.
Un tema don podem extreure la al·legoria de el mite és el maquillatge, primerament trobarem quan una dona està dins d’aquesta caverna és quan porta el maquillatge ocultant el seu propi aspecte, llavors només és poden observar les ombres, els objectes que és reflecteixen els podríem comprar amb el maquillatge sense aplicar, però perquè la dona pugui sortir de la caverna serà en el moment que es tregui tot el maquillatge de la cara i és podrà observar de manera directe a seva cara natural.
De la mateixa manera succeeix amb la manipulació digital de les fotografies, on la fotografia final correspondria amb el món sensible és a dir a la part interna de la caverna en canvi la fotografia sense manipular seria el món intel·ligible ja que és un mirall de la model en qüestió i no representa tota la part d’aparences que ho faria amb fotoshop.
D’aquesta manera entrem en un tema moltes vegades perjudicat per els exemples citats abans i és el tema de l’anorèxia, un tema cuiros perquè els malalts primer és trobaran a la part exterior de la caverna però al escollir el camí de l’opinió és a dir el de l’aparença, aquets es ficaran cada cop més dins la caverna on una vegada dins només podran observar les ombres, és a dir mai es veuran primes encara que ho estiguin perquè igual que els presoners no poden veure més enllà.
Però un cop es recuperin de la malaltia podran tornar a sortir de la caverna, poden observant que allò que veien en el mirall no era més que ombres fetes a la seva pròpia imaginació, que al sortir observaran el sol i podran arribar a la veritat de l’estat del seu cos.
Per últim m’agradaria comprar el mite amb la pel·lícula matrix, encara que el cinema en general seria un bon exemple, aquesta en concret tracta molt bé el tema ja que descobreix l’altre món el qual controla tot i el món controlat és simplement imatges programades.
En definitiva els humans tenim que intentar arribar a sortir de la caverna i descobrir tot el món intel·ligible aparti de l’ajuda dels filòsofs.

un exemple de la disfresa del maqullatge i la manipulació d'imateges

ACTIVITAT 7 Comentari sobre el mite de la caverna

2009-11-11T15:44:00.001-08:00

El mite de la caberna

Plató mitjançant aquest mite ens intenta explicar la seva teoria sobre el món intel•ligible i el món del sensible.
Llavors el mite comença explicant la vida d’uns presoners que estan lligats des de petits per peus i mans de manera que no es podran moure i sempre tindran que estar mirant cap endavant.
Just darrere als presoners,tindrem un mur el qual per un costat trobarem als presoners i per l’altre un foc que aquest il•luminarà la caverna i crearà ombres dels objectes que transporten, aquestes ombres serà l’únic que podran veure els presoners.
Aparti d’aquí en primer lloc donarem a entendre que els presoners creuen que la autentica realitat seran aquets objectes reflectits, en segon lloc Plató explica que un dels homes aconsegueix sortir de la taberna on la llum del sol li caurà molt dolor, i no podrà veure la veritat directament i compensarà a veure els objectes reflectits en l’aigua, en tercer lloc aconseguirà veure els objectes directament al natura i per últim podrà arribar a la veritat quan està preparat per poder mirar directament al sol.
Però una vegada té que tornar a entrar a la caverna i pot explicar als seus company la seva experiència ells li prendran per boig.

Els símbols que trobem en aquet mite són molts com per exemple les ombres que són les aparences, el sol que significarà la idea més important, la idea del bé per això serà la més difícil de observar, les més importants l’estança dels presoner dins de la caverna simbolitzà els homes intenta’n arribar a una realitat per la via de la opinió, i el moment de la sortida del presoner al món exterior simbolitza el món intel•ligible de Plató és a dir el món de les idees.

Per últim introdueixo aquest video perquè l'explicació sigui més clara.

ACTIVITAT 6 L'intel.lectualisme moral socràtic

2009-11-11T15:34:00.001-08:00

1-Idees principals del text
En el text explicà que les persones no creuen en la ciència perquè és deixen emportar per els sentiments per les passions, per el amor,...
I pensen que la ciència només farà la funció d’esclavitzar l’home.
Però el filòsof sabrà que la ciència és la guia per poder obtindré la veritat.

2-Posa títol
La ciència ens guia

3-Comentari
El fragment està escrit per Protàgoras fent referència a un discurs fet per Sòcrates,
Que en ell, comença explicant el que pensa la gent sobre la ciència, però és totalment contradictori amb el seu pensament o teoria que consisteix que aparti de la ciència podrem arribar a la veritat, que explicarà posant un exemple “ aquell que coneix el bé i el mal no es deixa governar per res més i tot ho fa segons la ciència ”Llavors en resum podríem extreure que la ciència és la via o el camí que ordenarà, per poder aconseguir la veritat, i com que els homes són uns ignorants només i podrà accedir el filòsof a aquesta veritat.

ACTIVITAT 5 Resum de (pàg.28)

2009-11-11T10:14:00.001-08:00

Una altre manera d'entendre els sofistes

La naturalesa:
la naturalesa té la particularitat de ser creada per si mateixa, és a dir sobre camí sobre ella mateixa, independentment del home, amb unes lleis i un ritme propi.

La llei:
Es totalment contraria a la naturalesa ja que la llei és creada per els homes amb la finalitat de organitzar i buscar l’harmonia i l’equilibri en tota la societat, de la qual és crearà la justícia

La tècnica:
És l’art de modificar o produir el quelcom real, però també reflecteix la insuficiència de la naturalesa humana ja que els invents com per exemple un vaixell estan creats perquè l’home per si sol no seria capaç de creuar un mar tot sol.
La tècnica brota de la necessitat del home i s’extraurà de la interpretació i la ideologia.

La ciutat:
No és tan sols l’espai concret on estan situats els cuitadans, és a dir les persones sinó que també és un espai abstracte ple de xarxes de totes les persones que hi conviuen
La ciutat és totalment necessària perquè és donaran compte de que no pot viure un individu separat.

Llenguatge, raó, pensament:
El llenguatge serà clau per l’evolució dels humans, ja que per obtenir la veritat necessitem a la comunicació amb la qual és podrà discutir, dialogar...
Però el “logos” serà una realitat peculiar, perquè no és tan clara com la percepció de la naturalesa, llavors direm que el “logos” és troba en la nostra consciència personal.
Els sofistes descobriran que la vida és començarà a desenvolupar aparti de la paraula, segons allò que diem i que deixem de dir.

Educació:
L’educació és la ruptura entre el fer i el dir, i els sofistes començaran a educar, es a dir a transmeti tot el seu saber que tant serà criticat, però això és podrà arribar aconseguir gracies al llenguatge perquè és l’únic capaç d’arribar al fons de l’individu

Veritat:
Aquest terme en l’època predemocràtica és relacionava amb el poder, però entrada l’època democràtica la veritat entra a formar part de les estructures del llenguatge.
I per últim la veritat és té que demostrar, i és farà aparti de la intel·ligència humana

ACTIVITAT 4

2009-11-11T10:11:00.001-08:00

Podem arribar a la veritat absoluta?

doncs crec sincerament que no, des de el meu punt de vista serià una mica pragmàtica és a dir tothom té la seva pròpia veritat, perquè els homes tenim un gran avantatge i és la comunicació,que aparti d’aquesta tots podrem donar les nostres opinions i dificultosament arribarem a una opinió única es a dir a la veritat absoluta, ja que cada persona té unes ideologies, una cultura i una manera de pensar diferent. La qual cosa no vull dir que no hi hagi unes lleis universals, que tots els homes tenen que acceptar i fer-se-les pròpies.

Un clar exemple serià la filosofia, que ens fa pensar sobre moltes qüestions, i de les quals per poder contestar-les s’han creat una sèrie de teories però aquestes teories moltes d’elles es contradiuen i cap no és pot negar ja que no hi haurien probes suficients, per això si cada autor dona la seva opinió o el seu mètode per poder arribar a la veritat, llavors quin d’ells és el cert?, quina d’aquestes teories tenim que escollir? Doncs tornaríem al principi i podríem dir que tota la filosofia en general és pragmàtica ja que tindríem que utilitzar la opinió d’algun d’aquets autors per arribar a la veritat absoluta, sense saber realment si és la correcta, perquè partim de que només és una opinió

PROJECTE 1

2009-10-06T09:42:00.000-07:00

VIDA:

Filòsof suís. Orfe de mare des de ben aviat, Jean-Jacques Rousseau va ser criat per la seva tia materna i pel seu pare, un modest rellotger.

Un dia de 1728 va decidir fugir de casa i durant 18 anys fou un rodamón. Per circumstàncies de la vida, va anar a parar com a lacai a casa de Françoise-Louise de la Tour, Mme. de Warens (1699-1762), una aristòcrata sexualment frustrada, que s'ensopia molt amb el marit lluny de casa, que el va prendre sota la seva protecció -en els diferents sentits de la paraula- i "el va fer un home", en el sentit estrictament físic. Després, d'una sèrie d'aventures curioses, arriba a París on intenta guanyar-se la vida com a copista de música En l'ambient bohemi del moment, coneix Diderot que preparava llavors la ENCYCLOPÉDIE. Però Diderot fou empresonat per haver escrit una obra satírica i a l'octubre de 1749, quan anava caminant a visitar el seu amic a la presó de Vincennes, és llavors quan Rosseau té la famosa "il·luminació". Descobreix l'anunci d'un concurs proposat per l'Acadèmia de Dijon sobre "si el gènere humà progressa constantment cap a millor". D’aqui sorgirà tota la seva filosofia i escriurà els seus dos primers llibres el DISCURS SOBRE LES CIÈNCIES I LES ARTS (1749-1750) i EL DISCURS SOBRE l'ORIGEN DE LA DESIGUALTAT (1755)

L'any 1762, com a conseqüència de l'edició de l'ÉMILE es veu obligat a exiliar-se. Es refugia a Suïssa, a Prússia i, finalment, a Anglaterra, convidat per Hume. Allí és rebut per Erasmus Darwin, l'avi del teòric de l'evolució. Però pateix ja un autèntic deliri de persecució i acaba barallat amb tothom. L'any 1767 torna a França on serà hoste de diversos grans senyors.

A partir de 1770 viu discretament a París on escriu diversos textos autobiogràfics, llibres que seran bàsics per a la concepció romàntica del "jo". L'any 1778 accepta l'hospitalitat del marquès de Girardin a Ermenonville, mor el 2 de juliol del mateix any, un mes després del seu enemic Voltaire. L'any 1794 les seves restes són transferides al Panthéon (París).

OBRA:

La seva obra o filosofia hi hauran dos elements molt importants, el primer el seu ascendent calvinista i després la seva formació de l'autor grec Pultraco. Llavors amb Desigualdad entre los homla barreja d'aquest dos elements trobarem la tesis més bàsica de Rosseau : la vida lliurada a les arts i les ciències no és sinó la falsa llibertat que els poderosos concedeixen als homes perquè aquests no sentin el que realment són, «esclaus d'un ordre polític despòtic ».

les seves millors obres són:

discurs sobre les ciències i les arts (1750)

discurs sobre el origen y els fonaments de la desigualtat entre homes ( 1754)

El Emilio (1762)

El contrato social (1762)

Pagines d'interes:

www.portalplanetasedna.com.ar/hombres_ilustracion4.htm

http://www.iesebre.com/~mjover/Batx/filosofia_1batx/treballs%20alumnes/Jean-Jacques%20Rousseau%201.ppt

fragments de Parmènides ACTIVITAT 3

2009-10-06T09:20:00.000-07:00

1-Idees principals

Parmènides argumentarà que existeixen dues vies per arribar a la veritat, la primera parlarà de la veritat la qual no podrem accedir mitjanant els sentits, i la altre via, la de la opinió que seran aquestes aparences que ens mostren els sentits, per això no és podrà arribar a la veritat.

Després tractarà el tema del ésser no canviant, i la no existència del no-ésser, relacionant-lo amb el pensament ja que només existirà allò que pot ser pensat.

2-Posa un títol

Pensa la veritat

3-Comentari

En els textos de Parmènides trobem les seves teories on dirà que només trobarem la veritat negant els sentits perquè els sentits ens porten per la via de la opinió i aquesta només ens portarà cap a la aparençà.Després parlarà de com arribar a conèixer, i es molt important ja que cap cosa que no es pugui pensar existirà, en conclusió el que pot ser pensat, i que serà? Doncs el ésser, un ésser que l’autor el defineix com etern, és a dir ingenerable indestructible, no podrà morir, homogeni i immòbil.Això ho resumirà dient l’ésser és i el no-ésser no és, d’aquesta manera el no-ésser és aquell que mai podrà ser pensat perquè no existeix. Però els homes no podran arribar a conèixer mai perquè sempre intentaran conèixer per la via de la opinió, per això en els textos citarà els homes com uns ignorats els quals han perdut el seny.

4-Comparació

Parmènides portarà una innovació enfront a Heràclit, per la seva negació de el canvi, teoria que després intentarà explicar el seu deixeble Zenó, negant el moviment.Anaximandre un altre defensor del canvi ja que dirà que tot neix en l’apeiron i després tornarà un altre cop aquest així sucessivament. Per aquesta raó la innovació de Parmènides.

Fragments d'Heràclit ACTIVITAT 2

2009-10-06T09:16:00.000-07:00

1-. Idees principals

En el text Heràclit explica que els homes no s’adonaran mai de la raó, ja que són ignorants. En el següent text tracta el tema dels contraris, perquè tot esta format aparti de la discòrdia ja que els contraris són necessaris per fer la diversitat. Però tota aquesta realitat està en un canvi continu d’aquí procedeix quan Heràclit diu que no entrarem al mateix riu dos cops, y tot aquet canvi perquè sigui ordenat utilitza el “logos”.

2-Posa títol

Tot canvia i fa falta que sigui així

3- Comentari

Tot canvia i res no es manté ja que tot flueix, aquesta serà la base de la teoria de Heràclit, la qual és citada per els textos anteriors, i la que també podem anomenar monisme dinàmic, perquè aquesta única realitat està sotmesa a un canvi continu, que serà necessària perquè no pot existir el no canvi. Però per tenir un control sobre aquest necessitarem alguna cosa que regeixi i ordeni tots els canvis, que això Heràclit l’anomenarà “logos” i ho trobem en al final del text.
Llavors podríem dir que el logos és l’únic que no canviarà perquè aquest és el sentit del canvi.
Però el primer text no començarà explicant aquesta teoria sinó primer argumentarà l’existència de contraris, es a dir si existeix A també existirà el no-A de la mateixa manera que si existeix el bé també el seu contrari que serià el mal, i per aquesta raó, l’autor dirà que la guerra és el pare de totes les coses perquè els contraris és necessiten per poder subsistir, per que? Sinó existís la lletjor existiria la bellesa? Difícilment ja que si tot és bell no hi haurà cap cosa que destaqui per la seva bellesa ja que no te cap diferencia en aquest sentit, per això no podem viure sense els contraris que sorgiran de la discòrdia i la diversitat i crearan la harmonia i la bellesa.

comentari de text d'Anaximandre (pàg.24) ACTIVITAT 1

2009-09-27T05:17:00.000-07:00

D’alla d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injusticia, segons l’ordre del temps.

El més impactant o especial d’aquestes 3 línies que he llegit i rellegit, es que cada cop que les tornava a llegir li donava una interpretació diferent.

La primera idea que m’ha vingut al cap a sigut la vida i la mort, ja que parla dels homes i que troben la seva destrucció en el mateix lloc on neixen.
Però desprès he pogut observar que no, que Anaximandre no volia transmetre la vida y la mort, i el que tractava era el temps entre aquest naixement de les persones i la seva destrucció que era la causa del mateix naixement.

Per últim m’ha passat pel cap la opció de que la destrucció era ocasionada pel desordre del temps en la vida de les persones, que quan parla de la injustícia, es que ell busca ordre, un que no el trobarà i que per això trobarà la destrucció.
Però després de donar voltes se que potser no té res a veure amb tot el que jo he interpretat o he volgut interpretar.

I he arribat a la conclusió que a tot, podries donar el teu punt de vista i que per mi aquest podria ser el cert.

nou curs 2009/2010

2009-09-27T04:48:00.000-07:00

SEGON DE BACHILLERAT

dilema pàg.206

2009-05-29T16:00:00.000-07:00

--És correcte mentir per protegir algú?

doncs no es correcte però si es tracta d'una mentida que es faci per arribar a un bé doncs no estariem parlant d'una cosa incorrecte.

--Què és abans, protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi?

la posició més justa es la de que el nen suferigi perquè així no ho deixara tot per al últim moment i aprendrà.

--El fi aprovar justifica tots els mitjans?

No si els fins son malèvols.

--La intenció de la mare d’en Lluís es bona?

Si que es bona la intenció però el acte no

--Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem sigui perjudicials? I a la inversa?

Es clar que si perquè les coses no surten com un desitja.

--Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís aquest costum?

Que es transformi en una persona insegura, i que sempre utilitzi el mateix mètode per estudiar

--Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la mare el protegeixi sempre?

Doncs que quan arribi al món real es fiqui una patacada perquè no i tindrà el recolzament de la seva mare

--Si tots els alumnes fessin com en Lluís, que passaria?
Que no hi haurien exàmens i que no funcionaria l’educació a més de ser un gran caos.

És millor ser un ésser humà insatisfet que un simple satisfet.

2009-05-29T15:54:00.000-07:00

No hi estic d’acord amb aquesta frase ja que la meva opinió és molt oposada.
Perquè doncs perquè una persona que es molt conformista es a dir es conforma o es feliç amb petites coses de la vida doncs es molt bonic, ja que no necessiten gran cosa per ser feliç.
Com per exemple Homer Simpson es un personatge que nomes posseirà plaers inferiors segons mill ja que no ha conegut els superiors es a dir els intel·lectuals i per això sempre es conformarà amb els inferiors però jo no crec que sigui així ja que a lo millor amb els petits ja es suficientment feliç i no necessita res més.

I ara per una mostra de els petits plaer a la vida poden ser els millors he posat aquest video que defensaria la teoria de Bentham de que els plaers es poden mesurar per la qualitat i la quantitat.

2009-05-29T15:43:00.001-07:00

Segons marx:

1- Idees principals del text

Els drets del home segons Marx estan reconeguts en aquesta societat moderna, de la mateixa manera que estaven reconeguts els esclaus o l’esclavitud en general, en l’estat de l’antiguitat.
Ja que abans era la base de l’estat de l’antiguitat era aquesta, i la base d’aquest estat modern es basa en d’independència, el egoisme dels individus a més de l’interes privat.
Per últim nomes dir que aquest text quan el va escriure Marx el va fer per criticar aquesta societat moderna i no es que estigues a favor.

2- Posa un títol

Critica al estat modern

3- Comentari del text

En el text esplicà que les persones en el estat, tenen el paper de individus independents, es a dir que sempre faran les accions, amb fins que estiguin relacionats amb ells mateixos i que es beneficin a ells mateixos.D’alguna manera podem relacionar-lo amb les normes morals, que trobem a les normes de l’ordre social.
En aquestes explicà que els humans tenim que assumir com a propis els nostres comportament, hi serà on actuara la conciencia si aquests actes no són moralment bons.

comentari de text de la pagina 195 Doc.3

2009-05-29T15:41:00.000-07:00

1- Idees principals del text

En el text ens parla de com ponem obrar seguint la virtut més perfecte, una que sera especialment pròpia de l’home com el exemple que posa; l’home que toca la cítara serà propi d’un citarista.
Llavors segons l’individu tindrà una virtut o altre, però això diu en el text que cada una es realitza bé segons la virtut donada.
I per últim diu que si les virtuts són més d’una llavors tens que escollir la més perfecte

2-Posa un títol

L’home i les virtuts

3-Comentari del text
El text de Aristòtil està relacionat amb el intel·lecte pràctic, que esta dintre de la teoria de la vida teorètica i saviesa pràctica.
El intel·lecte pràctic explica que es impossible mantenir una vida contemplativa, llavors el que vol es trobar un altre manera per arribar a la felicitat a partir de el domini de les teves pasions per arribar a la felicitat i això sera apartir del les vistuts que tal com diu el text són coses les cuals pertanyen als humans.

Ningú no fa el mal sabent que ho fa

2009-05-29T12:34:00.000-07:00

En la meva opinió aquesta frase la trobo totalment certa i m’argumentaré dient que una persona mai farà una acció dolenta o la seva consciencia no li deixarà fer aquesta acció, ja que la seva ignorància o la situació cultural et pot fer que aquesta acció dolenta la trobis normal o fins i tot bona, un exemple en seria Adolf Hitler, ell considerava que tan la seva expansió com la destrucció d’altres races que per a ell eren inferiors era una cosa normal i fins i tot bona per la seva raça.
De la mateixa manera una persona que prepara una venjança al primer cop d’ull si que penses que aquet individu hi te consciencia de que farà un acte dolent, però si et pares a pensar aquesta persona està dominada per la ràbia o altres sentiments que li impedeixen pensar en les conseqüències o en saber si aquell acte serà bo o dolent.
Per això arribo a la conclusió de que finalment mai una persona farà el mal sabent o tenint consciencia del que el fa.

2009-05-29T12:31:00.000-07:00

TERCER TRIMESTRE

2009-05-22T18:38:00.000-07:00

PresentacióN1

View more OpenOffice presentations from Alexandra Valtueña.

Esquema de fal·làcies

2009-03-04T14:50:00.000-08:00

Canço de la llibertat

2009-03-04T13:58:00.000-08:00

Jo he escullit aquesta canço perquè parla de la llibertat d'una manera
com que primer se la donà i més tard s'e la treu, com interpretant un maltractament o fisic o psicológic, ja que quan intervens en la llibertat dels demes estas fent mal bé els drets humans.

Déjame vivir Libre Como las palomas

Que anidan en mi ventana

Mi compañía Cada vez que tú te vas.

Déjame vivir Libre Libre como el aire

Me enseñaste a volar

Y ahora Me cortas las alas.

Y volver a ser yo mismo

Y que tú vuelvas a ser tú Libre Libre como el aire

Déjame vivir Libre

Pero a mi manera

Y volver a respirar

De ese aire Que me vuelve a la vida

Pero a mi manera.

Y volver a ser yo mismo

Y que tú vuelvas a ser tú Libre Pero a tu manera

Y volver a ser yo mismo

Y que tú vuelvas a ser tú Libre Libre como el aire.

definicions

2009-03-04T13:56:00.001-08:00

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.

Hàbit: costums o repeticio d’aquelles propietats de les quals tas fet propies.

Virtut: són els hàbits que tendeixen en una direcció del qual són moralment bones.

Consciència moral: la capacitat de captar els principis dels quals distingirem el que és moralment bo o dolent

Llibertat interna: decició personal i individual, sobre les coses que t’afecten a tu mateix.

Condicionament: vol dir que no tens una llibertat absoluta, i total perquè estàs condicionat, però alhora tens que ser responsable dels teus actes.

Determinisme econòmic: explica com està determinada la infrastuctura econòmica, és a dir l’economia és el motor de l’historia.

Determinisme genètic: les causes de totes les actuacions bé predit per la dotació genètica de les persones.

L’ús regulatiu: consisteix a investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa

Autonomia moral: tens que fer les coses perquè és el teu deure

Heteronomia moral: actuar d’una manera determinada per tenir por a les conseqüències, que normalment solen ser càstigs.

Nivell preconvencional: actuar de manera egoista, és a dir consideren just allò que els convé

Nivell postconvencional: són les persones que saben distingir entre les normes d’una societat i els principis morals universals.

Responsabilitat moral: és un fenomen subjectiu de la consciència moral

Consciència planetària: responsabilitat de deixar tot el nostre món encara que no sigui millor que sigui igual per les generacions pròximes.

Principi de responsabilitat ( Hans Jonas): obra de tal manera que respectis el teu entorn que la vida a la terra sigui millor.

creus en el destí?

2009-03-04T13:24:00.000-08:00

Jo crec en el destí d’una manera relativa, es a dir, tothom te un destí però no tot allò que passar en la vida d’una persona té perquè estar escrit.
Com per exemple tots estem predestinats a morir, però segons las decisions que pren la persona en vida, la seva mort serà d’una manera o d’altre.
Com per exemple un noi que Aixa escollit no consumir drogues, no podrà morir d’una sobredosis, ara és clar la persona que defensi el destí dirà que aquet noi no morirà d0’una sobredosis perquè no està escrit en el seu gran llibre.
I aquí trobem la gran discussió, perquè aquells que defensen el destí sempre tindran argumentacions valides, per qualsevol situació, però llavors on es queda la llibertat de les persones? Perquè si tot està escrit, jo podré escollir que estudiar?
És clar que si, ja que com eh dit abans des de el meu punt de vista només estan escrites les coses clau de la vida, que mai podràs escollir, com per exemple, de qui t’enamorares, quan realment una persona s’ha enamorat mai a pogut escollir de qui.
Però això la meva creença sobre el destí es molt relativa.

Exemples de les seguents fal·làcies

2009-03-04T13:17:00.000-08:00

Preguntes complexes
Com has fet la taca de la taula?

Argument ad ignorantiam
La existència de deu ningú pot demostra que és fals per això pot ser cert.
Però ningú tampoc a pogut demostrar que és cert llavors també podríem dir que és fals.

Argument circular
Perquè aquesta noi és morena?
Perquè té el cabell negre.
Perquè té el cabell negre?
Perquè és morena

Argument ad Hominem
Pare: Quan comencis a conduir no et saltis els semàfors en vermell
Fill: no em pots dir això perquè tu també tels saltes!

Pare: fes cas a la teva mare
Fill: perquè, si tu tampoc li fas cas a la mare

Argument d’autoritat
Tinc la pell atòpica perquè m’ho va dir el metge

Argument ad bacalum
Si no presentes el deures et suspendre

Argument ad populum
El politics, també donen un sentiment de confiança en que creiem el que diuen.

Argument ex populum
L’amor existeix perquè tots, es a dir la societat donem per cert que existeix, però si tothom donéssim per fals que l’amor existeix, l’amor no existiria.

Argument falsa causa
He aprovat l’examen perquè portava el anell de la sort.

Generalització precipitada
Tots els catalans són garrepes, llavor en Jordi també ho serà.

Argument del pendent relliscós
Si suspens la E.S.O no podràs entrar en el batxillerat si no entres al batxillerat no faràs carrera i no trobaràs feina.

Resum Doc.2 pàg.139

2009-03-04T13:11:00.000-08:00

L’home no pot escapar del seu propi assoliment, no li queda més remei.
L’home està atrapat i té que assolir i adoptar les condicions de la seva pròpia vida.
És a dir el univers físic, i també el univers simbòlic.
Llavor posseïm una xarxa, formats per el llenguatge, el mite, l’art, i questa xarxa és fa més forta si tenim en compte, l’experiència o un progrés en pensament.

2009-03-04T09:59:00.000-08:00

Arguments a favor de la llibertat;

Tothom pot donar la seva opinió, o el seu punt de vista, sobre qualsevol tema de conversació
Les persones segons les seves decisions poden arribar a fer allò que vulguin, es a dir dedicar-se a treballar de coses que realment li omplin de satisfacció
Tens llibertat de gaudir tots els moments de la teva vida
Llibertat en l’amor ets una persona completament lliure per estar amb la persona de la qual t’has enamorat, si ets correspost estar clar.

Arguments en contra de la llibertat

Si tothom té llibertat d’opinio o de paraula, podria desencadenar conflictes, ja que no tothom opina el mateix.
No tothom té llibertat a escullir tot perquè no tots tenen l’opció de d’escullir entre ser ric o pobre.
Tots estem marcats per l’inconcient
No tenim llibertat en escolli perquè després venen les consequencies, que en molts casos poden ser dolentes.

activitats pàg 139

2009-03-04T09:46:00.000-08:00

Quins elements constitueixen el nostre univers simbòlic? Posa’n exemples.
Els elements que constitueix són símbols, es a dir tot allò que esta format per símbols com per exemple formes lingüístiques, imatges, artístiques, etc..

Què passaria si no disposéssim de la fantasia? Alguna vegada ha millorat la teva situació vital?
Sense la fantasia no podríem haver arribat fins on estem avui dia, perquè fins el invent o creació més insignificant a estat creat a traves de la fantasia.

Explica l‘expressió “percepció bruta” de la realitat referida als animals. Com qualificaries la nostra?
Quan és reflecteix a la presentació de la realitat bruta, ho ha perquè els animals no tenen percepció d’aquesta realitat, ja que ells es mouen i realitzen les seves activitats, per unes reaccions biològiques, es a dir perceben però no són conscients

En quins àmbits de la nostra vida creus que intervé la fantasia?
La fantasia la utilitzem en molts moments de la nostre vida, des de el moment que la forcem per crear un projecte, un treball,etc...
Fins al moment que l’utilitzem inconscientment, com per exemple quan pensem avui quan arribi a casa faré això, allò i això altre, llavors inconscientment utilitzem la fantasia i t’imagines això que faràs més tard.

Podem conviure entre cultures?

2009-03-04T09:27:00.000-08:00

Quan ens fem aquesta pregunta hi ha de molts que dirien, que es impossible com es el cas de els etnocentrismes, d’altres contestaran que poden existir molt tipus de cultures, però tenen que tenir una separació entre elles, o sense anar molt lluny també poden contestar amb termes d’una actitud romàntica on exageren les coses bones de la cultura pròpia , però la meva opinió o resposta seria, que si que podem conviure entre cultures.
Llavors això ho argumento dient que si que hi ha diferencies entre totes les cultures que existeixen en món però encara que aquestes diferencies, siguin molts grans és tenen que respectar, i de moltes admirar, i perquè dic de moltes doncs, simplement perquè sempre les tenim que tolerar fins el moment de que no és trenqui el respecte als drets humans, i la consideració de valors com la llibertat, la igualtat i la solidaritat, perquè pots arribar al punt que si tolera’ns totes les cultures llavors estiguis també toleren per exemple que a nenes de 8 o 9 anys se li estigui talla’n el clítoris.
Per això la conclusió seria que tenim que respectar totes les cultures i conviure amb elles es a dir relacionar-nos, però sempre fins al punt de respectar sempre els drets humans perquè al cap i a la fi tots som humans.

Resum de Samuel P. Huntington

2009-03-04T08:52:00.000-08:00

Primer text:
Parla de que hi arribarem a un punt on la societat canviarà, perquè la ara societat dominant la occidental serà envaïda per la oriental que instal·larà la seva religió i la seva cultura.

Segon text:
En aquets altre text explicà que nosaltres es a dir tot el conjunt d’essers humans és una societat universal i que per aquesta raó no podem escollir una de les cultures diverses que conviuen, sinó que tenim que acceptar-les totes.

Definicions

2009-03-01T07:17:00.000-08:00

Socialització primària: és la primera etapa de la socialització , on s’introdueix el subjecte en una societat.

Contractualisme: aquesta posició defensa que el esser humà no és sociable per naturalesa si no que la societat en una construcció artificial.

Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal

Individualisme possessiu: teoria que expressa que cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats.

Sociabilitat natural: aquesta teoria la defesa Aristòtil i defensava que el ésser humà era sociable per naturalesa.

Pacte social: acord de la societat, on ells cedeixen la llibertat a canvi de la constitució del Estat Civil.

Voluntat general: busca una societat justa basada en l’acord de tothom i orientada cap al bé comú.

Antropologia social: ciència que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que han experimentat.

Cultura: el conjunt d’artefactes creences, valors costums tradicions formes de conducta que un determinat grup humà accepta com propi.

Subcultura: vol dir que dins d’una cultura podem trobar moltes diferencies com per exemple l’edat, el nivell socioeconòmic o altres factors que fan que aquesta cultura no sigui igual per a tothom.

Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Civilització:es tracta del progrés de la humanitat fins a un estat superior.

Etnocentrisme: analitza les cultures des de un punt de vista dins de la pròpia cultura.

Xenofòbia: és un efecte de l’etnocentrisme on es un odi envers els estrangers, i defensa la nació de forma radical.

Racisme: creença de races superiors i races inferiors, on les persones que la defensen opinen que es millor no barrejar les dues races.

Relativisme: defensa que la comunicació entre cultures és quasi impossible i no gaire desitjable.

Interculturalisme: és el respecte cap a les altres cultures, creu en el contacte o comunicació entre elles, però en condicions d’igualtat.

Que és el bé?

2009-03-01T07:10:00.001-08:00

El bé no existeix, ja que cadascú li dona un concepte totalment diferent perquè no totes les persones veuen el bé de la mateixa manera, llavors podríem dir que el bé esta marcat per la cultura, o fins i tot per la educació, és a dir la teva relativitat del que està bé i el que està malament ho aprens dels teus pares, però es clar els teus pares no pensaran el mateix que els pares d’una persona amb un altre tipus de cultura, llavors quin és la mentalitat positiva?, quins dels dos pares tindrà la raó? Doncs per contestar aquestes preguntes o simplement per saber en quin costat ens tenim que decantar del bé, s’han creat unes lleis o uns drets de la persona, però sempre d’una manera general. Sempre que no estiguis fent mal a una persona tan psicològicament, com físicament i no intervinguis en la seva llibertat, és quan estaríem parlant de que tot l’o altre estaria bé? O estaria malament? Llavors per contestar aquestes preguntes, he arribat a la conclusió de que el bé és una qüestió d’ètica y de moral.

Esquema de l'antropologia cultural 2n part

2009-03-01T06:38:00.000-08:00

Esquema de l'antropologia cultural-1r part

2009-03-01T06:17:00.000-08:00

Definicions

2009-03-01T05:19:00.000-08:00

Raó teòrica: és aquella que s’orienta cap a la contemplació de món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

Raó practica: és l’ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral.

Metafísica: la Metafísica intenta arribar a la realitat en tota la seva totalitat, es a dir busca la realitat més enllà de les experiències, i busca la realitat des de les arrels.

Ultimitat: es una característica de la metafísica, i el que intenta és arribar a les qüestions ultimes, aquelles on no pots seguir preguntant més, això tracta “els primers principis de les primeres causes.”

Subjecte: el que realitza l’acció, el protagonista.

Opinió : és un estat de coneixement, però en el que el subjecte el que considera cert, no u sap amb seguretat.

Interès emancipador: és un interès que no tolera les injustícies ni les depressions.

Dogmatisme: és una possibilitat del coneixement que pensen que si que és pot arribar a una veritat absoluta

Escepticisme moderat: l’escepticisme parla de que considera impossible coneixements fiables perquè diu que no hi ha una justificació suficient per acceptar el quelcom com a cert, i dintre d’aquest trobem els moderats que expliquen que només és cert allò d’acord com allò que és mes probable.

Criticisme: és la posició intermèdia entre el dogmatisme i l’escepticisme. Podem obtenir coneixements certs però hem d’intentar aclarir fins a on poden arribar les nostres facultats

Perspectivisme: si que és pot arribar a conèixer però conjuntant diferents perspectives.

Realisme: l’objecte del conèixer existeix per si mateix, independentment del subjecte, es a dir podem conèixer les coses tal com són.

Idealisme: no podem arribar a conèixer les coses tal com són sinó només tal com se’ns mostren.

Noesi: és l’acte de pensar l’objecte de la consciència.

Ignorància: és el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat: una afirmació que s’accepta com a cert, perquè probe d’una persona que se li concedeix el crèdit de autoritat perquè té coneixement d’aquesta matèria.

Evidència sensible: es evident el que se’n presenta com a indiscutible en el cas de l’evidencia sensible es l’ordre de la sensibilitat les dades dels sentits.

Adequació: és la relació d’ajust entre l’objecte i el subjecte, la concordança entre el pensament i la realitat.

Coherència: de la proposició, la veritat de la qual depèn de la incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes.

Pragmatisme: teoria de la veritat on es considera veritat tot allò que és útil, teoria defensada per William james

Consens: un acord que fem entre tots per donar pas per exemple a les llengües.

Contingència: quan ens referim a quelcom que es actualment però pot deixar de ser o pot no haver estat mai.

Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic.

El esser humà és sociable per naturalesa?

2009-03-01T03:46:00.000-08:00

Jo opino, que si que és sociable per naturalesa, perquè l’humà ha evolucionat tant gracies a les societats, a les colònies, poblacions, ciutats, etc... ja que una societat consta d’un conjunt d’individus propietaris que és relacionen entre ells mitjanant l’intercanvi del béns i serveis dintre d’un mercat lliure.
Llavors un individu necessita l’ajuda d’un altre individu, per sobreviure, es a dir quan nosaltres avui dia ens mengem un tros de pa necessitem l’ajuda d’individus, perquè un planti i recol·lecti el blat, desprès és fa la farina, més tard algú altre que l’amansi i per últim la trobarem en els forns fetes, dons tots aquets passos són aportacions d’individus.
En resum tu pots no relacionar-te amb la gent o amb l’esser humà en si però
mai no podras relacionar-te amb les aportacions que fans els essers humans.

El anunci que eh deixat, explica tot allò que hem creat, i tot allò o hem fet en una societat, ja que un esser humà no hagués pogut fer tot això ell sol, i amb aquet anunci podem dir que si que som sociables per naturalesa i a més la necessitem.Encara que el anunci al el final no vol donar aquest misatge, ens quedem amb la primera part, que seria tot allò que hem creat.

L’individualisme possessiu (pàg.120) Doc.1

2009-03-01T03:30:00.000-08:00

1- Idees principal
El individualisme possessiu s’origina, quan el individu té llibertat respecte als altres, és a dir al grup.
També et dona la llibertat de relacionar-te amb qui vulguis i la llibertat també consistiria en no només alinear la seva propietat sobre la seva persona que també ho pot fer al seu treball.

2- Posa un títol
Que ha de fer l’individu per ser lliure?

3- Comentari del text
En el text , explica, bàsicament que és l’individualisme possessiu. Les proporcions que dona per resumir el tema són, en primer lloc posa, que la humanitat d’una persona es crea quan no depèn del altres, i estic molt d’acord amb això perquè cadascú és tal com és i no haver de canviar per ningú o no ser que canvi algun defecte per millorar.
També trobem aquesta humanitat, quan tu ets lliure de relacionar-te amb qui vulguis, perquè els amics de veritat, sempre els escullex el individu per si sol, i l’última proporció seria que l’individu, és propietari de la seva vida, i no deu res a la societat.

4- Digues quin mètode és i compara’l.
El text defensa la teoria de l’individualisme, que aquesta (molt relacionada amb el liberalisme) diu que l’esser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats, i no deu res a la societat per elles.
També explica que el humà trobarà la llibertat quan arribi a ser propietari d’ell mateix. És molt diferent de la teoria de individualisme altruista, que aquest busca o intenta aconseguir l’equilibri entre la igualtat i la llibertat.
En canvi en el individualisme possessiu és parla de societat, que és el conjunt d’individus propietaris, és a dir lliures, que aquest és relacionen aparti d’un mercat lliure.

Doc.9 (pàg.45)

2009-03-01T02:36:00.000-08:00

Adequació i verificació pragmàtiques

*Quina relació s’estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?
En el text parla de que la relació que i trobem entre veritat i real és que quan parlem de veritat l’única forma o manera de saber si una cosa és real, és amb l’adequació de la veritat amb la realitat es a dir si és real. I si no o fos, real seria inadequació amb la realitat.

*Quan es pot dir, segons el pragmatisme,que una idea és certa?
Segons el pragmatisme una idea és certa, quan es útil, és a dir es real.

*Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per pragmàtic? Quina?
Dons si que hi ha semblances ja que el pragmatisme defensa que tot allò que sigui útil
serà veritat i tot allò que és veritat té que ser real, en el cas de que el enunciat fos fals, aquest voldria dir que no seria real, es a dir que no existiria, i llavors tampoc seria útil.

*Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa’n algun exemple.
Dons la meva opinió seria que si però en aquest cas tindríem que sortir del pragmatisme ja que la resposta d’un pragmàtic seria que no, però existeixen coses que segons com o miris no tenen perquè ser practiques i poden ser veritat igual.

El virtual és real?

2009-03-01T02:34:00.000-08:00

Des de el meu punt de vista, el virtual no és real, perquè tu pots observar un fenomen virtual, fins i tot el pots arribar a escoltar, però mai el sentiràs, ni el podràs tocar. Com per exemple el bloc, és un fenomen virtual i jo estic participant en ell, però aquets bloc on es troba exactament? El que nosaltres podríem dir o contesta és que està en Internet, o en una xarxa, però i aquesta xarxa on es trobà?
I si el virtual fos real, perquè nosaltres no podem viure en un món virtual, literalment parlant, llavors podríem dir que al únic petit món virtual al qual podem accedir, és aquell que creem nosaltres mateixos.

2009-03-01T02:04:00.000-08:00

SEGON TRIMESTRE

2009-02-18T07:17:00.000-08:00

ESQUEMA DEL SABER CIÈNTIFIC:

2008-11-12T15:41:00.000-08:00

Doc.4

>que tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?
En comú tenen que les dues perteneixen les ciències naturals, és a dir són mètodes d'aquesta ciència, i per concretar també dintre del mètode hipoteticodeductiu.
la diferència, és que les lleis formen una teoria, una llei sòn enunciats universals que expresen el comportament entre fenomens, i les teories són enunciats universals dels quals deduim les lleis.

>Buca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen
teoria de Newton, la llei de la gravetat

2008-11-12T15:16:00.000-08:00

Doc.12

>Per què l'existencia de l'home actual és centrifuga i penúltima?
Quines conseqüències té per a nosaltres?

doncs és centrifuga perquè dui que el humà no pensa en les coses importants si no que nomes pensa en aquelles coses quotidianes que et pasen cada dia, llavors la persona fuig d'ella mateixa, no vol pensar en qui realment és, i això fara que no trobara mai la sabiesa perque llavors no pots arribar a coneixer si saps o no saps res, ya que el home fugeix d'ella mateixa.

>Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de repleger-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquets moments de soledat.

Si que he viscut aquests moments, algunes preguntes de totes les que hem faig serien:

-On està el espai?, podria ser que estiguesim dins d'un altre mòn?
-Perquè saps que les olor són bones o dolentes?
-Com sabem que els colors que jo veig són els mateixos que els demes, perquè alomillor un altre persona veu blau quan jo veig vermell
-Com pot ser que la especie de l'home evolucionem tant, és a dir si els ordinadors s'han modernitzat en tan poc temps d'aqui a 50 anys que faran cotxes voladors?

>Per Zubiri,quin és el problema de la filosofia contemporanea?

Que l'home no socupa sobre ell mateix, no s'estima individualment.

2008-11-12T14:41:00.000-08:00

Doc. 10

1-ideas principals

l'objectiu de la filosofia no es aclarar les coses sino que és un pensament logic,
o el raonament logic, per aclarir aquests pensaments fan proposicions filosofiques, pero això no seria el més important sino que el més important és l'aclariment d'aquets anunciats.

2-posa un titol

l'objectiu de la filosofia

3-comentari del text

El text explica apart de l'objectiu també la funció de la filosofia, perquè les preposicions filosofiques, són una cosa molt important però no tant com l'aclariment, perquè una persona que sigui agena a la filosofia i vol entendre el text filosofic, si nomes llegueix les proposicions filosoficas i no les enten, no li aura servit de res lleguir aquest text en canvi si aquestes propocisions sòn facils d'entendre llavor la filosofia li fara coses que pensar, o pot ser tot el contrari, pero basicament el important és que aquest subjecte tingui la oportunitat de entendre el text. Apart de les preposicions també aclareix el pensaments o escrits opacs i confusos.

4-Digues quin mètode és i comparal.

És el mètode aniliticolingüístic, que aquet va sorgir al segle xx i planteja que com les preposicions filosofiques no són clares i la filosofia en si és obscura i confuses, llavors aquet mètode intenta millorar el llenguatge, perquè la filosofia és pugui extendre mès i sigui mès clara en el sentit del llenguatge.
llavors aquest mètode va formar dos branques una que era la que creien en un llenguatge perfecte i idealitzat i l'altre seria l'ús de la llengua, té que ser informal i pragmatic, i és on trobem jocs lingüístics, i on també trobarem el text que hem llegit ja que utilitza un llenguatge més entenedor, i utilitza jocs lingüístics, a mès diu que la funció de la filosofia es aclarir la mateixa filosofia és a dir es refereixen al llenguatge per això le relacionat amb aquest mètode, a diferència de el racionalista que és basa basicament en la raó, i que no podem entendre, si no és atraves de la raó, perquè el primer que percevem nosaltres no ès pels sentits si no que és perquè primer ho razones. Que no te res a veure amb el aniliticolingüístic.

2008-11-12T14:40:00.000-08:00

La filosofia és una ciència?

Podríem dir que quan parlem de filosofia, parlem d’una ciència a mixtes, ja que fa teories, i investiga aquestes per trobar alguna resposta, com ho faria la ciència. Però a la vegada tampoc podríem dir que es una ciència del tot exacta, ja que a moltes teories, no tenen una base científica, es a dir que no podríem verificar o confirmar si son certes o falses. Fins i tot dintre de la filosofia hi ha teories que parlen de la mateix concepte, i son totalment contraposades, es a dir podrien ser les dos totalment certes,clar sempre que estiguin ben argumentades, i ben plantejades , llavors qual de les dues es la millor,la mes correcte o la mes certa?
Per això mai podria ser totalment una ciència.
Com per exemple si intentem contestar a la pregunta de que hi ha desprès de la mort?, doncs mai podrem confirmar res, nomes fer teories, o suposicions, però mai arribaríem a la veritat absoluta sobre aquest tema.

2008-11-12T14:22:00.000-08:00

Doc.5

1-Ideas principals:
En el text explica que de qualsevol subjecte hi ha molts punts de vista diferents, però ningun serà igual,llavors la realitat còsmica nomes és podra veure sota una prespectiva determinada.
En conclusió cada vida és un punt de vista sobre l’univers.

2-posa titol:
El teu punt de vista sobre la realitat

3-comentari del text:

Doncs el text parla del coneixement de les coses, es a dir, la teva prespectiva de qualsevol objecte. Però perquè prespectiva, si el que intentem fer, és saber mès o arribar a coneixer més aquest objecte? Doncs la conclusió que ens dona el text és que no podem trobar la realitat del coneixement, ja que mai arribarem a aquesta realitat, perquè cada persona la transforma o personalitza al seu gust.
A la frase "cada vida és un punt de vista sobre l'univers", podria dir que estic d'acord, ja que cada persona té la seva opinio sobre la vida.

4-Digues quin mètode és i comparal.

És el mètode de perspectivisme, que va ser proposat per José Ortea y Gaset.
Aquest mètode manté que és pot arribar al coneixement però amb diferents prespectives d'ell. Llavors, això és el que m'ha fet relacionar-lo amb el text, ja que en el text,defença que podem arribar a la realitat però sota d'una prespectiva determinada. No com per exemple el subjectivisme, que defença que aquesta realitat, no existeix si no que nomes existeisen les opinions de les persones es a dir dels subjectes sobre els objectes.
Però no hi ha una realitat, llavors d'on triem les opinions?

2008-11-12T14:21:00.002-08:00

Definicions:

Saber ordinari: saber de la vida quotidiana,correspon que sap el que però no el perquè.

Saber científic: busca l’organització sistemàtica del coneixement i explica el perquè els fets són de la manera que són.

Ciència: indagació observable i experimental de la natura, que tenen com a mètode la demostració inductiva.

Mètode: una manera de pensar o d’actuar prèviament planificada i orientada a la conseqüència d’un fi.

Axiomes: són principis fonamentals indemostrables dins del sistema.

Mètode hipoteticodeductiu: mètode de les ciències naturals, que consta d’una part inductiva i d’una part deductiva, s’estructura en tres nivells: anunciats protocol·laris, lleis i teories.

Hipòtesi : es formula matemàticament i és dedueixen conseqüències contrastables per l’experiència.

Llei:són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que tenen uns fenòmens entre ells.

Inducció incompleta: és una sèrie de comprovacions individuals que no engloben la totalitat de les coses possibles.

Mite: historia de la qual la hi ha coses certes i d’altres falses.

Mètode empiricoracional: mètode filosòfic que parteix de els sentits i l’enteniment, i comença per l’experiència física del canvi, és a dir l’ésser com a ésser.

Joc de llenguatge: són models que escrivien situacions comunicatives, que estan estretament entrellaçats.

Hermenèutica no normativa: probe del mètode filosòfic, el mètode hermenèutic, i explica que considera que la filosofia ha de conformar-se amb el descobrir els elements que fan possible la comprensió.

Estètica: filosofia que nomes importaria la bellesa.

Ontologia: dins de la metafísica, és el tractat de l'ésser.

Pretensions de validesa de la parla: són aquelles pretencions que té que tenir cualsevol comunicació hermeneutica.

2008-11-12T14:21:00.001-08:00

Podem arribar a conèixer?

La meva conclusió a aquesta pregunta és que si perquè les persones estan coneixent contínuament milers de coses, com la nova gent de la teva vida, a un bolígraf, i fins i tot el ordinador on ara mateix estic escrivint.
Nosaltres percebi’m aquesta informació i identifiquem les coses amb un punt de vista propi, és a dir una fotografia que la veuen dos persones, i cadascuna la pot conèixer o interpretar de manera diferent, segons els records o la mateixa manera de pensar de cadascun dels subjectes.
Però clar no nomes la percebem per la vista, sinó que també pots conèixer una olor, un gust, una musica...
Per això penso i opino que si que podem conèixer, però de manera molt particular, perquè a la humanitat no hi ha dos humans iguals, per això cada objecte tindrà la seva identificació particular segons el subjecte.

2008-11-12T14:20:00.000-08:00

Que és la filosofia ?

Jo la filosofia la considero com una manera de pensar o de reflexionar sobre les coses, es a dir aquells moments que et tombes al llit amb les llums apagades i comences a donar voltes al cap, a pensar i raonar sobre coses diverses, doncs aquets moments que estàs exercitant el talent de la raó,estàs fent filosofia.
Com per exemple una gran pregunta que jo hem faig seria la de perquè un color tu saps que es aquell que tu estàs pensant, i no es un altre, o que unes altres persones el vegin diferent a tu?
Llavors la filosofia, podríem dir que esta en un punt intermedi entre la ciència i la teologia, ja que de la ciència proporciona el raonament i de la teologia aplica la manera de creure en coses que no son materials.
Avui dia la filosofia, serveix per pensar, per que la gent sàpiga raonar, per detestar la estupidesa, però mai trobarem a ningun filòsof que pugui viure nomes per raonar.