PROJECTE 1

VIDA:

Filòsof suís. Orfe de mare des de ben aviat, Jean-Jacques Rousseau va ser criat per la seva tia materna i pel seu pare, un modest rellotger.

Un dia de 1728 va decidir fugir de casa i durant 18 anys fou un rodamón. Per circumstàncies de la vida, va anar a parar com a lacai a casa de Françoise-Louise de la Tour, Mme. de Warens (1699-1762), una aristòcrata sexualment frustrada, que s'ensopia molt amb el marit lluny de casa, que el va prendre sota la seva protecció -en els diferents sentits de la paraula- i "el va fer un home", en el sentit estrictament físic. Després, d'una sèrie d'aventures curioses, arriba a París on intenta guanyar-se la vida com a copista de música En l'ambient bohemi del moment, coneix Diderot que preparava llavors la ENCYCLOPÉDIE. Però Diderot fou empresonat per haver escrit una obra satírica i a l'octubre de 1749, quan anava caminant a visitar el seu amic a la presó de Vincennes, és llavors quan Rosseau té la famosa "il·luminació". Descobreix l'anunci d'un concurs proposat per l'Acadèmia de Dijon sobre "si el gènere humà progressa constantment cap a millor". D’aqui sorgirà tota la seva filosofia i escriurà els seus dos primers llibres el DISCURS SOBRE LES CIÈNCIES I LES ARTS (1749-1750) i EL DISCURS SOBRE l'ORIGEN DE LA DESIGUALTAT (1755)

L'any 1762, com a conseqüència de l'edició de l'ÉMILE es veu obligat a exiliar-se. Es refugia a Suïssa, a Prússia i, finalment, a Anglaterra, convidat per Hume. Allí és rebut per Erasmus Darwin, l'avi del teòric de l'evolució. Però pateix ja un autèntic deliri de persecució i acaba barallat amb tothom. L'any 1767 torna a França on serà hoste de diversos grans senyors.

A partir de 1770 viu discretament a París on escriu diversos textos autobiogràfics, llibres que seran bàsics per a la concepció romàntica del "jo". L'any 1778 accepta l'hospitalitat del marquès de Girardin a Ermenonville, mor el 2 de juliol del mateix any, un mes després del seu enemic Voltaire. L'any 1794 les seves restes són transferides al Panthéon (París).

OBRA:

La seva obra o filosofia hi hauran dos elements molt importants, el primer el seu ascendent calvinista i després la seva formació de l'autor grec Pultraco. Llavors amb Desigualdad entre los homla barreja d'aquest dos elements trobarem la tesis més bàsica de Rosseau : la vida lliurada a les arts i les ciències no és sinó la falsa llibertat que els poderosos concedeixen als homes perquè aquests no sentin el que realment són, «esclaus d'un ordre polític despòtic ».

les seves millors obres són:

discurs sobre les ciències i les arts (1750)

discurs sobre el origen y els fonaments de la desigualtat entre homes ( 1754)

El Emilio (1762)

El contrato social (1762)

Pagines d'interes:


www.portalplanetasedna.com.ar/hombres_ilustracion4.htm

http://www.iesebre.com/~mjover/Batx/filosofia_1batx/treballs%20alumnes/Jean-Jacques%20Rousseau%201.ppt

fragments de Parmènides ACTIVITAT 3

1-Idees principals

Parmènides argumentarà que existeixen dues vies per arribar a la veritat, la primera parlarà de la veritat la qual no podrem accedir mitjanant els sentits, i la altre via, la de la opinió que seran aquestes aparences que ens mostren els sentits, per això no és podrà arribar a la veritat.

Després tractarà el tema del ésser no canviant, i la no existència del no-ésser, relacionant-lo amb el pensament ja que només existirà allò que pot ser pensat.

2-Posa un títol

Pensa la veritat

3-Comentari

En els textos de Parmènides trobem les seves teories on dirà que només trobarem la veritat negant els sentits perquè els sentits ens porten per la via de la opinió i aquesta només ens portarà cap a la aparençà.Després parlarà de com arribar a conèixer, i es molt important ja que cap cosa que no es pugui pensar existirà, en conclusió el que pot ser pensat, i que serà? Doncs el ésser, un ésser que l’autor el defineix com etern, és a dir ingenerable indestructible, no podrà morir, homogeni i immòbil.Això ho resumirà dient l’ésser és i el no-ésser no és, d’aquesta manera el no-ésser és aquell que mai podrà ser pensat perquè no existeix. Però els homes no podran arribar a conèixer mai perquè sempre intentaran conèixer per la via de la opinió, per això en els textos citarà els homes com uns ignorats els quals han perdut el seny.

4-Comparació

Parmènides portarà una innovació enfront a Heràclit, per la seva negació de el canvi, teoria que després intentarà explicar el seu deixeble Zenó, negant el moviment.Anaximandre un altre defensor del canvi ja que dirà que tot neix en l’apeiron i després tornarà un altre cop aquest així sucessivament. Per aquesta raó la innovació de Parmènides.

Fragments d'Heràclit ACTIVITAT 2

1-. Idees principals

En el text Heràclit explica que els homes no s’adonaran mai de la raó, ja que són ignorants. En el següent text tracta el tema dels contraris, perquè tot esta format aparti de la discòrdia ja que els contraris són necessaris per fer la diversitat. Però tota aquesta realitat està en un canvi continu d’aquí procedeix quan Heràclit diu que no entrarem al mateix riu dos cops, y tot aquet canvi perquè sigui ordenat utilitza el “logos”.

2-Posa títol

Tot canvia i fa falta que sigui així

3- Comentari

Tot canvia i res no es manté ja que tot flueix, aquesta serà la base de la teoria de Heràclit, la qual és citada per els textos anteriors, i la que també podem anomenar monisme dinàmic, perquè aquesta única realitat està sotmesa a un canvi continu, que serà necessària perquè no pot existir el no canvi. Però per tenir un control sobre aquest necessitarem alguna cosa que regeixi i ordeni tots els canvis, que això Heràclit l’anomenarà “logos” i ho trobem en al final del text.
Llavors podríem dir que el logos és l’únic que no canviarà perquè aquest és el sentit del canvi.
Però el primer text no començarà explicant aquesta teoria sinó primer argumentarà l’existència de contraris, es a dir si existeix A també existirà el no-A de la mateixa manera que si existeix el bé també el seu contrari que serià el mal, i per aquesta raó, l’autor dirà que la guerra és el pare de totes les coses perquè els contraris és necessiten per poder subsistir, per que? Sinó existís la lletjor existiria la bellesa? Difícilment ja que si tot és bell no hi haurà cap cosa que destaqui per la seva bellesa ja que no te cap diferencia en aquest sentit, per això no podem viure sense els contraris que sorgiran de la discòrdia i la diversitat i crearan la harmonia i la bellesa.