miércoles, 11 de noviembre de 2009

ACTIVITAT 8 El mite de la caverna en l'actualitat

El mite de la caverna està present avui dia en molts àmbits ja que vivim en un món ple d’aparences, d’objectes reflectits en forma d’ombres.
Ja que la nostra societat de una manera indirecta en exigeix aquestes aparences, com per exemple no aniràs a buscar feina vestit com aniries cada dia, sinó que tens que arreglar-te de manera superficial.
Un tema don podem extreure la al·legoria de el mite és el maquillatge, primerament trobarem quan una dona està dins d’aquesta caverna és quan porta el maquillatge ocultant el seu propi aspecte, llavors només és poden observar les ombres, els objectes que és reflecteixen els podríem comprar amb el maquillatge sense aplicar, però perquè la dona pugui sortir de la caverna serà en el moment que es tregui tot el maquillatge de la cara i és podrà observar de manera directe a seva cara natural.
De la mateixa manera succeeix amb la manipulació digital de les fotografies, on la fotografia final correspondria amb el món sensible és a dir a la part interna de la caverna en canvi la fotografia sense manipular seria el món intel·ligible ja que és un mirall de la model en qüestió i no representa tota la part d’aparences que ho faria amb fotoshop.
D’aquesta manera entrem en un tema moltes vegades perjudicat per els exemples citats abans i és el tema de l’anorèxia, un tema cuiros perquè els malalts primer és trobaran a la part exterior de la caverna però al escollir el camí de l’opinió és a dir el de l’aparença, aquets es ficaran cada cop més dins la caverna on una vegada dins només podran observar les ombres, és a dir mai es veuran primes encara que ho estiguin perquè igual que els presoners no poden veure més enllà.
Però un cop es recuperin de la malaltia podran tornar a sortir de la caverna, poden observant que allò que veien en el mirall no era més que ombres fetes a la seva pròpia imaginació, que al sortir observaran el sol i podran arribar a la veritat de l’estat del seu cos.
Per últim m’agradaria comprar el mite amb la pel·lícula matrix, encara que el cinema en general seria un bon exemple, aquesta en concret tracta molt bé el tema ja que descobreix l’altre món el qual controla tot i el món controlat és simplement imatges programades.
En definitiva els humans tenim que intentar arribar a sortir de la caverna i descobrir tot el món intel·ligible aparti de l’ajuda dels filòsofs.

un exemple de la disfresa del maqullatge i la manipulació d'imateges

ACTIVITAT 7 Comentari sobre el mite de la caverna


El mite de la caberna


Plató mitjançant aquest mite ens intenta explicar la seva teoria sobre el món intel•ligible i el món del sensible.
Llavors el mite comença explicant la vida d’uns presoners que estan lligats des de petits per peus i mans de manera que no es podran moure i sempre tindran que estar mirant cap endavant.
Just darrere als presoners,tindrem un mur el qual per un costat trobarem als presoners i per l’altre un foc que aquest il•luminarà la caverna i crearà ombres dels objectes que transporten, aquestes ombres serà l’únic que podran veure els presoners.
Aparti d’aquí en primer lloc donarem a entendre que els presoners creuen que la autentica realitat seran aquets objectes reflectits, en segon lloc Plató explica que un dels homes aconsegueix sortir de la taberna on la llum del sol li caurà molt dolor, i no podrà veure la veritat directament i compensarà a veure els objectes reflectits en l’aigua, en tercer lloc aconseguirà veure els objectes directament al natura i per últim podrà arribar a la veritat quan està preparat per poder mirar directament al sol.
Però una vegada té que tornar a entrar a la caverna i pot explicar als seus company la seva experiència ells li prendran per boig.

Els símbols que trobem en aquet mite són molts com per exemple les ombres que són les aparences, el sol que significarà la idea més important, la idea del bé per això serà la més difícil de observar, les més importants l’estança dels presoner dins de la caverna simbolitzà els homes intenta’n arribar a una realitat per la via de la opinió, i el moment de la sortida del presoner al món exterior simbolitza el món intel•ligible de Plató és a dir el món de les idees.

Per últim introdueixo aquest video perquè l'explicació sigui més clara.


ACTIVITAT 6 L'intel.lectualisme moral socràtic




1-Idees principals del text
En el text explicà que les persones no creuen en la ciència perquè és deixen emportar per els sentiments per les passions, per el amor,...
I pensen que la ciència només farà la funció d’esclavitzar l’home.
Però el filòsof sabrà que la ciència és la guia per poder obtindré la veritat.

2-Posa títol
La ciència ens guia

3-Comentari
El fragment està escrit per Protàgoras fent referència a un discurs fet per Sòcrates,
Que en ell, comença explicant el que pensa la gent sobre la ciència, però és totalment contradictori amb el seu pensament o teoria que consisteix que aparti de la ciència podrem arribar a la veritat, que explicarà posant un exemple “ aquell que coneix el bé i el mal no es deixa governar per res més i tot ho fa segons la ciència ”Llavors en resum podríem extreure que la ciència és la via o el camí que ordenarà, per poder aconseguir la veritat, i com que els homes són uns ignorants només i podrà accedir el filòsof a aquesta veritat.

ACTIVITAT 5 Resum de (pàg.28)

Una altre manera d'entendre els sofistes

La naturalesa:
la naturalesa té la particularitat de ser creada per si mateixa, és a dir sobre camí sobre ella mateixa, independentment del home, amb unes lleis i un ritme propi.

La llei:
Es totalment contraria a la naturalesa ja que la llei és creada per els homes amb la finalitat de organitzar i buscar l’harmonia i l’equilibri en tota la societat, de la qual és crearà la justícia

La tècnica:
És l’art de modificar o produir el quelcom real, però també reflecteix la insuficiència de la naturalesa humana ja que els invents com per exemple un vaixell estan creats perquè l’home per si sol no seria capaç de creuar un mar tot sol.
La tècnica brota de la necessitat del home i s’extraurà de la interpretació i la ideologia.

La ciutat:
No és tan sols l’espai concret on estan situats els cuitadans, és a dir les persones sinó que també és un espai abstracte ple de xarxes de totes les persones que hi conviuen
La ciutat és totalment necessària perquè és donaran compte de que no pot viure un individu separat.

Llenguatge, raó, pensament:
El llenguatge serà clau per l’evolució dels humans, ja que per obtenir la veritat necessitem a la comunicació amb la qual és podrà discutir, dialogar...
Però el “logos” serà una realitat peculiar, perquè no és tan clara com la percepció de la naturalesa, llavors direm que el “logos” és troba en la nostra consciència personal.
Els sofistes descobriran que la vida és començarà a desenvolupar aparti de la paraula, segons allò que diem i que deixem de dir.

Educació:
L’educació és la ruptura entre el fer i el dir, i els sofistes començaran a educar, es a dir a transmeti tot el seu saber que tant serà criticat, però això és podrà arribar aconseguir gracies al llenguatge perquè és l’únic capaç d’arribar al fons de l’individu


Veritat:
Aquest terme en l’època predemocràtica és relacionava amb el poder, però entrada l’època democràtica la veritat entra a formar part de les estructures del llenguatge.
I per últim la veritat és té que demostrar, i és farà aparti de la intel·ligència humana

ACTIVITAT 4

Podem arribar a la veritat absoluta?

doncs crec sincerament que no, des de el meu punt de vista serià una mica pragmàtica és a dir tothom té la seva pròpia veritat, perquè els homes tenim un gran avantatge i és la comunicació,que aparti d’aquesta tots podrem donar les nostres opinions i dificultosament arribarem a una opinió única es a dir a la veritat absoluta, ja que cada persona té unes ideologies, una cultura i una manera de pensar diferent. La qual cosa no vull dir que no hi hagi unes lleis universals, que tots els homes tenen que acceptar i fer-se-les pròpies.

Un clar exemple serià la filosofia, que ens fa pensar sobre moltes qüestions, i de les quals per poder contestar-les s’han creat una sèrie de teories però aquestes teories moltes d’elles es contradiuen i cap no és pot negar ja que no hi haurien probes suficients, per això si cada autor dona la seva opinió o el seu mètode per poder arribar a la veritat, llavors quin d’ells és el cert?, quina d’aquestes teories tenim que escollir? Doncs tornaríem al principi i podríem dir que tota la filosofia en general és pragmàtica ja que tindríem que utilitzar la opinió d’algun d’aquets autors per arribar a la veritat absoluta, sense saber realment si és la correcta, perquè partim de que només és una opinió